dissabte, 15 d’octubre del 2011

XIPS DE MONIATO



Quin ritme més dolent que porto aquest octubre pel que fa al blog. Buff, no sé que ens passa que darrerament anem desbordats. Em penso que igual encara no hem agafat el ritme. I és que aquestes setmanes han estat plenes d'imprevistos. Sempre hi havia algun extra que ens desbaratava els horaris... la rentadora averiada,la bateria del cotxe descarregada,el sofà a tintoreria... En fi, un cop que sembla que tot ha tornat a ser com era abans (menys les nostres butxaques, es clar) intentarem recuperar les regnes.

Aquest mes d'octubre està sent molt atípic també pel que fa al temps perquè tot i que darrerament la caloreta s'exten més enllà del setembre, això d'aquests dies ja és massa. Quina calor, quina xafogor. Sort en tenim dels reptes com els de la recepta del 15 que ens acosten ingredients molt de tardor com el moniato per fer-nos sentir ...doncs que estem a la tardor!!! si més no pel calendari.

El moniato no és un ingredient habitual a casa nostra i m'hagués agradat fer servir d'excusa el repte per preparar alguna cosa més original amb ell però és que fa temps que tenia moltes ganes de fer xips de moniato i a més a més comptava amb un estri de cuina nou que tampoc havia fet servir abans, la mandolina. O sigui que tenia molts números de ser el plat a preparar i efectivament així ha estat.

Els xips de boniato son un pica-pica fantàstic. La dolçor del moniato combina molt bé amb la sal maldon i el pebre que s'afegeix després i com cruxeixen...han agradat tant a grans com a petits i només pel senzill que son val la pena posar-s'hi a preparar-los.





Em penso que us posaré la recepta més curta que he posat mai:

INGREDIENTS:

- 1-2 moniatos
- Sal maldon
- Pebre negra molta (opcional)

PREPARACIÓ:

- Tallar el moniato molt, molt primet amb la mandolina preferentment o també queda molt bé tallar-lo amb el pelador de patates tipus encenalls allargats.
- Posar en una paella o cassola abundant oli d'oliva suau
- Quan l'oli ja és ben calent anar posant les làmines de moniato. Posar-les en vàries tandes perquè si no s'enganxen i no es fregeixen igual
- Sabrem que estan quan comencen a agafar lleugerament el color i el fregit perd intensitat però aproximadament era poc més d'un minut (això és orientatiu; a mi la primera tanda se'm va socarrimar una mica)
- Deixar-les reposar en un plat sobre paper absorvent perquè eixugui l'excés d'oli.
- Empolsimar les xips amb la sal maldon i el pebre negre.

Boníssimes!!!!!!!!!!

6 comentaris:

  1. Laureta, no saps com m'alegro que hagis fet els xips... si mai els havies tastat ho havies de fer! Són un autèntic vici, i segur que hi ha gent que encara no els coneix!! I res de tardona, a casa nostra sempre hi tens les portes obertes! ;)
    Ànims amb els imprevistos i merci per participar!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Ànims, que segur que el mes de novembre serà més tranquil :)
    M'encanten les xips de moniato, molt més que les de patata. Amb el puntet de sal les trobo super vicioses!

    ResponElimina
  3. Aquests xips son un no parar, m'encanten. Petons!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  4. molts ànims guapa!! et trobem molt a faltar!!! 8( la primera foto m'ha encantat!!! i les xips de moniato m'encanten!!!!! molts petonets

    ResponElimina
  5. Ei!!!!!!!!!!!! Estic molt desconnectda últimament! Sàpigues que és la mateixa recepta que he triat per la castanyada de l'escola, je, je
    Jo a la fitxa hih e posat 3 varietats: salats, ensucrats (tipus xurro) i amb xocolata fosa... A veure com em queden, ja ho publicaré a QUINAOLORETA!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Me n'alegro de que hagis tornat, molts ànims amb els imprevistos.
    Cada dia et superes amb les fotos, són precioses.
    Petons.

    ResponElimina