Aquests dies passats anava rumiant quin dinar faria per celebrar el meu aniversari i no trobava res pràctic de fer. En teoria ahir a la nit havia d'anar a veure el Barça al camp i per això buscava algun plat que pogués tenir ja fet i que només s'hagués d'escalfar al moment. Doncs si me n'anava a dormir tard no estaria gaire per cuinar a l'endemà. Al final els plans es van girar totalment i aquesta grip o encostipat no em van deixar acompanyar al Xus a veure al partit però vaig tenir temps per poder avançar coses del dinar d'avui.
Total que pensant en veu alta quin plat faria la Sandra em va recomenar aquesta llaminera. I també la Muntsa la va avalar doncs ella també l'havia cuinat amb molt èxit.
I haig de dir que de totes les vegades que he cuinat la llaminera aquesta vegada sense cap dubte és la que estic més orgullosa del resultat obtingut. Boníssssssssima i el resultat està en que no ha sobrat ni un dels 18 talls que hi havia de carn (i erem 6 a dinar... cal aclarir però que eran talls petits)
La recepta la vaig treure d'aquí i la he fet seguint fil per randa les instruccions. La única i minsa aportació que he fet a una recepta tant bona i tant ben explicada és a l'hora de emplatar, pintar el plat amb un pinzell ben sucadet en crema balsàmica de mòdena i afegir-li al plat un acompanyament de puré de patata.
Us recomano molt aquest plat perquè a més a més de ser molt bo té l'avantatge de que tal i com diuen al Cuinant podeu tenir-lo tot preparat tot i a últim moment posar-lo al forn.
Que vagi de gust!!!
I no volia acabar sense dedicar-li aquest post a la Núria perquè ens va donar la oportunitat de gaudir d'aquestes vistes el dissabte a la nit. Uns el van aprofitar (i amb molta eufòria) i altres no tant però la intenció era boníssima. Gràcies guapa!!!


