COUS COUS AMB VERDURES

El protagonista del post d'avui no és una fotografia ni tan sols una recepta sino una bona causa.

La entrada que faré avui és un petit granet de sorra a la iniciativa Blogs contra la fam que va nèixer amb l'objectiu de de promoure el Gran Recapte d'Aliments que durà a terme el Banc dels Aliments de Catalunya els dies 25 i 26 de novembre de 2011.

Blogs contra la fam ens proposava publicar una recepta barata i senzilla el dia 24 que estigués centrada en algun dels aliments bàsics que recull el Banc d'aliments. Com jo m'he sumat a la iniciativa a darrera hora, no per manca d'intenció sinò per temes logístics, la meva recepta ha estat improvisada rescatant una recepta que ja tenia feta però no publicada on el cous cous és el protagonista.

Segurament el cous cous en principi no encaixa gaire amb els principals ingredients a recollir però no deixa de ser una pasta de sèmola de blat i la pasta juntament amb les llegums seques, l' oli, la llet, les llaunes de conserva de peix i tomàquet natural constitueixen els aliments més idonis per donar.

Espero poder ajudar amb aquesta entrada ni que sigui una miqueta. Ara que tinc nens no puc mantenir-me impassible sentint les notícies que parlen de la fam al món. I nosaltres que tenim totes les necessitats bàsiques cobertes a vegades no som prou conscients d'aquesta altra realitat.

A mi el blog m'ha canviat la vida i en aquests aspectes no serà menys. Potser sense ell no m'hagués assabentat d'aquesta iniciativa però ara que la conec no penso deixar passar la oportunitat de participar-hi.

INGREDIENTS: (4 persones)

- 250g. de cous cous
- 2 carbassons
- 1 albergínia
- 1 ceba
- 2 pastanagues
- Mig pebrot verd
- oli d'oliva
- sal
- 250 ml. d'aigua o brou de pollastre.
- 1 culleradeta petita de mantega

PREPARACIÓ:

- Pelar i tallar les verdures i saltejar-les en una cassola amb un rajolí d'oli fins que hagin tret tota l'aigua i estiguin al punt
- Portar a bullir en un cassó el brou o aigua (si és aquesta opció amb sal i oli)
- Retirar el cassó del foc i abocar-hi els 250g. de cous cous.
- Remoure i deixar repossar 3 minuts.
- Afegir el cous cous a la cassola de les verdures, incorporar la culleradeta de mantega i deixar a foc suau durant 2-3 minuts remenant regularment amb una forquilla.

Si voleu fer una ullada a totes les receptes que han participat en aquesta causa mireu aquí

Per cert, moltes gràcies a la Judith que m'ha ajudat a posar-me al dia en aquesta bona causa i poder posar tota la informació necessària per fer ressó de la iniciativa.

MACARRONS AMB BEIXAMEL

De petita era feliç, riallera, moguda, xerraire, inquieta, observadora i llaminera i gràcies al que era, ara conservo bona part d'aquestes característiques.

Com tinc dos nens de 1 i 4 anys intento que visquin la infantessa feliços i riallers i que guardin un bon record a la motxila que els ajudi de grans a continuar sent tant feliços com ho son ara.

L'altre dia a l'escola ens van passar un poema molt maco d'en Gianni Rodari. I m'he quedat enamorada d'ell perquè crec que una part de la infantessa no la hem de perdre de vista mai. De tant en tant hem de treure el nen que tenim a dins. A banda de poder entendre millor els nens ens faria entendre també als grans, a nosaltres mateixos, a la vida.

Per això permeteu-me que avui a més a més de foto i de recepta us passi aquest poema.

Un día, en el Expreso Soria Monteverde,
vi subir a un hombre con una oreja verde.

Ya joven no era, sino maduro parecía,

salvo, la oreja que verde seguía.

Me cambié de sitio para estar a su lado

y observar el fenómeno bien mirado.

Le dije: Señor, Usted, tiene ya cierta edad,

dígame, esa oreja verde, ¿le es de alguna utilidad?

Me contestó amablemente: yo ya soy persona vieja,

pues de joven sólo tengo esta oreja.

Es una oreja de niño, que me sirve para oír

cosas que los adultos nunca se paran a sentir:

Oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan,

las piedras, los ríos y las nubes que pasan,

oigo también a los niños, cuando cuentan cosas

que a una oreja madura, parecerían misteriosas.

Así habló el Señor de la oreja verde

aquel día, en el Expreso Soria Monteverde

I això lliga amb el missatge que ens volien transmetre les nenes Alba i Ingrid, que tant ràpid ens fan viatjar en l'espai, com en la imaginació com en el temps...

Espero que ningú s'hagi perdut, que tothom sàpiga de que estic parlant. No he perdut el nord, no, o potser una mica sí però és per una bona causa. El repte film and food d'aquest mes de setembre girava entorn la película Hook i ens feia treure el nen que portem a dins...

I el plat que he recuperat és senzill però com m'alegrava el dia que el menjava!!!!. Encara ara me 'l alegra i és que encara me'l preparen els meus pares i em porten una safata a casa. Aquests dies em fan tornar a sentir com una nena.

M' agrada el plat i m'agradava la preparació i no era jo la única ja que un record inesborrable que tinc és el de la meva germana i jo fent torns per llepar la cullera de fusta i escurar la paella on s'havia fet la beixamel. Ummmmm, si fins i tot ens cremàvem la llengua...

Aquí va el meu homenatge a la nena que vaig ser i que de tant en tant recupero. Els macarrons amb beixamel de la meva mare cuinats per mi.

INGREDIENTS (4 persones):

- 8 tomàquets madurs
- 1/4 de ceba
- 450g. de macarrons
- Sal
- Oli
- Formatge ratllat o en pols preferiblement tipus parmesà o de fil (d'aquells que es gratinen però que no es fonen)

INGREDIENTS PER LA BEIXAMEL:

- 3 cullerades soperes de farina
- 700 ml. de llet
- 15g. de mantega

PREPARACIÓ:

- Pelar els tomàquets i la ceba i els triturem amb el túrmix. No és necessari que quedi molt fi ja que sino trinxem les llavors i canviar el color de la salsa
- Posem oli d'oliva en una paella (uns 80 ml) i afegim el puré de tomàquet i ceba i fem un sofregit. Primer foc fort i un cop bulli abaixem i deixem coure a foc lent uns 30-35 minuts fins que s'hagi evaporat tota l'aigua.
- Rectificar la salsa de sal i pebre i reservar.
- Bullir en abundant aigua amb sal i oli els macarrons el temps indicat pel fabricant.
- Escòrrer la pasta i barrejar-la amb la salsa de tomàquet.
- Per fer la beixamel dissolem les 3 cullerades soperes de farina en un rajolí de llet fins que no quedin grumolls.
- Posem la farina dissolta en la llet, la resta de la llet i la nou de mantega a una paella a foc lent.
- Anar remenant la barreja amb paciència i fregant bé la cullera pel fons de la paella per evitar que es formin grumolls.
- Arriba un moment que la salsa s'espesseix. Quan arribi al punt òptim parar el foc i abocar la beixamel per sobre dels macarrons.
- Afegir el formatge ratllat o en pols i gratinar al forn amb opció grill

CONSELLS:
- Jo generalment deixo la llet a mà ja que a vegades necessito afegir una mica més si veig que espesseix molt ràpid o queda massa densa.

- Us recomano mentres espereu que escureu la cullera i la paella de la beixamel per anar fent boca. Ja,ja.

I el pas a pas:






Si algú s'ha llegit el post sencer mereix tots els meus respectes. Gràcies per la visita i me n'alegro poder haver compartit una mica de mi amb vosaltres gràcies a aquest repte tant interessant!!!

PASTA ALLA NORMA

Coneixieu aquesta recepta? si us soc sincera jo fins fa uns quinze dies no. Obro la nevera, veig dues alberginies, obro internet, veig el concurs Pimienta Rosa que gira sobre la pasta i busco per internet pasta+ alberginia i voilà em trobo amb aquesta recepta siciliana que combina ingredients tant bons com albergínies, tomàquets, alfàbrega i ricotta...evidentment el destí m'estava enviant senyals inequívoques de que havia de cuinar aquesta recepta i com el resultat m'ha agradat molt doncs m'he decidit a participar per primera vegada al concurs Pimienta Rosa del mes de Maig.

INGREDIENTS: (Per 4 persones)

- 500g. de pasta (macarrons, spaguettis, espirals, etc)
- 8 tomàquets grans o 10 tomàquets mitjanets
- 1 ceba gran
- 1 albergínia
- 150g. de ricotta
- Oli d'oliva
- 1 manat d'alfàbrega fresca
- sal
- pebre negre

PREPARACIÓ:

- Es posa un cassó amb aigua a bullir
- Quan bulli l'aigua afegim durant dos minuts els tomàquets nets i amb pell als que previament els haurem fet un tall molt superfícial a la pell (això és perque sigui més fàcil pelar-los)
- Refredem els tomàquets, els pelem i els aixafem fent una mena de puré.
- Tallem la ceba a trossets molt petits i fem un sofregit. Quan la ceba estigui tendra, afegim la pasta de tomàquet i remenem. Deixem coure el sofregit de ceba i tomàquet un quart d'hora o vint minuts més. Rectifiquem de sal i afegim el pebre negre.
- Mentrestant tallem l'albergínia a talls i escalfem oli en una paella i les fem a la planxa. Deixem reposar els talls d'albergínia.
- Bullim la pasta amb abundant aigua amb oli i sal el temps que recomani el seu fabricant.
- Escorrem la pasta un cop cuita i ja podem emplatar.
- Posem la pasta al plat
- Afegim a cada plat un quart de la salsa de tomàquet i ceba
- Afegim per sobre l'alfàbrega tallada
- Posem els talls d'albergínia
- I per últim afegim uns talls primets de ricotta i decorem amb una fulla d'alfàbrega.




Tenen molt bon gust aquests sicilians. Espero que us agradi!!!