dilluns, 19 de desembre del 2011

GALETES DE COLORS O REPTE FILM AND FOOD




Els reptes de l'Alba i l'Ingrid sempre son més que originals i aquest no s'ha quedat enrere. Aquesta ocasió enlloc d'inspirar-se en una película s'han inspirat en un llibre, "Recetas y confidencias".

En aquest llibre l'autora explica la historia d'un grup de dones que es reuneixen el primer dilluns de desembre per intercanviar-se galetes, picar i beure alguna cosa i sobretot xerrar d'allò que ha anat passat durant l'any.

Les regles son senzilles i cada una ha de portar tantes dotzenes de galetes com asistents i una dotzena extraordinària que regalen a una residència de malalts terminals, quelcom per picar i moltes coses que explicar.

Doncs bé les participants al repte podíem triar entre intercanviar-nos galetes o intercanviar-nos receptes i jo vaig decidir intercanviar receptes. I així és com vaig conéixer a la Conxita i al seu blog Al Pot petit. És curiós que som tants bloggers que no havia visitat mai el de la Conxita i la veritat és que té receptes molt interessants.

El contacte amb ella ha estat superfàcil des del primer mail. Molt cordial, molt amable. Ens vam preguntar una mica quins gustos teníem, alérgies o preferències i la recepta que em va proposar em va agradar moltíssim. Ens hem creuat força mails i la veritat és que hem xerrat força i ens ho hem passat molt bé participant en el repte.

Així doncs la recepta que em va enviar ella batejat sota el nom de Galetes de colors son les galetes de lacasitos. A casa ens han agradat molt i la Conxita va tenir el detall de preparar-les prèviament a casa seva per comprovar si la recepta funcionava.

Us deixo amb la recepta tal qual me la va enviar ella i espero que us agradi.

Gràcies Conxita!!!



INGREDIENTS:

2 tasses de farina
1 ou
60 grams de mantega
1 tassa de sucre (a casa no ens agraden les coses molt, molt dolces i per tant quan les repeteixi reduiré una mica la quantitat de sucre)
½ sobre de llevat
1 tassa de Lacasitos o M&M
Pepites de xocolata o trossets petits de xocolata (jo no hi vaig posar)

PREPARACIÓ:

- En un bol bateu la mantega i el sucre (es pot fer servir una batedora elèctrica o fer-ho a ma) fins que quedi una barreja ben integrada i esponjosa
- Afegiu l’ou i torneu a batre
- Quan estigui tot ben integrat, afegiu la farina i el llevat i seguiu batent fins que la massa sigui uniforme
- Afegiu la xocolata i barregeu per repartir-la bé entre tota la massa
- Quan la massa tingui una consistència que es pugui agafar amb les mans, formeu petites boles i després aplaneu-les perquè tinguin la forma de petites galetes rodones
- Disposeu les galetes en una safata per anar al forn. Prepareu la safata o bé amb oli i farina o bé amb un paper pel forn per tal de que les galetes no s’enganxin
- Poseu a sobre de cada galeta un, dos o tres lacasitos de diferents colors segons la mida de la galeta
- Deixeu separació suficient entre una galeta i una altra perquè no s’enganxin ja que durant la cocció es faran més grans.
- Introduiu la safata amb les galetes al forn calent a 180 graus
- Deixeu que es coguin fins que l’exterior de la galeta comenci a estar una mica torradet, més o menys uns 15 minuts (al meu forn 12 minuts)

FONT:

Blog Al pot petit de Conxita

dimecres, 14 de desembre del 2011

TURRÓ DE XOCOLATA NEGRA I CORN FLAKES


 


Doncs seguim amb la xocolata negra i aquesta vegada per fer el més típic dels dolços nadalencs: un torró. Aquest mes la convocatòria que ens fan els nois de la recepta del 15 no podia ser més afortunada i encertada. I a més a més per mi esdevé una altra vegada un repte total ja que fins ara no havia elaborat mai un turró.

Seré sincera i confesso que tenia un altre turró planificat però el resultat final no va ser l'esperat. L'intensa olor a xurrascat que sortia del forn em va donar pistes de que alguna cosa estava anant malament. Je,je, o sigui que em vaig decidir per una alternativa fàcil i així és com vaig idear aquest turró de xocolata negra i corn flakes senzillíssim de preparar i boníssim de menjar.

INGREDIENTS:

- 450g. de xocolata negra
- 50g. de mantega
- 60g. de corn flakes (jo en vaig posar 40g però la propera vegada en posaré 60 perquè amb una mica més de cereals encara hagués quedat millor)

PREPARACIÓ:

- Desfer la xocolata al bany maria o al microones amb compte d'anar remenant per evitar que es cremi.
- Amb la xocolata encara calenta desfer la mantega
- Afegir els corn flakes a la xocolata
- Abocar la barreja en un motllo (*)
- Amb una forquilla fer marques per sobre per dibuixar unes línies sobre la base (això és opcional evidentment)

OBSERVACIONS:

(*) Jo vaig fer servir un motllo tipus plum cake de silicona i el que vaig fer per desmotllar sense problemes és congelar el turró unes horetes fins que estava ben dur. Així es molt més fàcil de desmotllar i el sabor no s'altera gens ni mica.

FONT:

Creació pròpia

Que vagi de gust!!!!

divendres, 9 de desembre del 2011

TRUFES DE XOCOLATA NEGRA



Avui us proposo una recepta molt indicada per aquestes dates. Bé, jo les trufes les trobaria indicades per qualsevol època de l'any però potser tenen més sortida ara. Tant poden esdevenir un petit four després dels àpats com poden ser un detall per regalar.

En concret aquestes les vaig regalar. Les destinatàries son unes persones molt especials a les que veig diàriament i que fan un paper molt important no només per mi sinò per tots nosaltres. Son professionals que eduquen persones, personetes. I en concret aquestes noies a més a més d'extraordinàries professionals son dolces, amables, carinyoses i pacients, molt pacients. Es tracta de les mestres de l'Arnau.

Diumenge 27 va ser l'aniversari del Arnau i dilluns a escola vam portar un pastís cargol. Acompanyant el pastís cargol vaig portar aquestes trufes. Haig de dir que la major part de les mestres (sobretot la Lidia, la Meritxell i l'Eli) segueixen el meu blog i era la meva oportunitat de demostrar que a més a més de llegir les meves receptes les podien tastar.

A mi em van agradar força com van quedar i elles van opinar el mateix. Totes em van comentar que els havien agradat molt i la Meritxell em va comentar que destacava la trufa clàssica sobre les altres. L'Eli també em va dir que va haver de fer vàries cates per poder apreciar tot el sabor. Ja,ja ja me les imagino...

Així doncs, si us voleu animar i deixar content algú o a vosaltres mateixos aquí teniu una bona manera de fer-ho.

INGREDIENTS: (surten unes 50 trufes apròximadament)

- 425gr. de xocolata negra (55% de cacau)
- 70gr. de mantega
- 215gr. de nata líquida (35% matèria grassa)

INGREDIENTS PER L'ARREBOSSAT O COBERTURA:

- Cacau en pols
- Sucre llustre
- Cereals (en aquest cas Special K però els ideals son els Corn Flakes o succedanis)

PREPARACIÓ:

-Tallar a trossos la xocolata i desfer-la al bany maria o al microones (si ho fem d'aquesta segona manera hem d'anar posant la xocolata a temps curts i anar removent perquè sino correm el risc de que es cremi la xocolata)
- Escalfar la nata líquida dins un cassó petit.
- Desfer la mantega en la xocolata calenta i remenar fins que s'integri totalment. Posteriorment afegir la nata tèbia.
- Remenar tot plegat amb una cullera fins que s'aconsegueixi una barreja fina i homogènia.
- Dipositar la massa en un recipient fins que es refredi una mica (*)
- Guardar el recipient amb la base per a les trufes a la nevera, fins que agafi consistència.
- Passades unes hores, quan la massa sigui sòlida agafar petites porcions i acabar-las d'arrodonir amb les mans.
- Arrebossar-les amb cacau en pols, sucre llustre o cereals.

(*) Per les trufes de cereals, extrec un terç d'aquesta base i la barrejo amb un grapat de cereals esmicolats. Els passos següents son comuns pels 3 tipus de trufes.

FONT:

Versió de "La cuina que no amoïna" de la Mireia Carbó

Per cert les fotos no les he fet jo sinò elles i a banda de fotografiar les trufes van fotografiar l'Arnau i el seu pastís cargol el dia de la celebració. I jo els agraeixo moltíssim el reportatge fotogràfic que li van fer.

Moltes Gràcies noies!!!

I que vagi de gust!!!

Per cert, us deixo amb unes fotografies de l'Arnau amb el pastís cargol acompanyat de la seva mestra, l'Eli. No les vaig penjar abans perquè no sabia segur si ella voldria sortir. Com ha accedit a sortir de l'anonimat aquí us els mostro.





dilluns, 28 de novembre del 2011

SOPA RÀPIDA DE BLEDES, PASTANAGA I BACALLÀ



Des de fa un temps identifico 15 amb la recepta del 15. Una relació encertada però no entenc perquè també identifico Memòries d'una cuinera amb el dia 28 i això ja no m'agrada tant. Avui és el darrer dia per participar al repte del Memòries d'aquest mes i sempre hi vull participar però no m'explico com sempre acabo fent-ho a últim moment.

M'ha portat de cap saber quina sopa fer-ne. A casa de sopa hem fet de ceba, el brou típic de pollastre (tot i que fa anys que me'l subministra la mare), la sopa de peix però buscant quelcom més original em vaig trobar amb aquesta recepta de sopa que ens ha agradat força als dos.

Aprofitant que el dissabte els nens van baixar una estona amb els avis mentre nosaltres col·locàvem uns prestatges i cuinàvem (recordeu la mà de pastissos que hem fet aquest cap de setmana) jo vaig fer aquesta sopa en un plis plas.

La recepta original porta fulles de col enlloc de bledes però com a mi les cols no m'agraden gaire i era jo qui cuinava li vaig buscar un ràpid substitut.

INGREDIENTS: (2 persones tot i que van sortir 3 racions enormes)

- 200g. de fulles de bledes, neta i retallada de la tija dura
- 200g. de pastanaga
- 200g. de bacallà dessalat
- 150ml. d'oli d'oliva
- 1 litre d'aigua mineral
- 1/2 gra d'all
- 1 ou
- sal

PREPARACIÓ:

- Posar al foc 1l. d'aigua mineral. Quan arrenqui el bull, tireu-hi la pastanaga prèviament ratllada, deixeu-la coure un minut i tireu-hi la bleda tallada a tires fines.
- Deixar-ho coure quatre minuts, saleu-ho i aparteu-ho del foc.
- Tireu a l'olla el bacallà tallat prèviament a daus d'1cmx1cm.
- Prepareu una maionesa amb l'oli, l'all i l'ou. Tireu a la maionesa una tassa del brou de la sopa, tritureu-ho per emulsionar-la i tireu-ho a la olla. Tasteu-ho de sal.

La sopa és a punt de servir. Que vagi de gust!!!!

FONT:

Cuina a casa amb Carme Ruscalleda



diumenge, 27 de novembre del 2011

COCA D'IOGURT EN FORMA DE GINGERMAN O ANIVERSARI D'ARNAU



Se m'acumulen les entrades al blog i ja no dono a l'abast. Aquest cap de setmana hem estat de celebració i és que el petit de la casa ha fet dos anys. Si fa poc no em creia que el gran en fes 5, tampoc em faig a la idea de que el petit ja vagi pels dos.
El petit és un nen tremendo. Àgil, pícar, seductor (les seves mestres sempre em diuen que té unes caigudes d'ulls fantàstiques), carinyós, bo pero amb caràcter, molt de caràcter. És un nen fàcil que no ens ha donat mai problemes ni per dormir ni per menjar i que té un cabell ple de rínxols rossos que li dona un aire de geni boig. Ja,ja

Avui hem tingut un dia ben intens de preparació de pastissos però també hem aprofitat per jugar, per estrenar la bicicleta i per gaudir d'aquest aniversari tant especial.

Hem fet dos pastissos: un pastís en forma de cargol per portar als amics de l'escola demà (espero que reconeguin que és un cargol) i un altre pastís amb forma de Gingerman que estava fet seguint la recepta tradicional de la coca de iogurt que tan bé ens surt i que tant ens agrada.

I com la recepta és molt bàsica pensava que la ja tenia escrita al blog però no, tal qual no. La tinc versionada però no la original. O sigui que us la deixo per si de cas existeix algú al món mundial que no la coneix o que no recorda en aquell moment si eren 2 de farina i 3 de sucre o al revés. Ja,ja


INGREDIENTS:

- 1 iogurt natural
- 3 ous
- 1 mesura d'iogurt d'oli d'oliva suau
- 2 mesures d'iogurt de sucre
- 3 mesures d'iogurt de farina
- 1 sobre de llevat

PREPARACIÓ:

- Abocar en un recipient apte primer els elements líquids i en últim lloc la farina i el llevat.
- Batre tot amb el túrmix fins que no quedi cap grumoll.
- Folrar o pintar un motlle per anar al forn amb mantega i empolsimar una mica de farina perquè no s'enganxi. Si és de silicona com aquest, només cal fer la operació la primera vegada.
- Abocar la massa i enfornar a 180º només de sota durant uns 30 minuts. (el temps és orientatiu i convé anar fent una ullada al forn.)
- Un cop transcorregut el temps punxar la coca amb un escuradents i si surt net ja estàr a punt.
- Un cop freda empolsimar amb sucre llustre i decorar amb lacasitos.

En aquest cas han estat ells qui la han decorada i hem tingut una baixa important de lacasitos durant el procés.

Ha estat un dia ben especial la veritat.

Demà també publicaré recepta perquè ja tinc la sopa a punt, a punt pel Memòries d'aquest mes.

divendres, 25 de novembre del 2011

MOUSSE DE FORMATGE I ARANYONS SOBRE SABLÉ D'AMETLLES



Ahir a la feina vam tenir una visita molt maca. Ens va venir a veure la Sandra, una companya de feina i molt bona amiga a la que trobo molt a faltar des de que està de baixa de maternitat.
La va acompanyar l'Arlet, la seva nena que té un mes i mig i fa unes galtones precioses. La visita va ser curta però molt, molt agradable i fins i tot vam tenir la sort de que es quedéssin totes dues a dinar.
Com la visita havia estat programada, jo vaig pensar que estaria bé portar un postre ja que sabia que a la Sandra li faria molta il·lusió i que la resta de les meves companyes tampoc em farien un lletj. Més aviat tot el contrari. Ja,ja

Com Whole Kitchen a la seva proposta dolça pel mes de novembre ens convidava a preparar una masa bàsica en pastisseria: pasta sablé doncs vaig decidir fer algun pastís que portés aquesta base.

El pastís seleccionat va ser un pastís mousse de formatge amb aranyons amb la base de sablé amb ametlles. Vaig adaptar la recepta del blog carlosvalencia on es poden trobar unes creacions extraordinàries.

Vaig fer servir un motlle de 23 cm de diàmetre desmotllable.

INGREDIENTS PER LA PASTA SABLÉ D'AMETLLES:

- 100g. de mantega
- 1g. de sal
- 1g. de vainilla en pols
- 30g. d'ametlla molta
- 63g. de sucre llustre
- 1 ou petit
- 165g. de farina

PREPARACIÓ DE LA PASTA SABLÉ D'AMETLLES:

- Barrejar la mantega en pomada amb la sal, la vainilla, el sucre llustre, l'ametlla en pols i l'ou fins obtenir una massa homogènia.
- Afegir la farina i barrejar suaument només fins que quedi tot ben integrat
- Cobrir la massa amb paper film i guardar a la nevera una mitja horeta (jo el vaig tenir menys temps)
- Extendre la massa amb el corró i després ajustar-la al motllo seleccionat (en el meu cas un motlle rodó de 23cm de diàmetre)
- Cobrir la massa amb paper de forn i a sobre d'aquest dipositar uns cigrons secs per evitar que la massa es desenvolupi.
- Posar al forn a 170º durant 20 minuts aproximadament. Retirar els cigrons i el paper i deixar coure una estona més (uns 10 minutets en el meu cas) per aconseguir que la massa estigui més daurada.
- Deixar refredar la massa fora del forn per poder fer el muntatge

INGREDIENTS PEL MOUSSE DE FORMATGE:

- 53g. de rovells d'ou
- 33g. d'aigua
- 66g. de sucre
- 200g. de formatge philaldelphia
- 5g. de gelatina
- 265g. de nata 35% MG.

PREPARACIÓ DEL MOUSSE DE FORMATGE:

-Coure l'aigua i el sucre fins que es faci un almívar
-Abocar l'almívar a fil sobre els rovells d'ou i batre fins que es refredi i quedi una barreja molt cremosa.
- Afegir la gelatina prèviament hidratada en l'aigua fresca, escorreguda i fosa
- Afegir el formatge batut
- Per últim barrejar la nata semimuntada i barrejar amb cura

MUNTATGE DEL PASTÍS:

- Un cop sigui freda la pasta sablé, repartir la mousse de formatge amb una espàtula per sobre de la base donant-li forma.
- Reservar a la nevera
- Afegir els aranyons abans de servir

OBSERVACIONS:

- La textura en que queda la mousse de formatge és molt, molt cremosa i es reparteix molt bé amb una espàtula però en el meu cas si observeu que estava amb més cos encara és perquè com la pasta sablé no se'm refredava vaig acabar posant la mousse a la nevera una estona i allà va començar a cuallar una mica.

FONT:

Carlos Valencia


I aquí una foto amb un fons especial: la Sandra, l'Arlet i tota la colla de companyes i company de feina. Perquè veieu què maco és el lloc on dinem cada dia.

Que vagi de gust!!!

dijous, 24 de novembre del 2011

COUS COUS AMB VERDURES

El protagonista del post d'avui no és una fotografia ni tan sols una recepta sino una bona causa.

La entrada que faré avui és un petit granet de sorra a la iniciativa Blogs contra la fam que va nèixer amb l'objectiu de de promoure el Gran Recapte d'Aliments que durà a terme el Banc dels Aliments de Catalunya els dies 25 i 26 de novembre de 2011.

Blogs contra la fam ens proposava publicar una recepta barata i senzilla el dia 24 que estigués centrada en algun dels aliments bàsics que recull el Banc d'aliments. Com jo m'he sumat a la iniciativa a darrera hora, no per manca d'intenció sinò per temes logístics, la meva recepta ha estat improvisada rescatant una recepta que ja tenia feta però no publicada on el cous cous és el protagonista.

Segurament el cous cous en principi no encaixa gaire amb els principals ingredients a recollir però no deixa de ser una pasta de sèmola de blat i la pasta juntament amb les llegums seques, l' oli, la llet, les llaunes de conserva de peix i tomàquet natural constitueixen els aliments més idonis per donar.

Espero poder ajudar amb aquesta entrada ni que sigui una miqueta. Ara que tinc nens no puc mantenir-me impassible sentint les notícies que parlen de la fam al món. I nosaltres que tenim totes les necessitats bàsiques cobertes a vegades no som prou conscients d'aquesta altra realitat.

A mi el blog m'ha canviat la vida i en aquests aspectes no serà menys. Potser sense ell no m'hagués assabentat d'aquesta iniciativa però ara que la conec no penso deixar passar la oportunitat de participar-hi.


INGREDIENTS: (4 persones)

- 250g. de cous cous
- 2 carbassons
- 1 albergínia
- 1 ceba
- 2 pastanagues
- Mig pebrot verd
- oli d'oliva
- sal
- 250 ml. d'aigua o brou de pollastre.
- 1 culleradeta petita de mantega

PREPARACIÓ:

- Pelar i tallar les verdures i saltejar-les en una cassola amb un rajolí d'oli fins que hagin tret tota l'aigua i estiguin al punt
- Portar a bullir en un cassó el brou o aigua (si és aquesta opció amb sal i oli)
- Retirar el cassó del foc i abocar-hi els 250g. de cous cous.
- Remoure i deixar repossar 3 minuts.
- Afegir el cous cous a la cassola de les verdures, incorporar la culleradeta de mantega i deixar a foc suau durant 2-3 minuts remenant regularment amb una forquilla.

Si voleu fer una ullada a totes les receptes que han participat en aquesta causa mireu aquí

Per cert, moltes gràcies a la Judith que m'ha ajudat a posar-me al dia en aquesta bona causa i poder posar tota la informació necessària per fer ressó de la iniciativa.

dissabte, 19 de novembre del 2011

HAMBURGUESES DE PATATA I CEBA AMB HERBES PROVENÇALS





Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquestes hamburgueses, batejades com "tortitas" al llibre de les que vaig extreure. I no ha sigut fins aquest cap de setmana que se m'ha presentat l'oportunitat. Amb les adaptacions necessàries com ja és característic en mi, hem obtingut una nova manera de menjar patata i ceba. I com porten patata, he pensat que era una molt bona proposta per presentar al concurs Chef Pimienta Rosa del mes de novembre que girava entorn a aquest tubercle.

La recepta és molt senzilla i és ben original com a guarnició o bé per acompanyar una amanida com per exemple aquesta de ruca que hem fet avui.

El toc que li donen les herbes provençals és bo. Només s'ha de prendre una precaució mentre s'elabora i és que com els ingredients son crus s'ha de fer a la planxa a foc baixet perquè no es cremi per fora i es cogui bé la patata per dins.

Aquí us deixo la recepta:

INGREDIENTS (Per 4 unitats):

- 800g. de patates
- 150g. de ceba
- 1 cullerada d'herbes provençals
- 1 culleradeta de sal (jo vaig posar sal fumada que li dona un toc molt bo)
- Oli d'oliva

PREPARACIÓ:

- Pelar les patates i ratllarles.
- Pelar la ceba i ratllarla.
- Dipositar la ceba i la patata ratllada a sobre d'un drap de cuina net i apretar bé amb les mans perquè marxi tota l'aigua i deixar ben seca la ceba i la patata.
- Després afegir les herbes provençals i la sal i repartir-la bé per la massa.
- Aixafar la masa i fer la forma de les 4 hamburgueses o "tortitas"
- Deixar-les una estoneta embolicades en paper film a la nevera perquè agafin bé la forma
- Escalfar una planxa o paella amb un rajolí d'oliva.
- Quan l'oli sigui ben calent posar les hamburgueses, marcar-les i després abaixar el foc i deixar que es coguin bé per dintre.
- Emplatar-les.

FONT:

Love Food



Que vagi de gust!!!!

dimarts, 15 de novembre del 2011

PANETS DE BACÓ I FORMATGE



Tornem a ser a 15!!! i aquesta vegada amb una mica més de puntualitat que en altres ocasions (en el meu cas semblava que estigués participant a la recepta del 16) us presento la meva proposta al repte LA RECEPTA DEL 15.

La proposta d'aquest mes no em podia agradar més: el pa. M'encanta el pa, en totes les seves variants: integral, cereals, normal, de motlle, en bastonets, en flauta, baguette, de pagés. Soc molt panarra i quan vaig a dinar als restaurants m'acabo tot el pa que em posen a taula i més. I a casa ni us explico. Diguem que seria el menjar del qual no podria prescindir mai.

La veritat és que el repte d'aquest mes l'he complert a mitges. Jo tenia pensat una recepta de pa més autèntic però la falta de temps m'ha fet recòrrer al meu arxiu i he rescatat una recepta de petits panets que vaig fer a l'agost quan érem de vacances. Aquests panets no segueixen el ritual de les masses fermentades ja que no porten llevat fresc ni de forner i per això comento que s'allunyen una mica del concepte de pa que jo tinc en ment. Però també haig de reconéixer que son molt però molt senzills i ràpids de fer i que el seu sabor és boníssim.

Perquè ens entenguem la seva textura és molt semblant al d'un viena o als panets de mantega i amb aquests ingredients que tenen com el bacon i l'emmental el sabor és irresistible. També atipen força i amb un panet en tens de sobra per comensal.

Espero que m'accepteu aquesta proposta de panet alternatiu. I si voleu fer pa, pa podeu mirar aquestes altres dues receptes que tinc: baguettes i trena de llavors de rosella.

Que vagi de gust!!!

Ah i per cert, no vull ser pesada però pels que encara no ho sabíeu el Coure Coulants està al facebook i tinc pensat fer alguna cosa especial per quan es compleixin aquestes dues coses:

* 100 seguidors al facebook (de moment en tenim 60)
* > 20.000 visites al blog (de moment en portem 15.710)

Creieu que serà factible assolir aquestes fites abans de 2 anys? ja,ja

I el que sí que vull fer és acabar el post enviant un agraiment molt fort a la Judith d'El mon de Juju i a la Sandra d'Els fogons de la bordeta per la publicitat que m'han fet als seus faces. La cosa podriem dir que ha funcionat molt bé ja que el meu nombre de seguidors ha pujat molt!!!. Gràcies noies. Sou uns sols!!!!

Ara sí, la recepta:

INGREDIENTS PANETS: (jo en vaig fer uns 8)

- 250g. de farina
- 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal )
- 200ml. de llet
- 2 rovells d'ou
- 80g. de emmental ratllat
- 50g. de bacó
- 50g. de mantega
- oli d'oliva
- sal i pebre

PREPARACIÓ:

- Escalfar el forn a 200º (amb l'escalfor de dalt i baix)
- Tallar el bacon a daus molt petits.
- Fondre la mantega al microones o dins un cassó al foc i, quan ja no sigui calenta, barrejar-la amb la llet i els rovells d'ou.
- En un bol, posar-hi la farina amb el llevat, afegir-hi la barreja anterior, el formatge i el bacon.
- Pastar-ho tot amb les mans fins aconseguir una massa uniforme (a mi se m'enganxava molt i vaig afegir una mica més de farina fins que vaig aconseguir que se'm desenganxés de les mans)
- Agafar-ne petites porcions i donar-les formes de panets petits.
- Colocar els petits panets sobre la safata del forn, que prèviament haurem untat amb una mica d'oli.
- Pintar els panets amb una mica d'ou batut (és opcional però realment queden millor mes rossadets)
- Coure'ls a l forn, ja calent, durant uns 15 minuts, aproximadament, ja que el temps variarà segons la mida dels panets i del tipus de forn.

FONT:

La Cuina et dóna joc (Mireia Carbó)

dilluns, 7 de novembre del 2011

GENOVESA DE XOCOLATA AMB COBERTURA DE XOCOLATA BLANCA






Avui ha estat l'aniversari del Marc. En Marc és el meu fill gran i avui fa ja 5 anys!!!! encara recordo com si fos ahir quina matinada més llarga em va fer passar. Però quan me'l van posar a sobre meu i me'l vaig mirar no m'ho acabava de creure que aquell bebé fos meu, nostre. Era lila, amb els ulls inflats i ben oberts... no puc dir que fos guapo tot i que jo així ho veia aleshores però era meu, nostre. Era el nostre fill!!! El començament d'una etapa apassionant per tots plegats.

Ara ja té 5 anys. És un nen dolç, simpàtic, tranquil, despert, observador, pícar i sobretot amb un bon cor. I el veig tant gran: la parla, l'alçada, l'actitud...

Fer anys en dilluns és una mica rotllo però ens hem enginyiat la forma de fer-li passar un dilluns una mica més divertit. Hem col·locat garlandes de colors al menjador, de bon matí li hem fet entrega del primer regal, una carmanyola de superherois, li hem enganxat un gran 5 a la paret de la cuina al costat de la seva cadira perquè el veiés a l'esmorzar, li hem cantat el Per Molts Anys unes quantes vegades i l'hem omplert de petons. (més que habitualment)

A la tarda l'hem portat a escola el seu entrepà preferit (sí, sí, heu encertat, amb xocolata) i l'esperava algun regal més per obrir.

Després al vespre visita sorpresa dels avis i dels tiets amb més regals (calien tants?) i hem fet un sopar informal amb pizzes i pastís. Un pastís de xocolata amb cobertura de xocolata blanca i transformers tal com ell em va demanar.

Per Molts Anys fill!!!!!!!!!!!!!!!

Pel que fa al pastís aquesta recepta és supersenzilla de fer. Trigues menys del que tardaries en anar al super a comprar un pastís ja elaborat, de debó us ho dic tant per la preparació com pel temps de cocció i quedes com una reina. Ja,ja

Voleu saber la recepta del pastís? doncs aquí la teniu. És una adaptació d'una recepta del Lekue. Bé, de fet la coca és igual a la que ells expliquen i només he canviat la ganaxe i la decoració.

INGREDIENTS PEL PASTÍS:

- 3 ous
- 100g. de sucre
- 20g. de cacau en pols
- 82g. de farina
- 100g. de pipetes de xocolata
- 5g. de llevat

INGREDIENTS PER LA COBERTURA:

- 250g. de xocolata blanca de cobertura (vaig fer sevir la marca Valor)
- 20g. de mantega
- 1 rajolí d'aigua ben calenta

PREPARACIÓ DEL PASTÍS:

- Batre els ous sencers amb el sucre amb les barnilles electriques fins que dupliqui el seu volum i quedi ben cremosa la barreja.
- Després en un altre bol barrejar la farina, el cacau en pols i el llevat.
- Tamissar la barreja aquesta sobre el bol dels ous muntats i anar remenant delicadament de dalt a baix amb una espàtula tot procurant que no es desmunti el cos que han agafat els ous.
- Per últim enfarinar les pipetes de xocolata i abocar-les a la massa. Això ho fem per evitar que totes caiguin al fons tot i que ni així a vegades aconsegueixo que es reparteixin homogeniament.
- Posem la barreja al motllo i enfornem a 180º al forn ja preescalfat uns 15 minuts. La recepta en diu 20 però jo amb 15 ja en vaig tenir prou i fins i tot igual li haguéssin sobrat un parell de minuts per no quedar tant fet.
- Igualment comprovarem la cocció punxant amb un escuradents fins que surti net.
- Treiem del forn i deixem reposar 2 minuts abans de desmotllar sobre una reixeta.

PREPARACIÓ DE LA COBERTURA:

- Posar la xocolata blanca en un bol juntament amb la mantega.
- Escalfar el bol o bé al bany maria o bé al microones però si agafem la 2ª opció l'hem d'anar treient cada 3o segons i anar remenant ja que la xocolata blanca és delicada de fondre.
- Afegir un rajolinet d'aigua ben calenta perquè la xocolata agafi una consistència de cobertura més adequada. A mi em quedava massa espessa i amb un raig d'aigua, uns 20 ml vaig tenir prou per alleugerir una mica la ganaxe.
- Un cop enllestida la cobertura la aboquem sobre el pastís i amb una espàtula corregim una mica perquè quedi tot ben cobert. A mi em va agradar molt l'efecte que va fer la xocolata queient sobre les vores del pastís per això no vaig intentar recobrir totes les vores (però vaja això va a gustos)
- Per últim vaig decorar amb unes boletes minis de colors de confiteria

Que vagi de gust!!!!!!!!!!!!!!!!!


divendres, 28 d’octubre del 2011

ESFERIFICACIONS D'ARROS AMB LLET





Doncs torno a ser aqui. Esta clar que no tinc un ritme de publicacio adequat. O m'estic quinze dies sense escriure res o en dues hores us faig dues entrades...

Aquestes entrades d'avui les penjo a cuitacorrents abans que arribin les 12 de la nit i ...perdi la posibilitat de participar al Memories d'una cuinera d'aquest mes d'octubre (tot i que he de confessar que la Judith me havia donat una moratoria d'unes hores adicionals. Ja,ja)

Be, el cas es que si voleu sorprendre als vostres convidats o a vosaltres mateixos alguna vegada no dubteu en atrevir-vos a fer esferificacions. Se que aquest llenguatge podria espantar-vos pero se que em continuareu llegint quan us digui que fer aixo es mes facil que fer una coca de iogurt.

Fa 3 anys vaig fer un taller de tapes al restaurant La Terrassa del Museu i la seva cuinera, la Silvia ens va ensenyar a fer esferificacions. Jugar amb les textures es una de les coses que mes em fascina quan visito restaurants i em semblava un gran repte aconseguir-ho a casa. I la veritat es que la primera vegada que les vaig fer (eren esferificacions de pa amb tomaquet) vaig reconeixer que no era tant dificil i que les aniria repetint amb altres preparacions.

L'arros amb llet emprat per fer aquesta recepta esta explicat aqui.

Aixi doncs us passo a detallar la recepta de les esferificacions:

INGREDIENTS ( per unes 24 esferificacions) de 3 cm diametre:

- 500 ml. d'aigua
- 50g. de gelatina vegetal (de garrofes). Jo vaig fer servir aquesta.

PREPARACIO:

- Repartim l'arros amb llet que vulguem esferificar en un motlle de silicona de semiesferes o de cavitats petites. Tambe serviria una glaçonera si permet desmotllar-se amb facilitat.
- Congelar el motllo amb el contingut dintre un minim de dues hores.
- Treure del congelador el motlle amb l'arros amb llet.
- Posar l'aigua en un casso al foc i escalfar-la.
- Just quan l'aigua estigui a punt de bullir retirar-la del foc i dissoldre-hi dins la gelatina i remoure fins que quedi ben dissolta.
- D'un en un anar punxant amb un escuradents les semiesferes o glaçons i passar-los fen moviments giratoris rapids per la gelatina encara calenta del casso.
- Amb molta cura pero rapidessa treure l'escuradents de la esferificacio intentant que es tanqui el porus que deixa l'escuradents (si no es tanques afegir una goteta mes de gelatina amb una altre escuradents)
- Deixar reposar les esferificacions en una safata o plat
- Servir amb ua mica de canyella per sobre

QUE TE D'ESPECIAL UNA ESFERIFICACIO?

La textura que perceps no es la que realment sents quan el tastes. En el cas de l'arros amb llet aquest que vaig posar per esferificar era tret una mica abans que l'altre i per tant mes liquid. Al esferificar-lo et penses que sera algo solid el que entres a la boca i quan el tens mossegues i ummmmm una cullerada d'arros amb llet liquid i molt cremos inunda la boca.

OBSERVACIONS I RECOMANACIONS:

- Al gelatinitzar cada una de les semiesferes es important que el moviment sigui rapid i giratori perque al estar la semiesfera freda no absorveix massa gelatina i pugui quedar una forma rara o massa gruixuda. La idea es que es formi una pelicula ben fina.

- Cada cop que es passa una semiesfera pel liquid un parell de vegades de forma rapida es despunxa l'escuradents i es dipositen en una safata o plat. Es molt important que el escurdadents es tregui tant aviat com sigui posible ja que sino podria quedar un porus obert pel que s'escaparia el contingut liquid o semiliquid com es el cas de l'arros amb llet. Si veiem que el porus ha quedat obert posar una goteta de gelatina amb un altre escuradents o cobert per tapar el foradet.

- Es conserven perfectament en nevera unes 24-48 hores.

- Si feu alguna preparacio que es mengi calenta tambe podeu escalfar-la pero nomes uns segons al microones o al bany maria. Si agaf´´ees molta temperatura la gelatina es desfaria.

- Jo la he provat a fer de pa amb tomaquet amb anxova per sobre, gaspatxo amb "picatostes", de crema de melo amb encenalls de pernil. I a La Terrassa tambe vam preparar una crema de carbassa amb alfabrega.

- Si no us acabeu d'atrevir proveu primer a fer esferificacions amb alguna crema feta aixi no us sabra tant greu si us surt malament...apenes haureu invertit temps.

- No tinc referencies de fer aquestes esferifiacions amb cap altra tipus de gelatina (en lamines, agar-agar) per tant no us puc garantitzar que obtingueu el mateix resultat que amb la gelatina vegetal ni tampoc us podria assessorar sobre les proporcions.

Si algu les fa si us plau expliqueu-me que tal us ha sortit o si en teniu dubtes me'ls comenteu.

Que vagi de gust!!!

ARROS AMB LLET CARAMELITZAT





Quan Memories d'una cuinera va proposar cuinar per aquest mes d'octubre arros amb llet vaig pensar que potser aquest mes no participaria perque a mi aquest plat no m'agradava. Que equivocada que estava si us plau!!!... ha sigut cuinar-lo i s'ha convertit en un dels meus postres preferits.

He preparat dues versions: una mes tradicional que es la que proposo avui i una altra mes atrevida on s'aprofita la recepta base d'aquesta pero hi ha una elaboracio posterior ben curiosa.

La recepta l'he extret del llibre ARZAK on hi ha receptes molt innovadores i suggerents.

Us poso la recepta tal qual ell la explica. Segurament us cridara molt l'atencio el temps de coccio. Jo no el vaig deixar tanta estona perque vaig fer la recepta amb la meitat dels ingredients i llavors tambe es va reduir el temps. Crec que el vaig tenier una hora i mitja pero aixo es una cosa molt visual i com s'ha d'anar removent continuament no es aconsellable posar-se a veure la tele i oblidar-se de l'arros.

El resultat es un arros molt, molt cremos que es una autentica delicia.

INGREDIENTS:

- 110g. d'arros
- 80g. de mantega
- 1 branqueta canyella
- 1 litre i mig de llet
- 70g. de sucre
- pell de llimona
- 1 cullerada de sucre more barrejat amb una altra cullerada de canyella en pols per empolsimar i cremar.

PREPARACIO:

- Posar al foc una cassola amb llet fins que bulli.
- Despres afegir la canyella, la pell de la llimona i l'arros, remenant amb una cullera de fusta durant una hora aproximadament a foc molt lent fins que l'arros sigui ben cremos.
- Passat aquest temps afegir la mantega i el sucre i remoure be fins que s'integrin i es dissolguin.
- Deixar fer un quart d'hora mes sense deixar de remenar
- Retirar la canyella i la pell de llimona

PREPARACIO DEL CARAMELITZAT:

- Servir en una bol o got (apte pel bufador) l'arros
- Empolsimar l'arros per sobre amb la barreja de sucre more i canyella en pols
- Pasar per sobre una pala de cremar o el bufador fins que caramelitzi.

OBSERVACIONS:

Els temps no poden ser exactes per tots tipus de foc o cassoles. Sabrem que l'arros esta al punt quan veiem que li queda poc liquid pero el suficient perque no quedi excessivament sec ja que en el temps de repos els grans encara absorveixen liquid. I si falleu sempre es millor que sigui per exces de liquid (el tornarieu a posar al foc) que per defecte (quedaria massa sec)

Que vagi de gust i Bona Castanyada per tothom!!!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

BRIOIX






Ja feia temps que em ballava al cap la idea de fer-me del cercle Whole Kitchen i finalment he sucombit.

M'agrada molt aquesta pagina i aquesta publicacio i vaig pensar que perque no provar a participar si mes no, un temps.

Aixi que avui es dia de publicacio i Whole Kitchen a la seva Proposta Dolça pel mes d'octubre ens convida a preparar un classic de la bolleria francesa: el brioix

S'ha de dir que quan vaig veure el repte d'aquest mes vaig embogir de contenta perque fa molt temps que tenia els brioixos a pendents i tot i que les coques de Sant Joan son una versio d'aquests encara no n'havia preparat cap de sol.

La recepta que he seguit es la que recomanava el llevat instantani de flequer que he fet servir. El resultat es un brioix tendre i flonjo absolutament irresistible sobretot quan l'acabes de fer per lo tendre i suau que es. En aquesta ocasio he fet aquesta recepta pero una experta en brioixos de la blogosfera es la Merce de Cuina per llaminers. En te d'uns quants tipus i a qual millor i segur que un dels propers que faci sera dels seus.

Aqui va la meva;

INGREDIENTS:

- 250g. de farina de força
- 1 sobre de llevat de flequer (el meu s'anomena SAF-INSTANT)i cada sobre pesa 11 g.
- 1 mida de culleradeta de cafe de sal
- 6 mides de culleradetes de cafe de llet (jo vaig posar un parell de cullerades mes)
- 6 mides de culleradetes de cafe de sucre
- 2 ous
- 50g. de mantega
- 1 ou batut per pintar la massa

PREPARACIO:

- Mantenir els ingredients a temperatura ambient abans de començar a treballar la massa.
- Barrejar al farina, la sal, el sucre, el llevat, els ous i la llet i anar amassant.
- Afegir la mantega gradualment en 3 temps.
- Amassar durant 15 minuts i deixar en repos la massa coberta durant una hora aproximadament o fins que dobli el volum (amb una hora vaig tenir prou)
- Plegar la massa varies vegades i donar-li la forma que volguem. Deixar-la reposar en el motllo en el que hagi d'anar al forn fins que doblegui el seu volum.
- Preescalfar el forn a 200º.
- Pintar la massa amb l'ou batut i coure al forn de 15 a 30 minuts. (si hem fet brioixos petits requerira menys temps que si hem fet un de sol)

Espero que us agradi.





Per cert, no voldria repetir-me massa pero sabeu que estic al facebook? be, si em voleu seguir ho podeu fer aqui.

OBSERVACIONS: Continuo sense accents a l'ordinador:(

dijous, 20 d’octubre del 2011

SALTEJAT DE VERDURES I VEDELLA AMB SESAM I ARROS SALVATGE



Bé, doncs ja torno a ser aquí de nou.

Un cop superats els imprevistos sembla que em vaig centrant (poc a poc) per trobar temps i escriure al blog. Darrerament tinc molta feina a casa i a mes a mes m'he apuntat al gimnas i aixo fa que tingui poquet temps pel meu hobby preferit; el trinomi: cuina-fotografia-internet.

Després d'aquest aclariment dir-vos que amb aquesta proposta d'avui participo al concurs Chef Pimienta rosa del mes d' octubre que ens proposava cuinar una recepta íntegrament o bé en paella o bé en planxa sense coccions complementàries.

Pel que fa a l'arrós salvatge que faig servir no és que l'hagi fet en paella sinò que una de les avantatges d'aquesta recepta és que és d'aquelles ràpides ja que fas servir els vasets d'arros "1 minut al microones" que ja estan preparats tipus brillante o sos. Aquests arrossos em van bé per a emergències o com a guarnició de plats propis que comptin amb salseta ja que l'arros acostuma a ser una mica sec. En aquesta ocasió vaig fer servir el d'arrós salvatge perquè m'agrada molt el toc que li dona.

El saltejat és molt bó i nutritiu i serveix per animar a menjar carn als que com jo cada vegada els agrada menys menjar-ne. I es que d'aquest plat el que més m'agrada és la combinació de verdures amb el gust de la salsa de soja i el toc del sèsam i la carn per tant queda molt ben camuflada.

Va, no m'enrotllo més us deixo la recepta.

INGREDIENTS (4 persones):

- 1 pebrot vermell mitjà tallat a tires
- 1 pebrot groc mitjà tallat a tires
- 1/2 bròquil tallat a branquetes
- 2 vasets d'arrós salvatge barrejat amb arros basmati tipus SOS o Brillante (d'aquest que es fa al microones en 1 minut)
- 1-2 bistecs de vedella (depèn del que us agradi la carn)
- 4 cullerades de salsa de soja
- 125 ml. de caldo (jo vaig emprar de verdures)
- Sèsam
- Oli
- Sal
- Pebre negre.

PREPARACIO:

- Tallar els bistecs a tires i barrejar-les amb una cullerada de sesam i dipositar-lo en un bol
- Barrejar la salsa de soja amb el caldo de verdures
- Escalfar una cullerada d'aquesta barreja a la paella (una paella normal de 28 cm de diametre) juntament amb un rajoli d'oli d'oliva. Quan estigui ben calent saltejar les tires de carn i reservar.
- A continuacio, tornar a afegir oli d'oliva a la paella i saltejar els pebrots i el broquil tres o quatre minuts.
- Incorporar a les verdures la barreja de soja i caldo restant, abaixar el foc i deixar coure uns 4 minuts.
- Despres d'aquest temps afegim l'arros salvatge i la vedella i deixem coure tot 4 minuts mes o fins que no quedi gairebe caldo a la paella.
- Empolsimar amb el sesam restant i servir.



Espero que us agradi. Que vagi de gust!!!

FE DE ERRATES: Tinc l'ordinador amb algun virus i m'he quedat sense accents. Espero que s'entengui el text.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

XIPS DE MONIATO



Quin ritme més dolent que porto aquest octubre pel que fa al blog. Buff, no sé que ens passa que darrerament anem desbordats. Em penso que igual encara no hem agafat el ritme. I és que aquestes setmanes han estat plenes d'imprevistos. Sempre hi havia algun extra que ens desbaratava els horaris... la rentadora averiada,la bateria del cotxe descarregada,el sofà a tintoreria... En fi, un cop que sembla que tot ha tornat a ser com era abans (menys les nostres butxaques, es clar) intentarem recuperar les regnes.

Aquest mes d'octubre està sent molt atípic també pel que fa al temps perquè tot i que darrerament la caloreta s'exten més enllà del setembre, això d'aquests dies ja és massa. Quina calor, quina xafogor. Sort en tenim dels reptes com els de la recepta del 15 que ens acosten ingredients molt de tardor com el moniato per fer-nos sentir ...doncs que estem a la tardor!!! si més no pel calendari.

El moniato no és un ingredient habitual a casa nostra i m'hagués agradat fer servir d'excusa el repte per preparar alguna cosa més original amb ell però és que fa temps que tenia moltes ganes de fer xips de moniato i a més a més comptava amb un estri de cuina nou que tampoc havia fet servir abans, la mandolina. O sigui que tenia molts números de ser el plat a preparar i efectivament així ha estat.

Els xips de boniato son un pica-pica fantàstic. La dolçor del moniato combina molt bé amb la sal maldon i el pebre que s'afegeix després i com cruxeixen...han agradat tant a grans com a petits i només pel senzill que son val la pena posar-s'hi a preparar-los.





Em penso que us posaré la recepta més curta que he posat mai:

INGREDIENTS:

- 1-2 moniatos
- Sal maldon
- Pebre negra molta (opcional)

PREPARACIÓ:

- Tallar el moniato molt, molt primet amb la mandolina preferentment o també queda molt bé tallar-lo amb el pelador de patates tipus encenalls allargats.
- Posar en una paella o cassola abundant oli d'oliva suau
- Quan l'oli ja és ben calent anar posant les làmines de moniato. Posar-les en vàries tandes perquè si no s'enganxen i no es fregeixen igual
- Sabrem que estan quan comencen a agafar lleugerament el color i el fregit perd intensitat però aproximadament era poc més d'un minut (això és orientatiu; a mi la primera tanda se'm va socarrimar una mica)
- Deixar-les reposar en un plat sobre paper absorvent perquè eixugui l'excés d'oli.
- Empolsimar les xips amb la sal maldon i el pebre negre.

Boníssimes!!!!!!!!!!

divendres, 30 de setembre del 2011

MACARRONS AMB BEIXAMEL



De petita era feliç, riallera, moguda, xerraire, inquieta, observadora i llaminera i gràcies al que era, ara conservo bona part d'aquestes característiques.

Com tinc dos nens de 1 i 4 anys intento que visquin la infantessa feliços i riallers i que guardin un bon record a la motxila que els ajudi de grans a continuar sent tant feliços com ho son ara.

L'altre dia a l'escola ens van passar un poema molt maco d'en Gianni Rodari. I m'he quedat enamorada d'ell perquè crec que una part de la infantessa no la hem de perdre de vista mai. De tant en tant hem de treure el nen que tenim a dins. A banda de poder entendre millor els nens ens faria entendre també als grans, a nosaltres mateixos, a la vida.

Per això permeteu-me que avui a més a més de foto i de recepta us passi aquest poema.

Un día, en el Expreso Soria Monteverde,
vi subir a un hombre con una oreja verde.

Ya joven no era, sino maduro parecía,

salvo, la oreja que verde seguía.

Me cambié de sitio para estar a su lado

y observar el fenómeno bien mirado.

Le dije: Señor, Usted, tiene ya cierta edad,

dígame, esa oreja verde, ¿le es de alguna utilidad?

Me contestó amablemente: yo ya soy persona vieja,

pues de joven sólo tengo esta oreja.

Es una oreja de niño, que me sirve para oír

cosas que los adultos nunca se paran a sentir:

Oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan,

las piedras, los ríos y las nubes que pasan,

oigo también a los niños, cuando cuentan cosas

que a una oreja madura, parecerían misteriosas.

Así habló el Señor de la oreja verde

aquel día, en el Expreso Soria Monteverde

I això lliga amb el missatge que ens volien transmetre les nenes Alba i Ingrid, que tant ràpid ens fan viatjar en l'espai, com en la imaginació com en el temps...

Espero que ningú s'hagi perdut, que tothom sàpiga de que estic parlant. No he perdut el nord, no, o potser una mica sí però és per una bona causa. El repte film and food d'aquest mes de setembre girava entorn la película Hook i ens feia treure el nen que portem a dins...

I el plat que he recuperat és senzill però com m'alegrava el dia que el menjava!!!!. Encara ara me 'l alegra i és que encara me'l preparen els meus pares i em porten una safata a casa. Aquests dies em fan tornar a sentir com una nena.

M' agrada el plat i m'agradava la preparació i no era jo la única ja que un record inesborrable que tinc és el de la meva germana i jo fent torns per llepar la cullera de fusta i escurar la paella on s'havia fet la beixamel. Ummmmm, si fins i tot ens cremàvem la llengua...

Aquí va el meu homenatge a la nena que vaig ser i que de tant en tant recupero. Els macarrons amb beixamel de la meva mare cuinats per mi.

INGREDIENTS (4 persones):

- 8 tomàquets madurs
- 1/4 de ceba
- 450g. de macarrons
- Sal
- Oli
- Formatge ratllat o en pols preferiblement tipus parmesà o de fil (d'aquells que es gratinen però que no es fonen)

INGREDIENTS PER LA BEIXAMEL:

- 3 cullerades soperes de farina
- 700 ml. de llet
- 15g. de mantega

PREPARACIÓ:

- Pelar els tomàquets i la ceba i els triturem amb el túrmix. No és necessari que quedi molt fi ja que sino trinxem les llavors i canviar el color de la salsa
- Posem oli d'oliva en una paella (uns 80 ml) i afegim el puré de tomàquet i ceba i fem un sofregit. Primer foc fort i un cop bulli abaixem i deixem coure a foc lent uns 30-35 minuts fins que s'hagi evaporat tota l'aigua.
- Rectificar la salsa de sal i pebre i reservar.
- Bullir en abundant aigua amb sal i oli els macarrons el temps indicat pel fabricant.
- Escòrrer la pasta i barrejar-la amb la salsa de tomàquet.
- Per fer la beixamel dissolem les 3 cullerades soperes de farina en un rajolí de llet fins que no quedin grumolls.
- Posem la farina dissolta en la llet, la resta de la llet i la nou de mantega a una paella a foc lent.
- Anar remenant la barreja amb paciència i fregant bé la cullera pel fons de la paella per evitar que es formin grumolls.
- Arriba un moment que la salsa s'espesseix. Quan arribi al punt òptim parar el foc i abocar la beixamel per sobre dels macarrons.
- Afegir el formatge ratllat o en pols i gratinar al forn amb opció grill

CONSELLS:

- Jo generalment deixo la llet a mà ja que a vegades necessito afegir una mica més si veig que espesseix molt ràpid o queda massa densa.

- Us recomano mentres espereu que escureu la cullera i la paella de la beixamel per anar fent boca. Ja,ja.

I el pas a pas:






Si algú s'ha llegit el post sencer mereix tots els meus respectes. Gràcies per la visita i me n'alegro poder haver compartit una mica de mi amb vosaltres gràcies a aquest repte tant interessant!!!

dilluns, 26 de setembre del 2011

DONUTS







Quan vaig començar aquest blog mai vaig pensar que acabaria penjant una recepta com aquesta. No per la dificultat sinò perquè suposo que mai m'havia imaginat que acabaria fent jo els meus propis donuts.

A mi els donuts sempre m'han agradat molt. Ara gairebé no en menjo i és que ja no els trobo tant irresistibles com abans. Però a casa era un capritx que ens concediem de tant en tant. Un dia que sempre queia un donuts era el dia que teniem visita al metge o ens feien analítica de sang. Era com una tradició que s'encarregava de mantenir el meu pare. Fora d'això també en menjàvem però no era una compra diaria i suposo que per això ho feia més desitjat.

Bé, quan vaig estar investigant receptes per fer donuts em vaig guiar per dues receptes de dos grans "monstres" de la blogosfera gastronòmica: la Sònia de l'Exquisit i la Trotamundos del Food and Cook. Com no em posava gaire d'acord que si una o que si l'altra doncs he seguit més fidelment la recepta de la Sònia però he variat un parell de cosetes més semblants a com ho fa la Trotamundos. El cas és que estic segura que si hagués seguit qualsevol de les dues receptes el resultat hagués estat un autèntic èxit. Aquesta versió híbrida també ha estat increible. Jo encara no m'ho crec que hagin quedat tant bons, tant esponjosos, amb una oloreta i un sabor que m'ha recordat els donuts de fa anys...

Si hagués de modificar alguna cosa només modificaria la forma de retallar la massa i és que alguns m'han quedat una mica deformats...je,je

INGREDIENTS (12 Unitats) :

- 450grs. farina de força
- 230 ml. llet tèbia
- 20 gr. llevat fresc
- 3 grs. de sal
- 47 grs. de sucre llustre
- 3 grs. de sucre avainillat
- 50grs. de mantega a temperatura ambient
- 1 ou

INGREDIENTS GLASSEJAT:

- 60grs. sucre llustre
- 20ml. d'aigua

PREPARACIÓ DONUTS:

- Escalfar la llet fins que sigui tèbia, no ha d'estar calenta
- Disposar un rajolí de llet templada a un got i dissoldre allà el llevat fresc
- Barrejar la farina, el llevat, el sucre llustre, la mantega, l'ou i la resta de la llet i amassar fins que tinguem una massa que no s'enganxi. (jo vaig amassar uns 8 minuts)
- Empolsimar de farina un bol, formar una bola amb la massa i deixar repossar tapada amb un drap durant una hora.
- Un cop hagi llevat la massa estirar-la amb un corró fins que tingui 1 cm d'alçada.
- Amb un cercle d'emplatar anar tallant la massa amb el diàmetre desitjat. (Jo vaig fer servir les indicacions de la Sònia i vaig fer els donuts de 10 cm de diàmetre exterior i 3 cm de diàmetre interior)
- Deixar reposar una altra mitja hora
- Fregir a 180º. Jo ho vaig fer en una cassola molt gran però la Sònia recomana de fer-ho en una fregidora perquè així els donuts suren i no queden tant greixosos. En un parell de minuts per banda estan llestos.
- Barrejar el sucre llustre i l'aigua del glassejat
- Pintar els donuts amb el glassejat quan encara siguin calents. Deixar refredar a sobre d'una safata enreixada.

A continuació he fet un pas a pas fotogràfic:


La Sònia també ens fa una recomanació que jo he seguit i que m'ha resultat molt bona per no empatxar-nos i és el de congelar els donuts sobrants (pocs perquè us haig d'enganyar) i després a l'hora de menjar-los els escalfem 30 segons al microones.

I aquí ja veieu l'esmorzar de diumenge. Que si un de sucre, que si un de xocolata.... je,je em penso que ens hem engreixat un parell de kilos aquest cap de setmana.






Que vagi de gust!!!

dijous, 22 de setembre del 2011

CANELONS SURIMI "MAR I MUNTANYA" AMB VINAGRETA DE MEL










Canelons surimi "Mar i Muntanya" o canelons de surimi farcits de pollastre a l'ast, tonyina i fruits secs. Podeu triar el nom que més us agradi d'aquests dos o rebatejar-lo amb un altre.
Al juny vam anar convidats a dinar a casa de la Sandra, el Roc, el Xavi i la petita Arlet i la Sandra ens va sorprendre amb aquest primer plat. Bé, no era ben bé igual que aquest perquè jo he variat la recepta perquè pogués ser mar i muntanya però la idea original era seva.

I perquè la he adaptat a mar i muntanya? encara no ho sabeu? doncs perquè les germanes blocaires, la Judith i Mònica i l'Yves al Memòries d'una Cuinera ens reptaven aquest mes de setembre a fer la versió del Mar i Muntanya que nosaltres volguéssim i jo he volgut participar amb aquesta adaptació.

En realitat es tracta de falsos canelons ja que enlloc de pasta, l'embolcall del caneló és el mateix palet de surimi que s'ha de desenrotllar per poder-lo farcir. Pel que fa al farcit aquest porta pollastre a l'ast (sobres del diumenge, sí, què passa? ja,ja) que perfectament és substituible per pit de pollastre o el que s'us acudeixi ja que és un plat que accepta moltes variacions. És un primer plat atractiu que servit fresquet i amb aquesta vinagreta resultarà irresistible pels vostres convidats o perquè no per vosaltres mateixos.

Va aprofiteu que encara fa calor i que la tardor no arriba per tastar-los.

INGREDIENTS CANELONS: (2 persones)

- 150g. de palets de surimi fresc (son uns 9 palets; jo vaig triar la marca Krissia)
- 25g. fruits secs (nous, pinyons, ametlles i avellanes)
- 75g. pollastre a l'ast o pit de pollastre cuit(planxa, vapor, microones)
- 1 llauna petita tonyina en oli d'oliva(sense escòrrer gaire el suc)
- 30g. d'olives
- Sal (opcional; millor tastar la barreja abans d'afegir-ne)
- Oli d'oliva
- Un rajolí molt petit d'aigua.
- Un rovell d'ou dur esmicolat per decorar

PREPARACIÓ CANELONS:

- Esmicolar el pollastre, la tonyina, els fruits secs i les olives amb la picadora. Jo ho faig per separat ja que no necessiten la mateixa estona o potència els fruits secs que les olives i així evito que es trinxin massa alguns ingredients.
- Afegir a la barreja d'ingredients esmicolats un rajolí d'oli i unes gotetes d'aigua per lligar una mica el farcit i que ens sigui més fàcil emprar-lo.
- Rectificar de sal, pebre i orenga si creieu necessari per fer més gustós el farcit. (jo no li vaig afegir res perquè ja el trobava molt gustós)
- Desenrotllar els palets de surimi delicadament evitant que es trenquin.
- Omplir-los amb la barreja i tornar-los a enrotllar.

INGREDIENTS VINAGRETA DE MEL:


- 100 gr. d'oli d'oliva
- 5 gr. de vinagre xerés
- 5 gr. de vinagre de mòdena
- 1 cullerada de mostassa de Dijon
- 15 gr. de mel

PREPARACIÓ VINAGRETA DE MEL:


- Batre tots els ingredients amb el túrmix o amb les barnilles elèctriques fins que quedi la salseta ben lligada.

I ja ho tenim això. Un cop fets els canelons els amanim amb la vinagreta, els hi posem l'ou filetejat per sobre i afegim una mica de cibulet ben picat per guarnir. I ja només ens queda menjar-nos-els.