dissabte, 28 de març del 2009

PASTÍS DE PLÀTAN I IOGURT



Ahir va ser l´aniversari de la meva sogra i em vaig oferir a portar jo el pastís. Cal dir que no hi vaig trobar objeccions de cap part de la família (je,je) o sigui que vaig anar rumiant a veure quina recepta faria. El lloc on anar a buscar la recepta també era evident, el blog de la cuina de casa de la Gemma. Un cop allà ja fa temps que em va atreure el pastís de plàtan i iogurt. No semblava tant consistent com els de xocolata i semblava fàcil tot i que lent de preparar. El cas és que li havia comentat la recepta a la Sandra, la meva companya de feina i un cop vaig tastar el que ella va fer pel seu aniversari em vaig decidir jo també a fer-lo. A més d´estar boníssim és un pastís que queda preciós. No m´ha quedat tant maco com el de la Gemma, ni com el de la Sandra però també feia goig de mirar-lo i de menjar-lo. No afegeixo la recepta perquè la vaig fer seguint fil per randa la que podreu trobar al blog de la Gemma. Pels que encara no ho hagueu descobert us recomano que feu una ullada aquí.

dimarts, 10 de febrer del 2009

PASTA KATAIFI AMB PINYA




Bé, per fí arriba la primera recepta del blog. La veritat és que no és gaire suggerent un blog que parli de cuina i restaurants i de moment no ensenyi més que fotos i res més. I m´he posat mans a la feina per penjar ràpid alguna recepta. Seguint les peticions de la Gemma doncs començo penjant la recepta de la pasta kataifi amb pinya. Bé, l´idea de la recepta no és meva, ni molt menys. Cap allà novembre-desembre ens vam apuntar amb la meva germana a fer un Taller de tapes al restaurant La Terrassa del Museu. Aquest restaurant ens agrada molt per moltes coses. El tipus de cuina que fan, el tipus de gent que hi treballa i com a valor afegit les activitats tant engrescadores que organitzen. Abans de tenir el Marc havíem anat molt a fer cates de vins i provar menús degustació. Ara que la nostra vida és molt més tranquila només ens dona per fer cursets de cuina i tallers monogràfics d´un o dos dies màxim.
El cas és que en aquest taller de Tapes vam aprendre a fer aperitius molt originals que vam preparar tant per l´esmorzar de l´oficina com per celebrar el Nadal a casa dels meus pares. Un d´aquests aperitius és la Pasta kataifi.
La pasta kataifi és d´origen grec. És una pasta philo però té la particularitat de estar tallada en format de fideus llargs, tipus spaghettis. La textura és exactament igual que la philo. Això exigeix que es treballi de forma ràpida sino es resseca ràpidament. La que nosaltres vam utilitzar era congelada i de la marca Kanaki. Com no tenia gaire temps en buscar un lloc on comprar-la els hi vaig demanar als del restaurant i me la van vendre sense problemes. En aquest cas la pasta va farcida de pinya i porta d´acompanyament una vinagreta de soja i taronja boníssima. Ja em perdonareu companyes d´oficina però la vinagreta només la vaig fer per Nadal.

I ara sí la recepta:

- 1 tall de pinya (natural o conserva. Jo vaig fer servir la natural)
- 100 grs. pasta Kataifi
- Una mica de mantega

Per la vinagreta:
- Oli d´oliva
- Vinagre de xerès
- Una cullerada de salsa soja
- Tres cullerades suc taronja

La preparació és molt simple. Anem separant la pasta kataifi en grups de 6-7 fils. Els pintem amb un pinzell impregnat de mantega per treballar millor la pasta. Emboliquem els trossos de pinya amb la pasta kataifi i ho anem posant en una safata. Si teniu un silpat o safata de silicona millor per evitar que s´enganxin. Posar la safata al forn a 175 graus durant 25 minuts. El temps és orientatiu. Quan es vegi la pasta que es comença a daurar és que ja estan llestos.

Per fer la vinagreta barregem tots els ingredients. També he menjat la pasta amb una altra vinagreta reduida al foc amb mel que també li quedava molt bé.

Vinagreta alternativa
- 1 branca de canyella
- 1 got de suc de taronja
- 2 culleradetes de mel
- Oli, sal i vinagre (jo en vaig fer servir el de xerès)

Preparar la vinagreta posant al foc el suc de taronja amb la mel i la branca de canyella fins que redueixi i ens quedi com un caramel. Afegir el vinagre, oli i sal.

Ja em direu què tal us queda si la proveu a fer!!!

dilluns, 26 de gener del 2009

Celebració a l'oficina







Divendres 12 de desembre a l'oficina vam estar de celebració. Tant la meva companya, la Sandra com jo havíem guanyat unes places i això exigia fer una festassa important.
La Sandra també és molt cuinetes i entre totes dues vam decidir fer quelcom casolà enlloc de comprar l'esmorzar fet. Així doncs vam fer el següent: coques d'escalivada, dauets de formatge El Canadell amb codony, esferificacions de pa amb tomàquet amb fuet, pasta kataifi farcida amb pinya, meló farcit amb crema de foie caramelitzat, pa de truita amb pernil i de dolços la Sandreta va portar unes mousses de pinya individuals molt bones i uns carquinyolis de Sta Maria d'Oló. De postres jo en vaig portar uns bombons i unes roques de cereals i de fruits secs. Ummm, no va quedar res. Benvinguda a l'oficina Sandra!!!

Practicar pastissos





Desde que vaig descobrir el blog de La Cuina de casa de la Gemma no puc parar de fer pastissos. Je,je la veritat és que li queden tan bé i semblen tan senzills de fer que t'entren ganes de provar a fer-los tu mateixa. I així és com aquest mes m'he dedicat a fer uns quants.
N'he fet la tarta de prèssec i crema, la coca de xocolata al microones (feta en 7 minuts) i el croustade. Aquest ultim enlloc de fer-lo de fruits del bosc l'he fet de pomes flambejades i ha quedat boníssim. Estic practicant per veure quin pastís faig pel meu aniversari que és ara a finals de mes. No serà per idees. En tinc tants pendents!!!! I tinc moltes, moltes ganes de provar la Tatin. Potser aquesta serà la següent...

dilluns, 12 de gener del 2009

Inauguració

Doncs així sense haver-m'ho pensat gaire començo aquest blog. És d'aquestes coses que fàs pis-pas guiada per un impuls i sense gaire meditació... La temàtica, la cuina. I tot ha començat arrel del blog La cuina de casa que m'ha semblat dels més interessants que he llegit mai. De fet m'he enganxat tant que des de que el cónec ja he fet 3 receptes de les que es publiquen allà.
No sé quin dinamisme li puc aportar al blog però m'ha fet gràcia la idea de veure publicades les meves creacions culinàries.
El nom del blog... ummm, el primer que miro de la carta dels postres dels restaurants és si n'hi ha de coulants i és el meu repte. Fer-ne algun que realment em quedi perfecte. També n'he menjat que no m'han fascinat però he menjat d'altres que no podria definir.
Benvingut Coure Coulants!!!!