diumenge, 28 d’agost del 2011

PARTICIPO AL MEMÒRIES D'UNA CUINERA D' AGOST AMB UNA...










Encara que aquest mes era un mes difícil no podia passar de participar al certàmen de Memòries d'una cuinera. I és que la proposta que ens feien aquest mes d'agost no tenia excusa. No podia ser més refrescant ni més senzilla.

Jo he volgut versionar una miqueta la llimonada clàssica i per això la he denominat llimonada de cítrics perquè també he fet servir taronges i llima.

La veritat és que ens ha agradat molt i com encara fa calor encara que no tanta (comparat amb aquests dies passats que han estat horrorosos) doncs vé de gust prendre-se-la.

Us deixo la recepta per si us animeu a preparar-la:

INGREDIENTS:

- 3 llimones
- 2 taronges
- 1 llima
- 500 ml. aproximadament d'aigua mineral ben freda
- 7-8 cullerades superes de sucre (al gust depén de l'acidessa dels cítrics)
- Glaçons.

PREPARACIÓ:

1. Exprèmer les llimones, les taronges i la llima
2. Barrejar el suc dels cítrics amb l'aigua i el sucre
3. Deixar refredar a la nevera fins el moment de servir, moment en que aprofitarem per posar-hi glaçons.
4. Gaudir d'aquesta beguda tan sana (bé, depén del sucre que hi posem, je,je) i refrescant aprofitant que està a punt d'acabar-se l'agost i de ben segur els dies més calorosos també.

Per cert, la caixa que he fet servir per les fotos era acabada de pintar pel Marc i per mi. Em fa ilusió perquè jo abans del blog no em dedicava gaire a aquestes coses i ara és la excusa perfecta per cuidar més els detalls i és que em fan molta ilusió totes aquestes activitats manuals que tenia oblidades però que redescubreixo que m'agrada tant fer-les i que relaxen tant...


Per cert, si algú no ho sap el coure coulants ja està al facebook des d'algun temps. Després de tenir molt de temps un enllaç incorrecte us convido ara a visitar-me!!!!

Gràcies!!!

divendres, 26 d’agost del 2011

TRENA DE PA AMB LLAVORS DE ROSELLA







Ara que tota la blogosfera gastronòmica va carregada de fantàstiques receptes refrescants d'amanides, batuts, refrescos i gelats a mi em dona per fer pa... no, gaire normal no deu ser però trobava tant a faltar fer pa. Fer pa és molt més atractiu que qualsevol altra recepta perquè té un aire de màgia. El repós que has de deixar fer perquè llevi la massa, l'amassat a ma, no sé té encant. I a més a més la olor indescriptible del pa que es cola per tota la casa mentre es cou al forn. Això ho heu de viure. Je,je

Després de fer la setmana passada uns panets molt bons de bacon i formatge al pis dels pares a la platja (penjaré la recepta també els propers dies) em va entrar el mono molt fort de fer pa a casa i tenia una recepta pendent molt desitjada.

La vaig extreure del llibre "Reposteria y Panaderia paso a paso" que és un llibre que m'encanta per la originalitat de les receptes, per la qualitat de les fotografies i per les explicacions que estan molt ben detallades.

Així doncs us passo a descriure la recepta. He fet una petita modificació ja que a la recepta original et proposa afegir llet en pols i jo no tenia aquest ingredient però amb les proporcions que he posat de llet normal ha quedat bé.

INGREDIENTS PER LA MASSA:


- 225g. de farina de força i una mica més per empolsimar la superfície de treball.
- 1 culleradeta de sal
- 1,5 cullerades de sucre
- 10g. de llevat fresc (o segons la recepta 1 culleradeta de llevat sec actiu)
- 150 ml. d'aigua templada (vaig llegir una vegada que és millor l'aigua de l'aixeta per fer pa ja que conté més minerals)
- 25 ml. de llet (jo en vaig posar semidesnatada)
- 2 cullerades d'oli d'oliva suau o oli vegetal i una mica més per pintar la safata en que es courà el pà.
- 5 cullerades de llavors de roselles.

INGREDIENTS PER LA COBERTURA:

- 1 rovell d'ou
- 1 cullerada de llet
- 1 cullerada de sucre
- 2 cullerades de llavors de roselles

PREPARACIÓ:

1. Posem en un bol la farina i la sal i esmicolem el llevat fresc sobre la farina frengant-lo amb els dits fins que es desfaci. Afegim el sucre i fem un forat al centre de la massa. Afegim l'aigua, l'oli i la llet i remenem fins que lamassa es lligui.

2. Afegim ara les llavors de roselles i treballem la massa fins que estigui ben barrejada y se separi de les parets del bol. La passem a una superfície enfarinada i la treballem uns 10 minuts més fins que quedi homogènia.

3. Pintem un altre bol amb oli. Fem una bola amb la massa, la introduim al bol, la tapem (jo amb paper film) i la deixem fermentar en un lloc templat (això no m'ha costat gaire amb la calor que feia) durant 1 hora o fins que hagi duplicat el seu volum.

4. Mentre la massa lleva pintem una safata de forn amb oli.

5. Un cop fermentada la massa la posem sobre una superfície llugeerament enfarinada, la colpegem i la treballem durant 1 o 2 minuts més. La dividim en 3 parts iguals (està bé pesarla per saber si estem encertant amb les proporcions) i formem amb cada una de les porcions una "soga" d'uns 25-30 cm. de longitut.

5. Col·locar les sogues una al costat de l'altra i presionem un del extrems per ajuntar-les. Fem la trena amb la massa i introduim els extrems superiors i inferiors per sota.

6. Posem el pa sobre la safata preparada, el tapem i el deixem llevar en un lloc templat mitja horeta més. Mentres tant, escalfem el forn a 200 graus.

7. Per elaborar la cobertura, batre el rovell d'ou amb la llet i el sucre. Pintar la part superior del pa amb aquesta glassa i empolsimar amb dues cullerades de llavors de rosella la superfície.

8. Coure el pa al forn uns 30 minuts o fins que estigui daurat. (sona como a buit quan està fet i el colpeges). El pasem a una safata enreixada perquè respiri i deixem que es refredi.

(Posats a ser sincers us diré que en aquest punt em vaig fer un bon ensurt i us explico perquè. Quan portava el pa uns 15 minuts al forn la bona olor de pa es va veure substituida per olor a cremat. Em van saltar tots els sensors i vaig anar corrents i vaig maleir haver-me guiat pel temps de la recepta però no us espanteu la olor venia perquè quan vaig posar la cobertura diguem que es va embrutar una mica la plata i la cobertura que va regalimar sobre la safata s'estava cremant amb la cocció. Vaig aixecar el pa i vaig veure que estava encara en procés i vaig continuar la cocció. No sé si això va poder alterar el resultat però a mi igualment em va resultar molt bo.)

Si el feu si us plau ja em direu si us ha agradat. Acabat de fer, amb mantega i melmelada, amb xocolata, amb formatge, m'ha agradat de totes les maneres...I a vosaltres?



dimarts, 23 d’agost del 2011

CANTABRIA I: LA CASONA DE SAN PANTALEON DE ARAS

Doncs tornem a ser ja per aquí i és que ja tenia ganes d'explicar-vos cosetes. Tinc que reconèixer que als lloc on he tingut xarxa m'he connectat una mica a veure que es coïa a la blogogsfera en ple mes d'agost i Déu n'hi do quina activitat hi ha a la xarxa.

I ara us vul anunciar un canvi. I és que si fins ara el blog només l’havia fet servir per compartir receptes a partir d'aquest moment m'agradaria també inclouré al coure coulants Moments: restaurants, viatges, hotels, ciutats que cregui que poden ser interessants de compartir amb vosaltres.

Espero no avorrir-vos i que us agradin les meves propostes!!!!


Quan un busca un destí per les seves vacances intenta no equivocar-se i triar un lloc que li pugui aportar allò que es desitja o que necessites en aquell moment.

Nosaltres aquest estiu buscàvem relax però no voliem platja. Buscàvem veure coses però sense cansar-nos massa. Buscàvem un lloc que ens agradés a nosaltres i on els nens estiguessin a gust. Buscàvem un destí que no estigués molt lluny però tampoc massa aprop. No voliem vaixell ni tampoc avió. I al final tots aquests requisits els cumplia Cantabria i en concret la Casona de San Pantaleon de Aras.

Els mails amb la propietària de la casa, la Rosa van ser molt cordials i tenia la sensació de que haviem encertat en l’elecció.

Ara que hem tornat us puc dir que l’hem encertada de ple. A l’arribar a la Casona tot era com havia imaginat o inclús millor. Els racons de jocs dels nens, l’inmens jardí, la comoditat dels llits, la ubicació, l’entorn de la casa, la qualitat dels menjars, l'excel·lent tracte...

La Casona de San Pantaleon de Aras és una casona muntanyesa restaurada com hotel respectant l'encant de fa anys i amb un espérit actual. Es una casona situada a la zona oriental de Cantabria, al bell mig del Valle de Aras.


ELS JARDINS DE LA CASONA





Quan viatges amb nens intentes que a ells no els hi falti de res i busques activitats, opcions, sortides que els puguin fer interessants i divertides les vacances. Les escapades que vam fer amb ells van estar molt bé i la casa recollia a la perfecció totes les seves necessitats. Els menús dels sopars eren perfectes, els jardins per correr no s'acabaven mai, l'escala de pujar a l'arbre tota una experiencia pels "pixapins" com nosaltres, el gronxador, el cistell amb contes a l'entrada, les cuques de llum,... van gaudir ells i vam gaudir nosaltres de tot aquest entorn i sobretot de poder passar dia i nits plegats tots junts sense horaris ni rutines...

ELS RACONS DE JOC DE LA CASONA





No vull deixar de parlar-vos dels esmorzars que considero que eren excel•lents tant per la seva varietat com sobretot per la seva qualitat. El suc de taronja natural acabat de fer, la proposta del dia que variava diariament: ous remenats amb bacon, croissants farcits, meló amb pernil. El clàssic diari eren els iogurts artesans (Bien Aparecida), les torrades de “pan de hogaza” amb mantega i melmelades, el café i a destacar la bolleria cassolana: dissabte rosquilles, diumenge coca, dilluns magdalenes de nous i pomes, dimecres coca de taronja, dijous magdalenes i divendres “sobaos pasiegos”

ELS ESMORZARS DE LA CASONA




Una altra de les coses que em van agradar molt eren els detalls. Al matí baixàvem a recollir un got de llet per fer-li els cereals al petit. Doncs el got de llet sempre ens el servíen a sobre d'una safateta amb una estovalla blanca de ganxet. El mateix pels tés i les infusions. I una altra detall que ens va sorprendre molt i molt bé era la presentació dels pícnics. Venien en autèntics cistells de vímet i dins ens esperava una truita de patata que encara era tèbia quan la vam menjar, fruita, tomàquets, pa i embotit. Sense dubte una bona opció per l'excursió que vam fer.

ELS DETALLS DE LA CASONA




Si a això li afegim un clima favorable (només ens va ploure el dia d’arribada, el de tornada i durant les nits), propostes atractives d’excursions, impressionants paissatges i inmillorable companyia entendreu que se’m va fer dura la tornada però més dur se’m va fer quan a l’endemà de tornar vaig obrir la nevera i no tenia més que un tetra-brik de llet per esmorzar. Sort que me'n vaig enrecordar que els cereals light sempre es conserven bé...

Si ja heu tornat de les vacances espero que us ho hagueu passat molt i molt bé. I penseu que ser a casa té les seves coses bones: dormir al llit propi i cuinar!!!... per posar dos exemples.


Ara que estic per aquí penjaré aviat cosetes. I és que els dies que hem estat amb els pares a la platja també han sigut productius per cuinar malgrat l'excessiva calor que feia.

divendres, 5 d’agost del 2011

VACANCES

Doncs ja estan aquí. Semblava que no arribarien mai però aquí les tenim, les tant merescudes, ansiades i desitjades vacances.

Vacances de feina i vacances de blog. Aquestes últimes amb més pena... però seria complicat estar pendent de dates, reptes i ingredients.

Marxem fora i volem desconnectar. Riure amb els nens, descobrir coses noves, relaxar-nos, tocar l'aigua d'altres platges, veure animals, tastar altres menjars, sentir altres vents. Acompanpanyar-los a ells a les seves cinquenes i segones vacances .... i gaudir molt de la vida i del plaer que ens suposa compartir-la amb ells.

I aquí us deixo amb un recull de les fotos que vam fer a la darrera escapada del mes de juliol. Les vacances de l'agost no seran tant càlides però esperem que sí siguin tant intenses.

I a tu lector gràcies per llegir-me, per haver-me dedicat uns minuts del teu temps. Gràcies per mirar les fotos, per fer les meves receptes, per recomanar-me a algun amic, familiar, veí. Gràcies pels teus comentaris i per deixar-me entrar una mica a la teva vida.

I gràcies a tots els amics blogaires que em dediquen una estona del seu temps entre post i post a comentar quelcom del que faig, gràcies per engrescar-me amb els seus reptes i gràcies per compartir els seus projectes.

Tornaré a finals d'agost o com a màxim a principis de setembre perquè no vull deixar de participar en aquest món gastronòmic virtual que em fa la vida encara més apassionant.

Gràcies i bones vacances!!!!!