diumenge, 27 de novembre de 2011

COCA D'IOGURT EN FORMA DE GINGERMAN O ANIVERSARI D'ARNAU



Se m'acumulen les entrades al blog i ja no dono a l'abast. Aquest cap de setmana hem estat de celebració i és que el petit de la casa ha fet dos anys. Si fa poc no em creia que el gran en fes 5, tampoc em faig a la idea de que el petit ja vagi pels dos.
El petit és un nen tremendo. Àgil, pícar, seductor (les seves mestres sempre em diuen que té unes caigudes d'ulls fantàstiques), carinyós, bo pero amb caràcter, molt de caràcter. És un nen fàcil que no ens ha donat mai problemes ni per dormir ni per menjar i que té un cabell ple de rínxols rossos que li dona un aire de geni boig. Ja,ja

Avui hem tingut un dia ben intens de preparació de pastissos però també hem aprofitat per jugar, per estrenar la bicicleta i per gaudir d'aquest aniversari tant especial.

Hem fet dos pastissos: un pastís en forma de cargol per portar als amics de l'escola demà (espero que reconeguin que és un cargol) i un altre pastís amb forma de Gingerman que estava fet seguint la recepta tradicional de la coca de iogurt que tan bé ens surt i que tant ens agrada.

I com la recepta és molt bàsica pensava que la ja tenia escrita al blog però no, tal qual no. La tinc versionada però no la original. O sigui que us la deixo per si de cas existeix algú al món mundial que no la coneix o que no recorda en aquell moment si eren 2 de farina i 3 de sucre o al revés. Ja,ja


INGREDIENTS:

- 1 iogurt natural
- 3 ous
- 1 mesura d'iogurt d'oli d'oliva suau
- 2 mesures d'iogurt de sucre
- 3 mesures d'iogurt de farina
- 1 sobre de llevat

PREPARACIÓ:

- Abocar en un recipient apte primer els elements líquids i en últim lloc la farina i el llevat.
- Batre tot amb el túrmix fins que no quedi cap grumoll.
- Folrar o pintar un motlle per anar al forn amb mantega i empolsimar una mica de farina perquè no s'enganxi. Si és de silicona com aquest, només cal fer la operació la primera vegada.
- Abocar la massa i enfornar a 180º només de sota durant uns 30 minuts. (el temps és orientatiu i convé anar fent una ullada al forn.)
- Un cop transcorregut el temps punxar la coca amb un escuradents i si surt net ja estàr a punt.
- Un cop freda empolsimar amb sucre llustre i decorar amb lacasitos.

En aquest cas han estat ells qui la han decorada i hem tingut una baixa important de lacasitos durant el procés.

Ha estat un dia ben especial la veritat.

Demà també publicaré recepta perquè ja tinc la sopa a punt, a punt pel Memòries d'aquest mes.

10 comentaris:

  1. Pero si es una belleza de niño, me encantan los rizos, seguro que será un gran seductor. El tiempo nos pasa deprisa, el mío ya va a hacer los tres, y me parece que fue ayer...todavía no le compramos bici, lo dejaremos para el verano...
    Hermosa tarta que le has hecho, seguro que la de caracol también les encanta!
    Un beso!

    ResponElimina
  2. Doncs felicitats pel nen tan bonic i simpàtic, quina bona idea fer una coca d' iogurt amb aquesta forma, sempre m'assemblat ben divertida. Petons

    ResponElimina
  3. Ohhh! no se que m´agrada mes si l´angelet amb aquestes galtes inflades o el pastís!!!!ja ja!!saps? m´en duc les dues coses!!!Petons

    ResponElimina
  4. Moltíssssssssimes felicitats Arnau!!! miar que és guapo, eh? Ara no se si mossegaria el pastís o les seves galtones!!! petonets súpermami

    ResponElimina
  5. Quina sort que et dormi bé! Tens un nen preciós!
    Per molts anys!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Però que guapo és l'Arnau!! Moltes felicitaaaaats!!
    La coca de iogurt és la més fàcil i bona del món, o sigui que també li direm: per moooolts anys! jejeje
    PEtonets
    Sandra

    ResponElimina
  7. Que guapíssim que és l'Arnau!!!! Moooltes felicitats! 2 anyets...i tant que passa ràpid el temps... Ja ens ensenyaras el pastís en forma de cargol!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Una foto preciosas¡¡ felicidades¡¡ Este bizcocho es un clásico que nunca nos falla y con este molde y decoración fijo que ha triunfado. Está guapísimo¡¡ Un fuerte abrazo, Teresa

    ResponElimina
  9. Noies, moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. Ja li he dit que les "tietes" del blog el feliciten, que li volen mossegar les galtes i totes aquestes coses maques que li heu dit. Lo de les mossegades no li ha fet gràcia. Ja,ja
    Rosilet con el grande no le compramos la primera bici hasta más adelante pero el pequeño ya ves, es lo que tiene, va todo más rápido.
    Eva, els propers dies penjo la foto del pastís cargol. Les mestres han fet unes fotos maquíssimes i m'han dit que els ha agradat molt a tots els nens.
    Petonets per totes!!!

    ResponElimina
  10. Hola Laura!!! Quines coses més booones que fas!!! El pastis de iogurt tambè es un dels nostres preferits!! I quin nen més bonic que tens!!! Jo tambè en tinc dos nens, un de 2 anys i l'altre de casi 5, la veritat es que per a mi el petit sempre serà el "meu bebe", em fa peneta que es faci gran... Una abraçada i ens seguim ;-))

    ResponElimina