divendres, 30 de setembre de 2011

MACARRONS AMB BEIXAMEL



De petita era feliç, riallera, moguda, xerraire, inquieta, observadora i llaminera i gràcies al que era, ara conservo bona part d'aquestes característiques.

Com tinc dos nens de 1 i 4 anys intento que visquin la infantessa feliços i riallers i que guardin un bon record a la motxila que els ajudi de grans a continuar sent tant feliços com ho son ara.

L'altre dia a l'escola ens van passar un poema molt maco d'en Gianni Rodari. I m'he quedat enamorada d'ell perquè crec que una part de la infantessa no la hem de perdre de vista mai. De tant en tant hem de treure el nen que tenim a dins. A banda de poder entendre millor els nens ens faria entendre també als grans, a nosaltres mateixos, a la vida.

Per això permeteu-me que avui a més a més de foto i de recepta us passi aquest poema.

Un día, en el Expreso Soria Monteverde,
vi subir a un hombre con una oreja verde.

Ya joven no era, sino maduro parecía,

salvo, la oreja que verde seguía.

Me cambié de sitio para estar a su lado

y observar el fenómeno bien mirado.

Le dije: Señor, Usted, tiene ya cierta edad,

dígame, esa oreja verde, ¿le es de alguna utilidad?

Me contestó amablemente: yo ya soy persona vieja,

pues de joven sólo tengo esta oreja.

Es una oreja de niño, que me sirve para oír

cosas que los adultos nunca se paran a sentir:

Oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan,

las piedras, los ríos y las nubes que pasan,

oigo también a los niños, cuando cuentan cosas

que a una oreja madura, parecerían misteriosas.

Así habló el Señor de la oreja verde

aquel día, en el Expreso Soria Monteverde

I això lliga amb el missatge que ens volien transmetre les nenes Alba i Ingrid, que tant ràpid ens fan viatjar en l'espai, com en la imaginació com en el temps...

Espero que ningú s'hagi perdut, que tothom sàpiga de que estic parlant. No he perdut el nord, no, o potser una mica sí però és per una bona causa. El repte film and food d'aquest mes de setembre girava entorn la película Hook i ens feia treure el nen que portem a dins...

I el plat que he recuperat és senzill però com m'alegrava el dia que el menjava!!!!. Encara ara me 'l alegra i és que encara me'l preparen els meus pares i em porten una safata a casa. Aquests dies em fan tornar a sentir com una nena.

M' agrada el plat i m'agradava la preparació i no era jo la única ja que un record inesborrable que tinc és el de la meva germana i jo fent torns per llepar la cullera de fusta i escurar la paella on s'havia fet la beixamel. Ummmmm, si fins i tot ens cremàvem la llengua...

Aquí va el meu homenatge a la nena que vaig ser i que de tant en tant recupero. Els macarrons amb beixamel de la meva mare cuinats per mi.

INGREDIENTS (4 persones):

- 8 tomàquets madurs
- 1/4 de ceba
- 450g. de macarrons
- Sal
- Oli
- Formatge ratllat o en pols preferiblement tipus parmesà o de fil (d'aquells que es gratinen però que no es fonen)

INGREDIENTS PER LA BEIXAMEL:

- 3 cullerades soperes de farina
- 700 ml. de llet
- 15g. de mantega

PREPARACIÓ:

- Pelar els tomàquets i la ceba i els triturem amb el túrmix. No és necessari que quedi molt fi ja que sino trinxem les llavors i canviar el color de la salsa
- Posem oli d'oliva en una paella (uns 80 ml) i afegim el puré de tomàquet i ceba i fem un sofregit. Primer foc fort i un cop bulli abaixem i deixem coure a foc lent uns 30-35 minuts fins que s'hagi evaporat tota l'aigua.
- Rectificar la salsa de sal i pebre i reservar.
- Bullir en abundant aigua amb sal i oli els macarrons el temps indicat pel fabricant.
- Escòrrer la pasta i barrejar-la amb la salsa de tomàquet.
- Per fer la beixamel dissolem les 3 cullerades soperes de farina en un rajolí de llet fins que no quedin grumolls.
- Posem la farina dissolta en la llet, la resta de la llet i la nou de mantega a una paella a foc lent.
- Anar remenant la barreja amb paciència i fregant bé la cullera pel fons de la paella per evitar que es formin grumolls.
- Arriba un moment que la salsa s'espesseix. Quan arribi al punt òptim parar el foc i abocar la beixamel per sobre dels macarrons.
- Afegir el formatge ratllat o en pols i gratinar al forn amb opció grill

CONSELLS:

- Jo generalment deixo la llet a mà ja que a vegades necessito afegir una mica més si veig que espesseix molt ràpid o queda massa densa.

- Us recomano mentres espereu que escureu la cullera i la paella de la beixamel per anar fent boca. Ja,ja.

I el pas a pas:






Si algú s'ha llegit el post sencer mereix tots els meus respectes. Gràcies per la visita i me n'alegro poder haver compartit una mica de mi amb vosaltres gràcies a aquest repte tant interessant!!!

23 comentaris:

  1. Crec que de petita erets igual que jo! jejejje Aquests canelons tenen una pinta molt bona. Jo de petita els menjava només amb bolonyesa i amb trossets de frankfurt, després els vaig provar així i són molt bons :)

    Petons

    ResponElimina
  2. Nena que brutal!!!!
    Macarrons que ja son lo millor del mòn mundial!!! i a sobre la capa de bechamel!!! Pura lujuria!!!! jajajaja
    I sí, riallera se't veu... molt graciosa la foto!
    Petons

    ResponElimina
  3. que guapa!!!! estàs moníssima!!! jijiji. A casa també menjavem macarrons, però sense betxamel!!! has fet un post fantàstic i molt emotiu!!! estic conveçuda que els teus nens portaran ben carregada la motxila!!!! molts petonets bonica

    ResponElimina
  4. Boníssims aquests macarrons amb beixamel!!!! m'emcanten!! i m'emcantes tu a la foto!!! que bonicaaaaaaaaaaa!!!!!
    Moltes gràcies per participar de nou! m'emporto la foto pel collage!
    Un petonàs

    ResponElimina
  5. Quina cucada estaves feta Laura!!!
    a casa mai hem menjat els macarrons amb beixamel, però me'n menjaria un bon plat... encara que per mi els millors són els de la mama, que a mi no hi ha manera que em surtin tan bons! :P
    M'encanta la teva entrada d'avuii, mai hem de perdre el nen que portem dins!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  6. Gianni Rodari! m'encantava el seu llibre "Contes per telèfon". L'hauré de recuperar.
    I els teus macarrons també, és clar!

    ResponElimina
  7. què tindran els macarrons de la mare que ens fan recordar vells temps i recordar les nenes que erem!!! m'he sentit identificada amb el post!

    ResponElimina
  8. M´agraden de totes les maneres però amb beixamel ja el sumum. Laura estàs monísima!!!petons

    ResponElimina
  9. Gracias por compartir una entrada tan linda con nosotros!
    Buen finde!

    ResponElimina
  10. De escándalo. Besos!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  11. Jo de petita era igual que tu!
    aunque encara amb 16 anys em considero petita..

    petons! :)

    ResponElimina
  12. Mmmm, són els meus preferits ara i abans jejej.
    Salutacions

    ResponElimina
  13. Que bons... la veritat es que mai he vist una recepta de macarrons com aquesta... per llepar-se els dits!!!

    ResponElimina
  14. Macarrones ! mi plato preferido de peque :)
    están genial, aunque con bechamel no los tomaba claro, me gusta la receta que nos planteas.
    besos.

    ResponElimina
  15. Un plat que té l'èxit assegurat i que agrada a tothom, a petits i a grans. Ja us imagino amb la teva germana llepant la cullera, je je je...

    ResponElimina
  16. Guau!!! quants comentaris. No estic acostumada a rebre tants!!! je,je

    Bé gràcies a tothom. Era guapa de petita, oi? a mi m'ho sembla. Llàstima no conservar tant de gran. I cert és els que em coneixeu en persona que el meu fill petit s'asembla molt a mi per això suposo que encara m'agrado més de petita. Je,je

    El plat és calòric perquè ens hem d'enganyar però us recomano que el tasteu perquè és la bomba!!!

    I el poema me'l van donar un cop ja estava la convocatòria del film and food feta i vaig pensar que venia perfecte per l'ocasió.

    Gràcies guapes!!! i gràcies Xavi!! je,je

    ResponElimina
  17. És la tercera vegada que vinc a deixar-te el comentari, l'altre dia era la primera però blogger no em va deixar!;)
    Et deia que la recepta m'encantava i que fas unes fotos molt xules, que cada dia et superes!
    Erets molt riallera!
    Espero que aquesta vegada surti, i que sàpigues que em vaig llegir el post sencer.;)
    Petonets.

    ResponElimina
  18. Hola Laura, enhorabuena por ser la ganadora, no me extraña que te gustara este plato, creo que a todos los niños les encanta.
    Muy guapa en la fotito de pequeña.
    Por cierto, no encuentro el traductor a castellano y me es complicado leerte.
    Te seguiría si lo pusieras ya que me gusta tu blog.
    Besines
    Nieves

    ResponElimina
  19. Magnífiques fotos i bonica història.
    Petonets,
    Nani

    ResponElimina
  20. Es una pena que no tengas un traductor en tu blog para poder entender tus entradas, porque por las fotos pueden ser interesantes.

    Enhorabuena por el premio.

    ResponElimina
  21. Laura, ostres això de llepar la cullera de beixamel a casa també passava i passa!!! :D
    Saps que no he menjat els macarrons amb beixamel? Hi haurem de posar remei. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  22. qué ricos!!! la verdad es que no me canso de comer este plato ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.cultura-libre.net

    ResponElimina
  23. El meu fill m'ho ha demanat i li he volgut fer tal com li fa l'àvia. Però no ho havia fet mai i he mirat receptes, i la que més m'ha agradat, la teva. Això si, jo hi he posat carn

    ResponElimina