dimarts, 31 de maig del 2011

SELVA NEGRA









Uiuiui, pels péls que no arribo al darrer repte al que em vaig comprometre a participar aquest mes. En aquesta ocasió es tracta del Film and Food i em va semblar tant temptador el funcionament d'aquesta darrera edició que no vaig poder resistir-m'hi.
Encapçalat per la película Chocolat el repte consitia en que cada blogger proposés una recepta que portés xocolata. Després les organitzadores de l'"evento" repartien entre tots els que participàvem les diferents propostes.

Jo, mancada d'inspiració i gairebé obligada pel nom del blog vaig proposar uns coulants que no sé a qui li hauran tocat de fer i la incògnita del que havia de fer jo em va quedar resolta amb un correu on m'indicaven que la proposta del blog El horno de Su que jo havia d'interpretar era la Selva Negra.

Jo no havia fet mai aquest pastís!!!! i el primer que vaig pensar és... perquè em comprometo a fer aquest tipus de coses amb la de feina que ja tinc només a casa?... però d'una altra banda em picava la curiositat de veure si era capaç de sortir-me'n.

El resultat és una Selva Negra versionada boníssima i força vistosa. (les fotos tenen mèrit perquè he hagut d'esquivar dits de nens per tot arreu)

A grans trets us diré que el pastís consisteix en fer una coca de xocolata de la que hem de treure 3 o 4 discs. D'una altra banda fer nata muntada per farcir les capes de la coca i d'una altra banda fer una melmelada de cireres o cireres confitades. Les versions originals també porten kirsch o licor de cirera però jo no n'hi vaig posar.

INGREDIENTS PA DE PESSIC DE XOCOLATA (he fet servir la mateixa recepta que aquí, tot i que ho torno a copiar tot a continuació)

- 3 ous
- 1 iogurt natural
- 1 mesura d'iogurt d'oli
- 1 mesura d'iogurt de cacau en pols
- 2 mesures d'iogurt de sucre
- 2 mesures d'iogurt de farina
- 1 sobre de llevat

INGREDIENTS FARCIT:

-500ml nata líquida
-300g. de cireres sense pinyol
-100g. de sucre

PREPARACIÓ COCA DE XOCOLATA: (Es pot fer el dia d'abans)

Abocar tots els ingredients dins un bol. Primer els ingredients líquids i després els ingredients sòlids. Jo sempre afegeixo en últim terme la farina i el llevat.
Batre amb la túrmix tota la barreja fins que quedi ben fina.
Folrar dos motlles de 20 cm de diàmetre per anar forn, estendre-hi mantega i empolsimar una mica de farina per evitar que s'enganxi.
Abocar la meitat de la barreja a cada un dels motlles i posar al forn preescalfat a 180º. Forn només de sota i safata a mitja alçada.
Coure uns 25 minuts o fins que al punxar l' escuradents ja surti net.
Deixar refredar les coques. Inclús es milor si les fem el dia abans.

PREPARACIÓ CIRERES CONFITADES: (És convenient fer-la mínim un dia abans)

-Treure el pinyol a les cireres (si no teniu un gadget "despinyolador" de cireres jo vaig fer servir una tècnica que em va anar molt bé. Aquí us la expliquen molt bé)
- Posar les cireres en un bol i cobrir-les amb el sucre.
- Deixar el bol a la never macerant tota la nit o unes quantes hores
- Posar al foc la barreja anterior. Primer a foc fort fins que bulli i després baixem el foc i anem remenant. (Generalment amb les melmelades jo vaig apretant la barreja perquè la fruita tregui el seu suc i la melmelada quedi tota reduïda a pulpa. Com volia que les cireres em quedessin ben senceres doncs anava remenant sense aixafar-les).
- S'ha de coure uns 35-40 minuts.
- Un cop extret del foc reservem el suc per una banda i les cireres confitades per una altra.

PREPARACIÓ NATA: (s'ha de fer instants abans del muntatge del pastís)

-Abocar la nata freda en un recipient que estigui ben fred.
-Amb la batidora de barnilles anar batent-la fins que veiem que es formen pics i que s'espesseix molt.
-Reservem la nata.

MUNTATGE DEL PASTÍS:


-S'obren les coques de xocolata transversalment i de cada coca es fan dos discos. Per la versió que jo vaig fer només vaig fer servir 3 discos en total (també es podia haver fet amb els 4 discos però agafava molta alçada i em va fer por que embafés massa. Per tant retirar aquest disc que sobra per altres usos)
-Afegir un petit rajolí d'aigua al almíbar resultant de fer les cireres confitades i escalfar la barreja uns segons al microones. Moure bé i preparar un pinzell.
-Sucar cada disc de la coca de xocolata amb l'almíbar de cireres.
-Afegir nata muntada a sobre cada disc i escamparla amb cura amb una espàtula.
-Incorporar les cireres confitades a sobre de la nata i tapar amb la següent capa de coca.
-Anar fent el mateix amb la següent capa de coca i tapar amb la darrera capa.
-A sobre de la que serà la tapa del pastís estendre una capa de nata més primeta que les anteriors.
-Incorporar les virutes de xocolata i decorar al gust. En el meu cas la vaig decorar amb unes cireres fresques ben bones.









Que vagi de gust!!!

diumenge, 22 de maig del 2011

COCA DE XOCOLATA









La coca que us proposo avui és una variant de la famosíssima coca d'iogurt que tots i totes segur que ja coneixeu però de xocolata. El resultat és una coca tant esponjosa com la clàssica però amb un intens gust a xocolata. Si us fixeu bé a les fotos veureu dues coses: comprovareu com canviant la decoració pots fer d'una coca cassolana i senzilla un pastís més atractiu i en segon lloc encara que no sigueu massa observadors podreu veure que a les fotos tinc un fons molt especial.

Segur que més endavant serà un ajudant de cuina excel·lent com ho és ara el seu germà però això no era motiu suficient per no haver-vos ensenyat encara les seves galtetes de trapella i els seus molsudets dits intentant fer-se amb un núvolet de la coca...

Doncs a ell que encara no havia aparegut pel meu blog li dedico aquesta entrada i també a la nostra nebodeta, a l'Anna, que és a qui li vam portar la coca (encara que directament no pugui tastar-la) per desitjar-li una dolça benvinguda a aquest món.

INGREDIENTS:

- 3 ous
- 1 iogurt natural
- 1 mesura d'iogurt d'oli
- 1 mesura d'iogurt de cacau en pols
- 2 mesures d'iogurt de sucre
- 2 mesures d'iogurt de farina
- 1 sobre de llevat
- Uns quants nuvols petits de colors de Vahiné i sucre llustre.


PREPARACIÓ:

Abocar tots els ingredients dins un bol. Primer els ingredients líquids i després els ingredients sòlids. Jo sempre afegeixo en últim terme la farina i el llevat.
Batre amb la túrmix tota la barreja fins que quedi ben fina.
Folrar un motlle per anar forn, estendre-hi mantega i empolsimar una mica de farina per evitar que s'enganxi.
Abocar la barreja dins el motlle i posar al forn preescalfat a 180º. Forn només de sota i safata a mitja alçada.
Coure uns 25 minuts o fins que al punxar l' escuradents ja surti net.
Desmotllar i un cop freda empolsimar amb sucre llustre tamissat i decorar amb els nuvolets de sucre.




Que vagi de gust!!!!

divendres, 20 de maig del 2011

PASTA ALLA NORMA






Coneixieu aquesta recepta? si us soc sincera jo fins fa uns quinze dies no. Obro la nevera, veig dues alberginies, obro internet, veig el concurs Pimienta Rosa que gira sobre la pasta i busco per internet pasta+ alberginia i voilà em trobo amb aquesta recepta siciliana que combina ingredients tant bons com albergínies, tomàquets, alfàbrega i ricotta...evidentment el destí m'estava enviant senyals inequívoques de que havia de cuinar aquesta recepta i com el resultat m'ha agradat molt doncs m'he decidit a participar per primera vegada al concurs Pimienta Rosa del mes de Maig.

INGREDIENTS: (Per 4 persones)

- 500g. de pasta (macarrons, spaguettis, espirals, etc)
- 8 tomàquets grans o 10 tomàquets mitjanets
- 1 ceba gran
- 1 albergínia
- 150g. de ricotta
- Oli d'oliva
- 1 manat d'alfàbrega fresca
- sal
- pebre negre

PREPARACIÓ:

- Es posa un cassó amb aigua a bullir
- Quan bulli l'aigua afegim durant dos minuts els tomàquets nets i amb pell als que previament els haurem fet un tall molt superfícial a la pell (això és perque sigui més fàcil pelar-los)
- Refredem els tomàquets, els pelem i els aixafem fent una mena de puré.
- Tallem la ceba a trossets molt petits i fem un sofregit. Quan la ceba estigui tendra, afegim la pasta de tomàquet i remenem. Deixem coure el sofregit de ceba i tomàquet un quart d'hora o vint minuts més. Rectifiquem de sal i afegim el pebre negre.
- Mentrestant tallem l'albergínia a talls i escalfem oli en una paella i les fem a la planxa. Deixem reposar els talls d'albergínia.
- Bullim la pasta amb abundant aigua amb oli i sal el temps que recomani el seu fabricant.
- Escorrem la pasta un cop cuita i ja podem emplatar.
- Posem la pasta al plat
- Afegim a cada plat un quart de la salsa de tomàquet i ceba
- Afegim per sobre l'alfàbrega tallada
- Posem els talls d'albergínia
- I per últim afegim uns talls primets de ricotta i decorem amb una fulla d'alfàbrega.




Tenen molt bon gust aquests sicilians. Espero que us agradi!!!

dilluns, 16 de maig del 2011

MELMELADA DE PRUNES





Memòries d' una cuinera és un dels darrers certàmens de la blogosfera que he conegut. Vaig estar llegint les edicions dels mesos anteriors i em va agradar la forma i el contingut i com de cuinar és tracta doncs em vaig decidir a afegir-m'hi a la següent convocatòria. Aquest mes ens proposaven fer melmelada o confitura i jo responc al repte amb una senzilla melmelada de prunes. Em va agradar també molt el títol amb el que presentaven el repte Al pot petit, la bona confitura i és que els que em coneixen personalment saben que és una frase a la que haig de recorrer molt sovint ... je,je.

Com ja he comentat en altres ocasions jo no envaso la melmelada al buit perquè no acostumo a fer grans quantitats sino que faig quantitats que duren inclús menys del que desitjaria...i això us ho explico ja que en el cas de que sí es pretengui envasar-la al buit potser si que cal incrementar les quantitats de sucre per garantir la qualitat de la conserva.


INGREDIENTS: ( Surt un pot de 300g)

- 350g. de prunes negres netes i amb pell tallades a trossets (pes en net ja sense els pinyols)
- 110g. de sucre (sempre acostumo a posar de sucre 1/3 del pes que faci la fruita ja neta)
-Suc de mitja llimona

PREPARACIÓ:

La nit d'abans deixem les prunes netes, sense pinyol i tallades a trossets en un bol o cassó i ho cobrim amb el sucre. Ho deixem macerar a la nevera tota la nit o cinc o sis hores mínim
- A l'endemà posar la barreja de prunes i sucre que ja haurà estat macerant unes hores en un cassó a foc fort.
- Anem remenant fins que bulli i un cop bull baixem el foc
- Continuar remenant de tant en tant fins que agafi la textura desitjada que acostuma a ser en uns 35-40 minuts.
- Abans de retirar del foc afegir el suc de la mitja llimona i tornar a remenar.
- Al cap d'uns minuts ja es pot omplir el pot de la melmelada.

(Jo no tanco els pots fins que no està freda però repeteixo que si l'objectiu és obtenir una conserva més duradora s'han de seguir altres recomanacions. A mi envasada d'aquesta manera i conservada en nevera m'acostuma a durar un mes aproximadament (tot i que mai haig de patir per la data de caducitat ja que s'acaba abans)

Que vagi de gust!!!





(Ho reconec, he posat masses fotos però enteneu-me, tracto d'amortitzar la màquina!!!, ja,ja)

diumenge, 15 de maig del 2011

SABAYON DE MADUIXES GRATINADES







Sabayon, Zabaglione, savaion. No sé quina és la paraula correcta catalana que designa aquest postre però el que sí que us puc dir és que val la pena de fer-lo per dos motius: la senzillesa en la seva elaboració i el seu resultat doncs és un postre boníssim.

I amb aquest "zabaglione" participo al certàmen la recepta del 15 on aquest mes les protagonistes indiscutibles són les maduixes. Darrerament he posat moltes receptes amb maduixes al blog i més que en posaria perquè a casa agraden molt i a més a més son uns ingredients molt versàtils per tot tipus de postres.

La recepta d'avui la he extret del llibre "200 recetas para postres"; un llibre molt econòmic però carregat de molt bones propostes.

INGREDIENTS (4 persones)

- 500g. de maduixes tallades a quarts o octaus.
- 3 rovells d'ou
- 50g. de sucre
- 6 cullerades de xeres sec o dolç
- Sucre llustre per decorar

PREPARACIÓ

- Repartir les maduixes en 4 bols o plats fondos
- Posar els rovells d'ou, el sucre i 4 cullerades del xeres en un bol gran dins una cassola amb aigua bullint a foc lent. Coure la barreja, sense parar de remoure fent servir una batidora de barnilles (manual o elèctrica) durant 5 minuts fins que la barreja sigui molt densa i escumosa i hagi crescut força el seu volum.
- Afegir el xeres restant i coure uns minuts més fins que quedi dens novament. Abocar la barreja per sobre de les maduixes i empolsimar després amb sucre llustre tamissat.
- Caramelitzar el sucre llustre amb un bufador de cuina (a la recepta original també dona la opció de caramelitzar el sucre fent servir el gratinador del forn un cop ja preescalfat)

El que sí és recomana es menjar-se'l immediatament ja que el contrast de fred-calent és boníssim i perquè així evitem que les maduixes al deixar-les més temps treguin el seu suc i quedi la presentació del plat una mica aigualida.

Que vagi de gust!!!!

diumenge, 8 de maig del 2011

RISOTTO D' ESPINACS




La setmana passada vaig tornar a comprar la cistella ecològica de la UAB i incloia un bon manat de espinacs. És per aquest motiu que se m' acumulen les receptes amb aquest vegetal. Després de les miniquiches he pensat que un altre destí ben digne seria convertir-los en l' ingredient principal d' un risotto.

Des de que vaig aprendre a cuinar risottos gràcies als tallers de la Sílvia de La Terrassa del Museu sempre segueixo la seva recepta. El resultat és genial i com la base és sempre la mateixa doncs el pots anar adaptant als ingredients que més t' agradin o que tinguis en aquell moment.

A més a més m' he portat una agradable sorpresa. Quan he posat el plat a taula davant del meu fill de 4 anys m' ha comentat que allò era fastigòs. Li he fet una mirada d'aquelles que fem les mares en determinats moments i s' ha decidit a tastar-lo. Després m' ha dit Ummmmm mama és el millor arròs que he menjat mai però el que m'ha arribat al cor és el que m' ha dit a continuació..."és molt més bo que l' arros amb tomàquet" ....tenint en compte que aquest últim és el màxim per ell m' he sentit molt afalagada (je,je)

Sí,sí, no m'enrotllo més, anem a la recepta...

INGREDIENTS ( Per 3 persones)

- 250g. Arros arbori
- 200g. Espinacs cuits i escorreguts. (en cru no us sabria dir a quant equival. Potser mig quilet?)
- 1 ceba gran
- 15g. Mantega
- Sal
- 1 got petit vi blanc
- Quatre cullerades soperes d' oli d' oliva verge
- 50ml. nata líquida
- Caldo de verdures o aigua ( aproximadament 750 ml. Però l' arros ja et va dient quant necessites)
- Formatge parmesà ratllat o en pols

PREPARACIÓ:

- Posar en una cassola al foc (jo faig servir una així) l'oli i la mantega.
- Afegir la ceba i deixar sofregir a foc mitjà-baix durant aproximadament 15-20 minuts fins que veiem que s'està enrossint.
- Mentrestant posar a escalfar en un altre cassó el brou vegetal o l'aigua.
- Quan la ceba s'estigui enrossint, afegir l'arrós i deixar sofregir 5 minutets més juntament amb la ceba.
- Afegir el got de vi i deixar evaporar.
- Un cop s'hagi evaporat el ví anirem afegint el caldo o aigua (que ja han de ser molt calents) a la cassola. En aquest punt també podem afegir els espinacs.
- Posem un parell de pessics de sal
- La incorporació del líquid ha de ser progressiva i de poca en poca quantitat. És a dir, és millor deixar que gairebé s'evapori tot el líquid abans d'incorporar de nou. Jo el vaig afegint de dos en dos cullerots. És important anar removent contínuament.
- Uns 14-16 minuts després d'afegir el primer brou l'arrós ja estarà al punt (sempre va bé comprovar que estigui al dente)i abans de que es quedi totalment sense caldo serà el moment d'afegir la nata líquida, remoure i deixar coure 1 minuts més al foc.
- Per ultim tancar el foc i afegir el parmesà per sobre.
- Deixar reposar uns 3 minuts i remoure bé abans de servir

Que vagi de gust!!!


OBSERVACIONS:

  • És important que anem comprovant la cocció tastant el plat per comprovar si el gra d'arros ja està fet o no i per rectificar de sal abans de que s'acabi la cocció.
  • Jo ja tenia cuits els espinacs d'una vegada anterior però es podria fer el risotto directament amb els espinacs en cru. En aquest cas crec que els afegiria igualment en el moment de posar l'arros ja que en 14 minuts es poden coure igualment. Si els afegíssim amb la ceba aquesta ens quedaria massa bullida i no s'enrossiria correctament. El que potser sí que canviaria és que necessitaríem més aigua ja que els espinacs en treuen molta mentre es couen.

divendres, 6 de maig del 2011

MINIQUICHES D'ESPINACS I FORMATGE DE CABRA






Intueixo que la meva passió creixent pel món de la cuina s'ha notat molt a casa i una bona prova d'això la vaig trobar a la Diada de Sant Jordi ja que els dos llibres que em van regalar eren de cuina. "La cuina et dóna joc" i "La cuina salvavides" ambdos de la Mireia Carbó.

Les receptes de la Mireia m'encanten. Contenen ingredients accesibles, estan ben explicades, són combinacions molt atractives. Potser, si li hagués de canviar quelcom al seu llibre...li afegiria fotos. També és un punt, però el fet d'imaginar-te'n un plat a partir d'una recepta. Bé, al que ànavem... que havia d'estrenar el llibre i la primera recepta per fi ha arribat.

Aquestes miniquiches d'avui són una versió de la recepta Quiche d'espinacs i formatge de cabra.

I sense més preàmbuls us explico la recepta.

INGREDIENTS: (Per 4 miniquiches fetes en ramequins de 9 cm de diàmetre i uns 3,5 cm d'alçada)

- 1 masa brisa (jo la vaig comprar feta)
- 300 g. espinacs
- 150 g. formatge de cabra (tipus rulo o qualsevol similar)
- 150 ml. nata líquida
- 2 ous
- Sal
- Pebre
- 4 talls de poma

PREPARACIÓ:

- Bullir o coure els espinacs uns 15 minuts i els deixem escòrrer perquè treguin tota l'aigua.
- Escalfar el forn a 180º (amb l'escalfor de baix)
- Folrar 4 motlles individuals amb la pasta brisa(*) . Al damunt posar paper de forn o de plata i cobrir amb mongetes o cigrons secs.
- Coure els pastissets amb els llegums, al forn ja calent durant uns 10 minuts.
- Passat aquest temps, retirar els pastissets del forn i treure els papers i els llegums.
- Amb l'ajut de la batedora elèctrica, barrejar la nata amb els ous, un pessic de sal i pebre.
- Omplir els motlles amb els espinacs i la barreja de la nata, i esmicolar el formatge de cabra per tota la superfície.
- Afegir un tall de poma a cada motlle.
- Tornar a posar la quiche al forn i coure-la durant uns 20-30 minuts més (jo ho vaig fer només amb l'escalfor de baix)
-És bona calenta, freda o tèbia.

(*) La masa brisa que jo vaig fer servir era rodona i el que vaig fer és tallarla en 4 parts iguals. Per poder adaptar cada part al seu motlle vaig fer una pilota amb cada porció de massa i la vaig estendre amb el corró fins que donava l'ample dels motlles. Després vaig folrar cada ramequí amb la seva part de masa apretant amb els dits perquè s'ajustés bé. Per fer les quiches individuals queden molt bé els motlles tipus tartaletes individuals però com jo no en tenia vaig fer servir aquests ramequins. Potser no queden tan bé però també en surten bons.

Que vagi de gust!!!!


diumenge, 1 de maig del 2011

COCA DE TARONJA







La recepta d'avui tracta d'una coca de iogurt, ametlles i taronja confitada que he versionat una mica i és per això que l'he rebatejada com a coca de taronja. El cas és que dimarts passat una companya de feina va portar aquesta coca per celebrar el seu aniversari. Després del primer tall gairebé vam perdre les formes ja que tots voliem repetir. I és per això que vam correr de seguida a buscar la recepta que tant plaer ens estava aportant. La recepta, extreta del blog Cuinant de la Dolors, ens la vam endur a casa tot proposant-nos molt seriosament repetir-la a la que tinguéssim la oportunitat. Doncs bé, pel que sé la Sandra i jo ja la hem feta. I l'Eli divendres comprava els ingredients...amb això el que us vull transmetre és que la coca és molt bona de sabor i molt senzilla de fer.

És una versió de la coca de iogurt on enlloc d'oli hi ha suc de taronja i melmelada de taronja. La original va coberta un cop cuita amb talls de taronja confitada. Jo he substituit aquest acabat per una capa de melmelada de taronja i gelatina que la veritat és que m'ha encantat. Així que aquí teniu la meva versió.

INGREDIENTS PER LA COCA:

- 1 iogurt natural
- 4 ous mitjanets
- 2 mides d'iogurt de sucre
- 1 mida d'iogurt de suc de taronja
- 1,5 mida d'iogurt de farina
- 1,5 mida d'iogurt de ametlla molta
- 3 cullerades de melmelada de taronja
- 1 sobre de llevat Royal

INGREDIENTS PER LA COBERTURA (Opcional):

-150g. melmelada de taronja
- 3g. de gelatina (1 fulla i mitja o 2 aproximadament)

PREPARACIÓ:

Jo he preparat la coca tal i com preparo la de iogurt que és ben fàcil. Introduir tots els ingredients de la coca (la farina i el llevat l'últim i previament barrejats) en un bol i batre-ho amb la batidora electrica fins que estigui la barreja ben fina i evitant que quedin grumolls. Posar mantega i farina a un motlle apte per al forn (vaig fer servir el Lekué desmotllable de base de ceràmica i silicona de 23 cm de diàmetre) i omplir-lo amb la barreja anterior. Posar al forn a 180º durant 30 minuts aproximadament (en el meu cas ha estat 35 però això pot variar molt d'un forn a un altre. ) És important sempre comprovar que està cuit punxant amb una broqueta al centre del pastís per veure si surt net.

Un cop el pastís està fred, desmotllar i deixar refredar.

Mentrestant es prepara la cobertura. Posar en un cassó al foc 150g. de melmelada de taronja i una cullerada sopera d'aigua. Fem bullir la barreja i després abaixem el gas. Remenem un parell de minuts i retirem del foc. És en aquest moment quan s'han d'afegir les fulles de gelatina que previament han estat hidratades en aigua freda. Remenar molt energicament i deixar refredar un parell de minuts. A continuació i amb l'ajut d'una espàtula repartir homogèniament la cobertura per la superfície de la coca. Per últim deixar refredar mínim mitja horeta abans de tallar.

I ja la tenim!!!. Que vagi de gust!!!

PD: Per cert, al fons d'aquesta darrera foto es pot veure una versió mini del mateix pastís. Volia veure com quedava en format individual i per això vaig reservar una mica de massa per aquest motlle. No sé amb quin format em quedaria perquè el sabor és el mateix... extraordinari.