dilluns, 30 d’abril del 2012

PANNACOTTA DE LLIMA AMB COULIS DE CAIPIRINHA PER LA SANDRA


Avui dia 30 d'abril algú molt especial i molt important en el mon de la blogosfera gastronòmica fa anys. Si encara no sabeu qui és potser si torneu a llegir el nom del postre sabreu de qui es tracta i és que la Sandra d'Els Fogons de la Bordeta és una gran fan de la caipirinha i totes les seves variacions.

Aquest any no em volia perdre el seu aniversari virtual i li vaig dir al seu grup d'amigues (Paula, Mònica, i Judith) que comptéssim amb mi si estàven pensant preparar alguna cosa especial. I així va ser. Totes ho teníen claríssim. Si amb alguna cosa la podíem homenatjar en aquest dia era amb qualsevol preparació que tingués caipirinha. Jo no havia fet mai caipirinha a casa, de fet no tenia ni cachaça però ara que la he tastat i que tinc l'alcohol a casa de ben segur que alguna altra vegada ens preparem o bé el cocktail o bé alguna preparació que la contingui.

Així doncs, Sandra, Moltes Felicitats, espero que passis un dia genial. Els coure coulants t'enviem a més a més de molts petons, aquesta pannacotta de llima amb coulís de caipirinha per celebrar l'aniversari amb tu. Per Molts anys més i moltes receptes i fotografies més que ens omplen de colors i originalitat aquesta blogosfera gastronòmica amb la que gaudim tant.

Ja ens perdonaràs que no te l'haguem donat ni a tastar. I la veritat és que segur que t'hagués encantat perquè a nosaltres (els adults només) ens ha agradat molt.

 I ara sí, aquí, va la recepta:  

INGREDIENTS: (Per unes 3-4 racions com la que es veu a la foto)

 * Per la gelatina:
 - 1 llima
- 65 gr. de sucre
- Cachaça al gust (no el vaig mesurar, que no quedés massa forta de gust)
- Mitja fulla de gelatina

* Per la pannacotta:
- Ratlladura d'1 llima
- 200 ml. de nata líquida (muntar)
- 1,5 fulles de gelatina
- 40g. de sucre

PREPARACIÓ:

 * De la gelatina:
- Netegem la llima i la pelem de forma molt superfícial intentant no agafar la part blanca.
- Tallem la pell a bocinets petits.
- La part blanca de la llima la retallem i la rebutgem ja que és molt dura i amarganta.
- Tallem la polpa a trossets i la possem en un cassó que pugui anar al foc.
- Afegim el 85-90% del pes de la polpa de sucre. En el meu cas la polpa de la llima pesava 70 grams i vaig posar uns 60 grams de sucre.
- Ho deixem reposar tota la nit a la nevera.
- A l'endemà afegim a aquesta barreja de polpa i sucre el raig de cachaça, i la pell tallada a bocinets i ho posem tot a foc fort.
- Mentrestant deixem la mitja fulla de gelatina hidratant-se en un bol amb aigua freda.
- Quan bulli abaixem el foc i el tenim una estona fins que veiem que es va densificant tal qual com si féssim una melmelada. No parem de remenar perquè té molt sucre i no ens interessa que se'ns enganxi al cassó.
 - Quan veiem que te una textura més densa és el moment d'escòrrer la mitja fulla de gelatina i afegir-la a la barreja.
- Abans que es refredi aboquem la gelatina als bols o gotets i el reservem a la nevera (aquesta capa hauria d'estar un parell d'horetes cuallada abans d'afegir la pannacotta)  

* De la pannacotta:
- Ratllem la pell d'una llima sense agafar la part blanca.
- Possem en un cassó a foc suau la nata líquida durant uns 10 minuts evitant que bulli.
- Un cop transcorregut aquest temps, retirem la nata del foc, li afegim el sucre i la ratlladura de la llima i remenem durant un minut.
- Després afegim les fulles de gelatina ben escorregudes amb les mans i remenem durant un minut més perquè es reparteixi homogéniament.
- Deixem refredar 10 minuts i ja podem posar la capa als bols o gotets on tenim la gelatina de caipirinha. Abans de servir desmotllar si el motlle ho permet i a gaudir d'aquest postre tant bo i exòtic.  

FONT: Pròpia


Sandra, m'ha encantat enviar-te aquest detall. Espero que t'hagi agradat. Un petó ben grós i gaudeix del teu dia que t'ho mereixes!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 23 d’abril del 2012

CARQUINYOLIS AMB PRUNES SEQUES






Aquest cap de setmana sortint tenia molts plans. Entre ells cuinar i penjar posts però el virus que se'ns ha presentat d'imprevist ens ha impedit fer moltes de les coses que teníem planejades.

Però com al repte de Memòries d'una cuinera no s'hi pot faltar, ens hem aixecat i ens hem posat a cuinar. A més a més aquest mes ens proposaven fer carquinyolis i qui es pot resistir a preparar aquest dolç tant bo.

Si feu una ullada comprovareu que al blog no en tinc cap de carquinyolis i jo sempre comento el mateix...la primera vegada que faig una recepta tradicional intento seguir-la al peu de la lletra i deixo la innovació per les posteriors vegades. En aquesta ocasió he fet una petita excepció tot i que només he introduït una mínima variació que sabia que no alteraria massa la qualitat del producte final i a casa ha agradat molt. Jo avui ja he pogut menjar uns quants i a mi m'han conquistat.

La recepta que jo he seguit és la de la Gemma de la cuina de casa i la variació que he fet és la d'afegir trossets de prunes seques que li han donat un gust a fruiteta molt interessant.

INGREDIENTS:

- 65g. d'ametlles crues (amb pell)
- 35g. de prunes seques (sense pinyol i tallades a bocinets petits)
- 150g. de farina
- 100g. de sucre
- 1 ou gran
- 1 culleradeta de llevat en pols
- Un pòlsim de canyella en pols

PREPARACIÓ:

- Barrejar amb les mans tots els ingredient excepte les ametlles i les prunes.
- Afegir les ametlles i els bocinets de pruna i barrejar-lo fins que agafi consistència la masssa.
- Dividir la massa en dues porcions i fer dues tires llargues d'uns 3cm d'ample per 1 cm d'alçada.
- Posar-les a una plata de forn coberta amb un silpat o paper de forn i pintar-les amb ou batut.
- Coure'ls al forn a 180º uns 25 minuts
- Treure la plata del forn i tallar els carnquinyolis al biaix d' un cm de gruix aproximadament.
- Estirar-los transversalment a la plata del forn i tornar-los a posar uns 5 minuts més al forn fins que agafin color.

OBSERVACIONS:

Els temps em van quadrar al minut als que recomana la Gemma a la seva recepta i que son els que us he posat a la recepta.

FONT:

Blog "La cuina de casa" de la Gemma Clofent. Ara aquí.



Per cert, sabeu quin llibre acompanyava les fotos dels carquinyolis? doncs el número 7 de l'Yves Gerbeau. Si voleu saber més d'aquest llibre ja podeu consultar el seu blog.

Com ha anat la Diada de Sant Jordi????

A nosaltres molt bé. Sabeu quin llibre m'han regalat avui? doncs un de cuina, com no!!!. En aquesta ocasió un llibre titulat Postres de Michel Roux. Quan he arribat de la feina estàven els meus tres princeps esperant-me amb la rosa i el llibre a la mà. Com em sento d'afortunada!!!!

dimecres, 18 d’abril del 2012

PRESENTACIÓ LLIBRE CUINA VALLÉS A TAULA




Aparquem durant aquest post les receptes pròpies per parlar d'un projecte molt interessant. Els nostres amics del restaurant La Terrassa del Museu ens comentàven fa unes setmanes que el col·lectiu Cuina Vallés del que ells formen part publicava un llibre de receptes que donarien a conéixer per Sant Jordi d'enguany. La setmana passada ens arribava la invitació per assistir a aquesta presentació que ha tingut lloc aquesta tarda al restaurant Can Feu de Sabadell.
I no hem volgut perdre'ns l'oportunitat de participar en un event d'aquesta categoria i cap a Sabadell que hem anat.
Primer us explico una mica qui forma el colectiu Cuina Vallés i en què consisteix el llibre ja que pot esdevenir un interessant regal per qualsevol gastroblogaire com nosaltres.

El col·lectiu Cuina Vallés està format en l'actualitat per dotze restaurants de 8 poblacions diferents del Vallés. En concret els restaurants que formen part d'ell son:

- Can Feu a Sabadell
- Can Piqué a Montcada i REixach
- Can Vinyers a Matadepera
- Capritx a Terrassa
- El 9 de la Borriana a Sabadell
- El cel de les oques a Terrassa
- El Forrellat a Sabadell
- El Garbí a Castellar del Vallés
- La Terrassa del Museu a Terrassa
- El Lossum a Sant Quirze del Vallés
- El Ristol Viladecavalls a Viladecavalls
- El Tast and Gust a Cerdanyola del Vallés

El llibre està ordrenat per restaurants. Dins cada restaurant trobem una mínima explicació de l'origen del restaurant i del tipus de plats que n'ofereixen. Tot seguit trobem tres receptes: un primer, un segon i un postre. I per acabar trobem informació del Cap de Sala acompanyat, atenció que això m'ha agradat molt, del maridatge recomanat per aquelles receptes en concret. Això em sembla molt interessant ja que a vegades l'éxit d'un àpat depén tant de la qualitat i l'execució d'aquest com de l'encert en el maridatge.

Una de les apostes d'aquest colectiu és l'ús del producte local i és que regularment mantenen campanyes de promoció de productes propis de la comarca com la mongeta del ganxet, el cigró menut, la botifarra terregada o l'oli d'Ullastrell per posar alguns exemples.

I així ho hem evidenciat a l'aperitiu que s'ha servit i és que aquest productes locals s'han convertit en els protagonistes del cocktail.





A la primera fotografia tenim uns aperitius a base de coca de munt amb ceba, tomàquet i botifarra terregada (boníssims!!!) I a la segona fotografia podem veure una mostra del formatge cendrat d'Ullastrell.

Pel que fa al llibre, m'han agradat molt com estan redactades les receptes. Us en destaco unes quantes, les que més m'han agradat a mi i que intentaré elaborar a la que tingui la ocasió.

-caneló de presa ibèrica farcit de mongetes del ganxet i micuit de foie
-rotllet cruixent de llavors farcit amb mató d'Ullastrell i coulis de taronja
- terrina de botifarra terregada i poma reineta
- bacallà comfitat amb crema de mongetes del ganxet
- amanida d'encenalls de llobarro marinat amb gingebre, vinagreta de cítrics i sèsam
- risotto de carbassa, alfàbrega i scamorza affumicata
- raviolis d'arrós amb llet i crema d'anís
- steak tartar tebi amb foie i tòfona fresca

Buff, quina gana m'ha entrat després d'escriure aquests exemples . Si us en compreu el llibre ja m'explicareu què us ha semblat. Aquest mes amb la revista Cuina hi havia una promoció de manera que si feieu un àpat a la carta en qualsevol d'aquests restaurants i entregàveu el cupó us regalàven el llibre. Jo ja el tinc però sinò estic segura que me'l demanaria per Sant Jordi.

Us deixo amb un resum fotogràfic de la presentació.




Gràcies Rafa i Sílvia per pensar en nosaltres i convidar-nos!!!

diumenge, 15 d’abril del 2012

RISOTTO DE REMOLATXA



Doncs ja hi tornem a ser. Les actualitzacions de blogger no s'aturen avui mostrant-me mil i una maneres de fer arròs, i és què l'arròs és l'ingredient triat pels nois dels Fogons de la Bordeta per la recepta del 15 d'aquest mes d'abril.
Quan vaig veure la convocatòria, la meva ment de seguida se'n va anar a la fòrmula risotto i és que em tornen boja en qualsevol de les seves varietats. En aquest cas volia fer-lo d'algun ingredient una mica més original ja que al blog ja tinc el risotto d'espinacs i el d'espàrrecs i bacon i la cistella ecològica setmanal que havia demanat contenia l'ingredient perfecte: LA REMOLATXA


La Remolatxa o Beta vulgaris (gràcies wikipedia, je,je) és una planta de la qual es mengen tant les fulles com les arrels. En aquest cas, el risotto està fet amb l'arrel de la planta i les fulles no les he utilitzat. El que sí em va cridar molt l'atenció és el seu poder colorant i és que conté pigments que fins i tot a vegades es fan servir com colorants naturals(no us podeu imaginar com em van quedar les mans després de manipular-la)

La manera d'elaborar el risotto és la mateixa que he fet servir amb els altres que tinc al blog. És un manera de fer que vaig aprendre de la Sílvia, la xef, del restaurant La Terrassa del Museu en un dels seus cursos i que tot i que l'he adaptada una mica em dona uns resultats excepcionals.

Així doncs us deixo amb la recepta:

INGREDIENTS: (Per 3 persones )

- 250g. d'arròs arbori
- 2 remolatxes
- 1 ceba
- 1 ceba tendre
- Oli d'oliva
- 50ml. nata líquida
- Virutes parmesà
- Caldo de verdures o de pollastre (2,5 vegades el volum d'arros)
- 1 got petí de ví blanc
- Sal

PREPARACIÓ:

- Netejar i pelar les remolatxes i tallar-les a dauets.
- Netejar les cebes i tallar-les a bocinets petits.
- Posar quatre culerades d'oli d'oliva en una paella de fons gros i sofregir les cebes uns 10 minutets
- Quan aquesta estigui agafant un color rossadet, afegir la remolatxa i sofregir amb la ceba 5 o 10 minuts més fins que veiem que la ceba ja està ben dauradeta.
- Afegir un péssic de sal
- A continuació afegir l'arros i remenarem amb les verduretes un parell o tres minuts
- Tot seguit afegirem el vi blanc i esperarem a que s'evapori.
- Un cop evaporat el vi hem de començar a anar incorporant el caldo o l'aigua que ha d'estar ben calenta.
- La incorporació del líquid ha de ser progressiva i de poca en poca quantitat. És a dir, és millor deixar que gairebé s'evapori tot el líquid abans d'incorporar de nou. Jo el vaig afegint de dos en dos cullerots. És important anar removent contínuament.
- Uns 14-16 minuts després d'afegir el primer brou l'arrós ja estarà al punt (sempre va bé comprovar que estigui al dente) i abans de que es quedi totalment sense caldo serà el moment d'afegir la nata líquida, remoure i deixar coure 1 o 2 minuts més al foc.
- És important tastar i rectificar de sal si és necesari
- Per ultim tancar el foc i afegir el parmesà per sobre.
- Deixar reposar uns 3 minuts i remoure bé abans de servir

MUNTATGE:

Per emplatar faig servir cèrcols d'emplatar i en aquest cas he decorat amb una mica de parmesà ratllat i unes fulletes de menta.

Que vagi de gust !!!

dilluns, 9 d’abril del 2012

MONA DE PASQUA DE GEMA I XOCOLATA JURÀSICA






Què ràpid passa el temps!!!! I les dates assenyalades del calendari s'encarreguen de recordar-ns'ho. Tornem a ser a dilluns de Pasqua i la tradició de la mona ens endolceix aquest fi de les vacances de Setmana Santa. Han estat unes vacances tranquil·les amb una mica de mal temps, com gairebé sempre, però ens ha donat temps a carregar piles.

Aquest any hem fet la mona un dia abans ja que ahir era el dia que coincidíem tota la família al pis que tenen els avis a la platja i després de rumiar amb el Marc què preparàvem vam decidir que faríem una mona ambientada en el món dels dinosaures.

I aquest és el nostre resultat. La veritat és que ens ha agradat moltíssim a tots.

Aquest cop la base és la coca d'iogurt enlloc del tradicional pa de pessic però qualsevol altra variant li pot anar bé de base.
La coca va farcida amb una capa de gema i tota la mona va recoberta de xocolata. Per les vores hem emprat ametlles laminades i per ambientar el món dels dinosasaures hem emprat neules trinxadetes i coco tenyit de verd a més a més dels ninos dinosaures que ja teníem i l'ou de dinosaure de xocolata que vam comprar tal qual.

Us deixo amb la recepta.

INGREDIENTS:

- 1 coca d'iogurt o pa de pessic o base per a pastís

* Per la gema:

- 2 ous
- 120gr. de sucre (el mateix pes de sucre que pessin els ous amb closca)
- 2 cullerades soperes de suc de lllimona
- 1 rajolí petit d'aigua

* Per la cobertura de xocolata:

- 200gr. de xocolata de cobertura
- 200ml. de nata líquida
- 30gr. de mantega

* Per la decoració:

- 2-3 cullerades soperes de coco ratllat
- Colorant alimentari verd
- 2-3 neules
- Ametlles laminades
- Ous, plomes i ninos de dinosaures


PREPARACIÓ:

* De la base:

Mirar aquí si volem fer una coca d'iogurt o aquí per fer un pa de pessic. El motlle emprat és el desmontable de Lekué de 22 cm de diàmetre amb base de ceràmica i l'exterior de silicona.

* De la gema:

- Barrejar molt bé en un cassó els ous, el sucre, l'aigua i el suc de llimona i posar-lo a foc suau.
- Anar remenant fins que la barreja espesseixi i és el moment de retirar-la del foc i abocar-la o bé a sobre del marbre o bé a un recipient que estigui ben fred. (ha de quedar amb una textura de crema)
- Cobrir-la amb un film que toqui directament la gema i deixar reposar fins el moment de farcir la coca

* De la cobertura de xocolata:

- Escalfar la nata líquida en un cassó al foc fins que comenci a bullir.
- Retirar del foc i afegir en aquest moment la xocolata de cobertura i la mantega tallada a dauets.
- Remenar energicament fins que aconseguim que la xocolata i la mantega es desfacin i quedi la barreja ben integrada

* Del coco ratllat tenyit de verd:

- Posar una mica de colorant verd dins una boseta de plàstic
- Afegir tres cullerades soperes de coco ratllat, tancar la bossa i sacsejar-la per aconseguir que agafi bé el color del colorant.
- Extreure el coco ratllat i deixar-lo eixugar a sobre de paper absorvent.

* De les neules trinxades:

- Posar les neules o ventalls dins una bosseta de plàstic i amb la mà del morter trinxar aquests dolços a la mida desitjada. Queda molt bé que siguin desiguals.


MUNTATGE:

- Obrir el pa de pessic per la meitat i farcir-lo amb la gema ajudant-se d'un ganivet o d'una espàtula.
- Tornar a tapar la coca i posar-la a sobre d'una reixeta
- Agafar la cobertura de xocolata o bé acabada de fer o bé escalfar-la si la teníem reservada i amb l'ajut d'una gerra l'aboquem per sobre del pastís. Ens ajudem de la espàtula per allissar la superfície del pastís
- Al cap de 5 minuts ja podem començar a colocar les ametlles filetejades per tot el lateral del pastís.
- Esperar uns minuts fins que la xocolata estigui més assentada i ja podem continuar decorant amb els ninos, els ous, les plomes, els pollets, les neules trinxades.
- Per últim empolsimem el nostre decorat amb el coco ratllat de color verd.
- Posem a la nevera perquè la xocolata solidifiqui i es conservi millor

OBSERVACIONS:

- Jo la vaig conservar en nevera i això va fer que les neules s'estovessin una mica. Seria recomanable que les neules s'afegíssin a darrera hora perquè mantinguessin les seves propietats i estiguéssin ben cruixents.



M'encantaria que si algú la fés s'animés a escriure'm i m'expliquès què tal li ha sortit . Espero que us agradi molt!!!

Per cert, al blog www.pastisets.cat fan recull de mones a l'espai Els reptes de l'Annie. Jo participaré, i vosaltres?