diumenge, 26 de desembre del 2010

TRONC DE NADAL


El dia de Nadal vam anar a dinar a casa dels meus pares, com cada any.

Entre la meva germana, la meva mare i jo ens vam posar d'acord per fer un dinar diferent. La meva mare treballava el 24 i tenia poc temps de fer coses i com a la meva germana i a mi ens encanta fer coses de cuina (tot i que jo tinc molt poquet temps amb els nens) vam decidir fer un dinar tot d'aperitius. Ma mare s'encarregava de fer tigres (uns musclos farcits de massa de musclo, farina, ceba i llet que van arrebossats boníiiiisims), gambetes a la planxa i una sopa de galets molt bona per si algú no en tenia prou amb els aperitius.
La meva germana va preparar de tot: mini blinis de foie i figues, mini blinis de formatge de cabra i chutney de mango, farcellets de codony i formatge, de plàtan i bacon, de poma i foie, torradetes de brie i pernil.
I jo vaig fer els bombons de foie, uns "ajoblancos" de coco, uns xupitos de crema de meló amb pernil i el postre que aquí veieu.

El tronc de Nadal que vaig fer va ser una mica improvisat. Vaig fer un braç de gitano farcit de nata i el vaig recobrir de xocolata desfeta.

La recepta del pa de pessic la vaig treure d'internet (em sap greu però a hores d'ara ja no recordo la pàgina) però igualment poso tota la preparació que vaig seguir jo a continuació.

INGREDIENTS:

PEL PA DE PESSIC:
- 3 ous
- 100 grams farina
- 100 grams sucre

PEL FARCIT:

- 300 grams nata muntada (vaig fer servir la marca Canadell de Sta Maria d'Oló que és boníssima)

PER LA COBERTURA:

- 150 grams xocolata cobertura (vaig fer servir una xocolata amb llet per la cobertura que és de la marca Nestle. És el Nestle postres però amb llet.

PREPARACIÓ:

Batre els ous amb el sucre fins tenir una barreja ben blanquinosa i que el sucre estigui ben dissolt i anar afegint la farina i anar removent per evitar de que surtin grumolls.
Després estendre la barreja en un motllo per anar al forn uns 15 minuts a 180 graus, fins que veiem que la base és ferma al tacte.
Un cop cuit, desenmotllar a sobre d'un drap humit i enrotllar la massa amb el drap per donar-li la forma i aconseguir la flexibilitat que necessitem pel pa de pessic. Deixar refredar així enrotllat.
Un cop estigui fred, desenrotllar i posar el farcit per sobre i tornar a enrotllar.
Ara és el moment de si cal retallar una mica els extrems per donar-li una forma més maca.
A continuació preparar la cobertura de xocolata seguint les instruccions de la pròpia marca. Jo en el meu cas vaig fer servir Nestlé Postres AMB LLET. I segons les instruccions que adjuntava, vaig posar els 150 grams de xocolata amb 6 cullerades de llet a màxima potència al microones durant un minut i vaig remoure fins aconseguir la textura líquida.
Després amb l'ajut d'una espàtula repartir la cobertura de xocolata fins cobrir totalment el braç de gitano. Un cop cobert esperar uns cinc minuts i començar a fer les marques del tronc amb una forquilla.
Deixar refredar a la nevera i a sobre d'un silpat o paper de forn (perquè després es pugui desenganxar amb facilitat la xocolata)
I voilà, tronc de nadal fet.
Per sobre per decorar vaig fer servir unes plantilles petites amb forma d'arbre i vaig tirar ametlla molta tot i que si us soc sincera vaig deixar la plantilla perquè la ametlla molta se'm va desparramar una mica i l'avet era més aviat un arbust silvestre descontrolat.

dissabte, 25 de desembre del 2010

BOMBONS DE FOIE


Ara mateix poc de gust em ve parlar de menjars. Ja se sap que aquestes dates nadalenques ens fem un fart de menjar en abundància de tot i trobo a faltar la sensació de tenir una mica de gana o el desig de quelcom de menjar. No puc donar la culpa només a les dates nadalenques ja que als darrers 10 dies que encara no eren Nadal he fet 3 sopars de grup força abundants i un dinar de feina pica-pica on cadascú aportava un plat creat per ell. (En un altre post us parlaré del dinar de feina que vam fer i de les suculències que van portar les meves companyes i company)

Bé, la recepta que us vull explicar avui és una recepta que vaig aprendre al Taller de Tapes creatives que vam fer al restaurant La terrassa del museu l'any passat (en concret dos dies abans de que nasqués l'Arnau). Jo no sé si va ser el desig de la xocolata que tenia aleshores però el sabor d'aquell aperitiu em va deixar marcada. Haig de dir que és una combinació atrevida i que no a tothom agrada. Al dinar de feina que vaig fer ja ho vaig presentar així, o us agrada molt o no us agrada gens. El cert és que més aviat va agradar molt.

El secret de l'encant d'aquests bombons radica en tenir una mousse de foie molt tendre per dins embolcallada d'una cruixent capa de xocolata negra i la combinació al mossegar-la és molt bona tant de textures com de sabors. Evidentment si no us agrada ni la xocolata ni el foie absteniu-vos de fer-la.

Aquí va la recepta tal i com ens la van explicar el Raul i la Sílvia, els cuiners de La Terrassa i tal i com la faig jo.

Amb aquestes quantitats em surten uns 10 bombons de 2 cm de diàmetre aprox.

INGREDIENTS BOMBONS DE FOIE

- 1 bloc de foie gras (vaig fer servir el Mas Pares)
- 1 pessic de sal (al gust)
- 1 pessic de sucre llustre
- 1 cullerada de brandy
- 125 g xocolata negra de cobertura (vaig fer servir Nestle Postres)

Treballem el foie amb una forquilleta fins que s'estovi una mica. Afegim la sal i el sucre i el brandy i continuem barrejant els ingredients fins que la pasta quedi toveta i ben barrejada.

Posem la massa en una màniga pastissera o bé amb una cullereta anem omplint un motlle de cavitats petites (uns 2cm aprox) o glaçonera preferentment de silicona per facilitar el desemmotllat.

Congelem el motlle amb la massa dintre. El procés del congelat és bàsic per poder després recobrir-les bé de la xocolata.

Un cop està totalment congelat preparem la cobertura de la xocolata fonent la xocolata de cobertura al micro i removent fins que estigui totalment desfeta.

Treiem el motlle del congelador,anem punxant cada un dels glaçons de foie amb un escuradents i els anem passant un a un per un bol on hi ha la cobertura de la xocolata. Per treure l'escuradents ens ajudem amb una forquilla petita. Els deixo reposar en un silpat (preferentment) o paper de forn on no s'enganxin i un cop els tinc tots els deixo refredar a la nevera fins el moment de servir-los.

És convenient que es serveixin freds perquè així la xocolata exterior estarà cruixent i les textures són més interessants.

Bé espero que us atreviu a fer aquest aperitiu i que si el feu us agradi molt. Muntsa, ja em diràs què tal et surten!!!!

dilluns, 29 de novembre del 2010

VARIANT COCA DE IOGURT II: COCA PEIX O "TARTA PEZ"


Diumenge vam fer la segona part de la celebració de l'aniversari d'en Marc. Aquesta vegada la celebració era amb els amics de l'escola i se'm va ocòrrer fer el pastís una mica diferent. Cercant pel google "tarta infantil" vaig trobar aquesta opció i em va semblar molt original. Jo que ja estava una mica esgotada de cuinar vaig decidir anar a lo segur i elaborar la coca de iogurt tradicional i després banyar-la amb xocolata. Per llegir la recepta de la coca d'iogurt mirar aquí (tot canviant la nata líquida pel iogurt).
Per fer-li la cobertura de xocolata em va passar una recepta una companya de feina.

RECEPTA COBERTURA DE XOCOLATA

250g xocolata postres (vaig posar el Nestle)
200g nata líquida
25g mantega

Posem la nata i la mantega al foc i després de 4 minuts afegim la xocolata i anem removent fins que estigui ben desfeta.

El muntatge de la coca peix és fàcil però entretingut. Primer tallo la porció de la coca que farà de cua. Després amb l'ajut d'una espàtula banyo tot el pastís amb la cobertura .Passats uns cinc minuts (quan la xocolata ja no estigui calenta) es poden començar a posar els lacasitos que faran d'escates.

Evidentment aquesta recepta accepta qualsevol coca com a base. La meva companya l'havia feta de xocolata i he vist més versions diferents als blogs. El blog em que em vaig inspirar va ser aquest.

La coca va agradar molt. Visualment fa molta patxoca i de gust també és molt bona perquè la coca de iogurt amb cobertura de xocolata és un bàsic que té l'éxit assegurat.

diumenge, 28 de novembre del 2010

VARIANT COCA DE IOGURT I: COCA DE NATA DOS COLORS


Que els meus dos nens hagin nascut el novembre ha fet que aquest mes s'hagi convertit en el mes dels pastissos per excel·lència. I és que entre les celebracions amb la família, les celebracions a l'escola i les celebracions amb els amiguets doncs vaig com boja batent i enfornant coques.
I fent proves a veure quin tipus de coca feia per cada esdeveniment se'm va ocòrrer variar una mica la coca de iogurt tradicional.
Navegant pels blogs vaig veure moltes receptes de coca que enlloc de iogurt afegien nata. I vaig pensar que podia quedar molt bona (tot i que la tradicional que faig també m'agrada molt) L'altre canvi que li vaig fer és el de fer-la de dos colors. Aquest estiu a Mallorca menjàvem unes coques cassolanes d'aquest tipus que eren boníssimes i com no me les treia del cap doncs vaig decidir fer-la jo a casa.

Vaig fer servir un motlle brioche de silicona d'aquests tipus flanera alt (brioche) però no és el que més recomano ja que li costa una mica fer-se per dintre. El resultat la veritat és que va ser molt bo però amb un motllo més baixet també hagués quedat molt bé i no hauria d'estar tanta estona al forn.

INGREDIENTS:
- 1 brick nata líquida 200 ml
- 3 mesures d'iogurt de farina
- 2 mesures d'iogurt de sucre
- 1 mesura d'oli
- 1 sobre de llevat
- 3 ous
- 2-3 cullerades soperes de cacau en pols

PREPARACIÓ:

Es preescalfa el forn a 175º
Es baten tots els ingredients menys el cacau en un bol (la farina i el llevat es barregen prèviament abans de batre)
Un cop ben batuda la massa es divideix en dues parts.
A una de les parts se li afegeixen 2-3 cullerades soperes de cacau en pols i es bat bé fins que no quedin grumolls.
S'unta un motlle amb mantega i s'empolsima amb farina (per evitar que s'enganxi)
S'aboca primer la massa xocolatejada al motlle i després afegim l'altra part de la massa. Posem una cullera quan tirem la 2ª part de la massa per evitar que esquitxi la que ja tenim al motlle.
Introduim el motlle al forn una mitja horeta. El temps dependrà molt del forn. Cal anar mirant i comprovant que estigui ben cuit. Per comprovar-ho punxem la massa amb un escuradents i si surt net és que ja està ben fet.

OBSERVACIONS:

Com aquesta vegada vaig posar nata líquida enlloc de iogurt no tenia cap envàs de iogurt per mesurar i vaig fer servir un got petit de similar mida.

divendres, 19 de novembre del 2010

COCA DE CARBASSA I PASTANAGA


Fa algun temps i gràcies al blog de la Gemma de la cuina de casa vaig descobrir un web de cuina d'aquests que acaben ocupant les primeres posicions a favorits. La propietària és la Mercé que reuneix tres característiques que fan molt atractiu el seu web: elabora uns plats espectaculars, els retrata amb un bon gust exquisit i els explica la mar de bé. Ja n'he fet alguna recepta de la seva pàgina i totes m'han quedat força bé tot i que ni de lluny he aconseguit les presentacions que ella fa.

Encara tenim fresc l'aniversari del Marc i aquests dies ja vaig buscant una coca original però senzilla per portar a l'escola de l'Arnau per celebrar el seu primer aniversari. Quan vaig topar amb el seu bescuit de carbassa i pastanaga, em va semblar que portava els ingredients perfectes per un esmorzar d'uns nens tant petits.

El cas és que no sé si finalment triaré aquesta recepta perquè a mi no em va quedar tant bé com a ella. M'explico, el sabor era boníssim però la coca no em va pujar gaire i per tant no va quedar tant esponjosa com jo la volia. Penso que vaig fer alguna cosa malament i crec que ja sé que pot ser: el motllo era molt gran, (ella recomana un quadrat de 20 cm i jo vaig fer servir un de 22 X 28) i l'altre és que el meu forn estava molt, molt calent a l'hora d'enfornar i ho tinc comprovat que quan el forn és massa calent el pastís puja menys. En tot cas ja he comentat que el sabor de la coca era espectacular. La vaig portar a la feina i en qüestió de 3 hores ja s'havia acabat i tinc ganes de tornar-la a fer de nou seguint més fil per randa les seves recomanacions.

Us copio la recepta tal qual l'explica ella i com la vaig fer jo, tot i que hi ha un ingredient que és la ratlladura de taronja que jo no hi vaig afegir.De totes maneres us recomano que visiteu el seu blog perquè val molt, molt però que molt la pena.

135 g. de farina
10 g de llevat Royal
105 g de sucre
55g de sucre moré
40 g de mantega a temperatura ambient
2 ous grans
225g puré de carbassa
110 g de pastanaga ratllada
un pols de sal
un pols de canyella en pols
sucre llustre per decorar

Preparació:

Es preescalfa el forn a 175º
En un bol gran, s'hi barregen els sucres amb la mantega, i es bat fins que quedi una massa sense grumolls.
A continuació, s'incorporen els ous, es bat, i tot seguit s'afegeixen el puré i la pastanaga ratllada. Es bat bé, per tal que quedi una massa airejada i ben fina (sense grumolls).
Finalment, s'afegeix la farina, el llevat, la sal i la canyella en pols i es barreja bé fins aconseguir una barreja homogénia.
S'aboca la massa dins un motlle folrat amb paper de forn prèviament untat i empolsimat amb farina, i es cou durant uns 30-35 minuts (fins que l'escuradents surti net)
Després per decorar posar sucre llustre.

Si voleu la seva explicació mireu aquí.

diumenge, 14 de novembre del 2010

PASTÍS DE FORMATGE



Feia molt de temps que volia penjar aquesta recepta però no trobava mai el moment i he pensat que avui era el dia.

A la foto podeu veure el pastís de formatge cobert amb melmelada casolana de gerds i nabius. Aquest pastís el vaig compartir amb les companyes de la feina al dinar d'estiu que fem cada any. La novetat aquest 2010 és que vaig haver d'anar expressament al dinar ja que aquest any estava de baixa de maternitat. Això sí us puc ben assegurar que va valer la pena anar l'excursió. Era tot boníssim!!!!

De receptes de pastissos de formatge hi ha tantes...que quan busques alguna no saps quina triar. Hi ha pastissos més tipus mousse, altres més secs, altres més humits, després de buscar una recepta que fos de confiança vaig recordar que al llibre de la Mireia Carbó la cuina que no amoïna que tinc a casa en sortia una.

I vet aquí la recepta. Les úniques modificacions que vaig fer són la de substituir el iogurt normal per iogurt grec, la de no afegir panses i la d'afegir la melmelada casolana que us he dit abans i que si voleu ja us explicaré com es fa perquè li dona un toc ummmmmmmmmm


INGREDIENTS:

8 formatgets (en el meu cas La Vaca que rie)
1 terrina formatge tipus Quark
1 iogurt natural
1 mesura d'un iogurt de farina de blat de moro
1 mesura d'un iogurt de sucre
3 ous
1/2 sobre de llevat
1 grapat de panses (jo no en vaig posar)
mantega o margarina
farina

PREPARACIÓ:

1. Preescalfeu el forn a 180º (amb l'escalfor de baix)
2. Remulleu les panses amb una mica d'aigua
3. En un recipient, amb l'ajut de la batedora eléctrica, mescleu els formatges, el iogurt, la farina de blat de moro, el sucre, el llevat i els rovells d'ou, fins que aconsegui una barreja homogènia.
4. Munteu les clares a punt de neu, amb el batedor de varetes, i afegiu-les amb cura a la barreja anterior.
5. Pinteu un motlle per a pastissos, si pot ser de 24 cm, amb mantega, i després amb una mica de farina
6. Coeu el pastís al forn, que ja serà calent, durant uns 20 o 30 minuts (jo crec que el vaig tenir exactament 26 minuts)
7. Quan faci 5 minuts que el pastís és al orn, afegiu-hi les panses escorregudes i enfarinades.

I ara perquè sigui una recepta ben completa us afegiré també els suggeriments que indica la Mireia Carbó al seu llibre i que alguns són de molta utilitat:

  • Per muntar les clares a punt de neu, és important que estiguin ben netes de rovell. Val més que no siguin fredes de la nevera. Una punta de sal o sucre ajudarà a muntar-les.
  • És important que comproveu la cocció del pastís. Podeu punxar-lo amb un escuradents o amb un ganivet fi; estarà a punt quan vegeu que en surt net. El temps de cocció variarà segons el tipus de forn i la mida del motlle.
  • En el moment d'afegir les panses,. és important tenir-les preparades, per no haver de tenir la porta del forn oberta més temps del compte
  • Si voleu, podeu afegir al pastís una pell de llimona ratllada o una mica de suc de llimona, però procurant respectar el gust del formatge.
  • Perquè el pastís no perdi tot el seu volum bruscament, podeu deixar-lo refredar durant uns minuts dins el forn apagat, col·locant una cullera de fusta a la porta, per tal de deixar una obertura i que el pastís no es ressequi.
I ara unes fotos dels fruits vermells amb que vaig preparar la melmelada i del pastís sense la capa de melmelada.


divendres, 12 de novembre del 2010

"TARTA A LOS TRES TOMATES"



Diumenge va ser l'aniversari del Marc. Va fer 4 anys i me'l miro i no m'ho crec com de ràpid passa el temps. Ell va estar eufòric tot el dia. La visita de la família, uns amics a la tarda, els regals, més regals, sobretot els regals, vaja que s'ho va passar molt, molt bé. Nosaltres vam decidir fer un pica pica per dinar enlloc d'un berenar i em penso que va tenir força éxit. Erem 12 adults i per dinar a taula es feia massa complex i la idea del berenar no em convencia perquè al ser diumenge de seguida es fa molt tard.

Total al que anàvem, el pica-pica era gairebé tot comprat (no tinc temps de cuinar!!) però un parell o tres de coses sí que les vam fer. Entre elles destaquem la truita de patata, ceba i pebrot verd del Xus, la pasta kataifi amb pinya meva i la pasta de full als tres tomàquets meva. La recepta la vaig treure d'un llibre que li vaig regalar a la meva germana de coques salades.

Com podreu veure la recepta original presenta dues possibilitats: fer tu la pasta de full seguint els passos indicats o bé fer servir una de comprada. Us recordo que tinc dos fills i per tant evidentment vaig triar la opció més còmoda i possiblement menys bona tot i que el resultat final de la coca pel meu gust és espectacular. La resta de la recepta la vaig seguir tal qual amb una altra excepció i és que no tenia tomàquets cherry i en el seu lloc vaig posar unes tires de tomàquets deshidratats conservats en oli d'oliva. El puré de tomàquets secs el vaig aconseguir batent amb la túrmix tomàquets deshidratats barrejats amb una mica d'aigua perquè quedés textura de puré.




Espero que us agradi tant com a nosaltres!!!!!!!!!!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

MOUSSE DE XOCOLATA




Dissabte vam tenir trobada amb la colla d'amigues que anàvem a la universitat. Ara ja fa 10 anys que vam acabar la carrera i ens agrada continuar quedant de tant en tant. Ara potser ja feia massa temps de la anterior trobada i és que entre els nens i el dia a dia a vegades ens costa trobar el moment.

La Txell i el Lluís van ser molt amables de convidar-nos a casa seva i ens ho vam passar genial. Sobretot els nens que van gaudir molt fent voltes amb les bicicletes per la terrassa i gaudint de les joguines alienes.

De postres jo vaig portar una mousse de xocolata. No la havia fet mai i em va agradar força el resultat. Tothom em va dir que l'havia trobat molt bona. Vaig treure la recepta d'aquí i la vaig fer tal qual. http://elcafedenit.blogspot.com/2009/11/pastis-mousse-de-xocolata.html

dimarts, 18 de maig del 2010

CAKE A LAS PERLITAS DE CHOCOLATE


Aquesta recepta la vaig treure d'un paquet de "pepitas" de xocolata que havia comprat feia unes setmanes al supermercat. Són de la marca Vahiné i per la part de darrera venia la recepta.

I és que la setmana passada aprofitant que va fer un temps horrorós vam decidir amb el Marc elaborar una coca senzilla i que portés el seu ingredient preferit: la xocolata. És una manera de passar la tarda quan no pots baixar al parc a jugar amb els amiguets.
La veritat és que li agrada molt col·laborar en aquestes receptes, tocar farina, obrir els ous, agafar el sucre, tirar els ingredients, tastar la xocolata, tastar la xocolata. A mi m'agrada veure la cara de sorpresa que fa quan veu que de la barreja d'ingredients que fem surt una coca que pot menjar i que a més a més acostuma a agradar-li molt. Era curiós veure els viatges que va fer fins el forn per veure segons ell com "creixia i creixia fins que ja no podia més i s'havia de menjar". Aquesta és la seva definició del procés de cocció de la coca. Ja,ja. Això sí quan em deixo ajudar per ell tinc el doble o triple de feina en recollir després la cuina. Què li farem!!!

Pel que fa a la coca en sí doncs la vam trobar molt bona tot i que tinc una pega i és que em fa ràbia que les perletes de xocolata sempre se'm queden a la part fonda del pastís. No sé si dec fer algo malament. Per cert, a l'endemà encara era més bona.

dilluns, 26 d’abril del 2010

RISOTTO D'ESPÀRRECS I BACON



Diumenge passat em vaig llevar amb mal peu. Havíem fet plans per anar a la platja amb els nens però el Marc tenia febre i vam haver de canviar radicalment de plans. Feia un dia maquíssim però vam decidir no sortir perquè a ell no li convenia. Així que resignats tots plegats a passar el dia a casa se'm va ocòrrer d'arreglar una mica la cosa fent un dinar que ens alegrés una miqueta. Així doncs em venia de gust un risotto i com havia comprat el dia anterior un manat d'espàrrecs i tenia de tots els altres ingredients em vaig posar a idear el que seria un bon risotto d'espàrrecs. Prèviament m'havia trucat ma mare per dir-me que segurament passarien a la tarda ja que havien passat el matí a Lloret. Jo li vaig proposar de que s'afegíssim al dinar i ella que està boja per pasar estones amb els nens no s'hi va negar. Així doncs Risotto per tots... "Oído cocina"

Abans d'entrar en matèria del que és la recepta haig de dir que les pautes que faig servir són extretes del fulletó del curs de risottos que va fer el Xus al restaurant La Terrassa del Museu. Els risottos que fan allà m'encanten.......i ja n'he tastat de molts tipus.

Risotto d'espàrrecs i bacon (4 persones)

INGREDIENTS

-350 grams d'arròs arborio (jo vaig posar 300 conscient de que feia curt però no tenia més arrós d'aquest a casa)
- 1 cullerada sopera de mantega
- 1 manat d'espàrrecs trigueros (dels verds. Jo diria que pesava entorn els 400 grams)
- 1 ceba de figueres mitjana
- 120 grams de bacon tallat a dauets
- 1 got petit de vi blanc
- Brou de gallina
- 50 ml nata líquida cuina
- Virutes formatge parmesà

PREPARACIÓ PRÈVIA:

BACON

  1. Fregim els dauets de bacon amb una goteta d'oli en una paella a banda i reservem
ESPÀRRECS
  1. Retirem la part més dura de les tiges dels espàrrecs. Posem una olla amb aigua i sal i bullim els espàrrecs uns 15 minuts intentant que no es trenquin i després els saltegem amb una mica d'oli a la paella (A vegades si són tendres no cal bullir-los prèviament i en tindriem prou saltejant-los)
  2. Un cop els espàrrecs siguin tendres els tallem a trossets i reservem
PREPARACIÓ RISOTTO
  1. Comencem posant una cassola de fons gruixut (tipus Castey) amb la quantitat de mantega desitjada i sofregim la ceba fins que quedi dauradeta
  2. Mentrestant posem un cassó a part amb el brou o caldo que es vagi escalfant
  3. Un cop estigui rosseta la ceba hi posem l'arrós i remenem amb la ceba perquè aquest agafi una miqueta de color
  4. Afegim el got de vi blanc i esperem fins que l'arrós l'absorveixi
  5. Un cop l'arrós ha absorvit el vi ,anem afegint el caldo que ha d'estar ben calent. Recomanen anar afegint el caldo de mica en mica i fins que no estigui absorvit del tot no afegir-hi de nou.
  6. Quan portem uns 10 minuts de cocció del risotto ja podem afegir els espàrrecs i el bacon tot remenant perquè es barregin bé tots els ingredients.
  7. Uns 16 minuts després d'afegir el primer brou l'arrós ja estarà al punt (sempre va bé comprovar que estigui al dente)i abans de que es quedi totalment sense caldo serà el moment d'afegir la nata líquida, remoure i per ultim afegir el parmesà.
  8. Deixem reposar 3 minutets i remenem abans de servir.
  9. Queda maco si fas servir motlles d'emplatar a l'hora de presentar-lo

dijous, 25 de març del 2010

MUFFINS DE XOCOLATA




Crec que no dec ser la única que quan acaba de dinar, sigui el que sigui el que hi ha de dinar, queda amb una imperiosa necessitat d'emportar-se quelcom dolcet a la boca. Necessito lo dolç!!! i gairebé sempre el que em ve de gust és la xocolata.

Tenia el pensament de passar pel forn de pa i comprar quelcom quan vaig anar a una botiga de estris de cuina per comprar un colador nou i un parell de cosetes que em feien falta a la cuina. Res més entrar vaig veure un motllo de muffins. Feia temps que volia un motllo de silicona d'aquests. Per darrera venia una recepta de muffins de xocolata i la foto del muffin era tan impressionant que no em vaig poder resistir de comprar el motlle i el mateix dia fer la recepta.

Com el meu fill gran, el Marc també és un gran xocoadicte doncs ja tenia doble excusa per no deixar de fer aquesta recepta.

La veritat és que van quedar exquisits. Al portar força mantega el muffin queda com humit, gens resec, amb la molleta molt tendra. Potser per la quantitat de mantega que té és massa calòric però amb aquesta recepta em van sortir 11 i si te'n menges un o dos cada dia dic jo que tampoc deu ser per tant, oi? o això vull pensar...

Al Marc també li van encantar!!!!!!!!!!!! ah, i a la meva mare...

EL BLOG CONTINUA VIU

Gairebé un any després de la última entrada reapareixo.

No és aquest exactament el concepte que tenia de mantenir un blog amb una freqüència d'una entrada anual però les circumstàncies de la vida m'han mantingut allunyada.

Enlloc de coure coulants he dedicat aquest darrer any a cuinar un nou fill, l'Arnau al que vam donar la benvinguda al novembre. Evidentment no puc culpar només els meus nens del fet de no poder escriure gaire sovint. Primer les nàusees, després la poca habilitat per cuinar, després la mandra i evidentment després la manca de temps han fet que cuinés poc i el poc que cuinava no el fotografiava. I si en algun cas aconseguia cuinar i fotografiar em considerava tant exhausta i satisfeta que no me'n recordava pas de penjar la entrada.

Bé, espero tenir més empenta aquest 2010 i aconseguir com a mínim editar una entrada al mes.

Que vagi de gust!!!!!!!!!!!