divendres, 30 de setembre del 2011

MACARRONS AMB BEIXAMEL



De petita era feliç, riallera, moguda, xerraire, inquieta, observadora i llaminera i gràcies al que era, ara conservo bona part d'aquestes característiques.

Com tinc dos nens de 1 i 4 anys intento que visquin la infantessa feliços i riallers i que guardin un bon record a la motxila que els ajudi de grans a continuar sent tant feliços com ho son ara.

L'altre dia a l'escola ens van passar un poema molt maco d'en Gianni Rodari. I m'he quedat enamorada d'ell perquè crec que una part de la infantessa no la hem de perdre de vista mai. De tant en tant hem de treure el nen que tenim a dins. A banda de poder entendre millor els nens ens faria entendre també als grans, a nosaltres mateixos, a la vida.

Per això permeteu-me que avui a més a més de foto i de recepta us passi aquest poema.

Un día, en el Expreso Soria Monteverde,
vi subir a un hombre con una oreja verde.

Ya joven no era, sino maduro parecía,

salvo, la oreja que verde seguía.

Me cambié de sitio para estar a su lado

y observar el fenómeno bien mirado.

Le dije: Señor, Usted, tiene ya cierta edad,

dígame, esa oreja verde, ¿le es de alguna utilidad?

Me contestó amablemente: yo ya soy persona vieja,

pues de joven sólo tengo esta oreja.

Es una oreja de niño, que me sirve para oír

cosas que los adultos nunca se paran a sentir:

Oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan,

las piedras, los ríos y las nubes que pasan,

oigo también a los niños, cuando cuentan cosas

que a una oreja madura, parecerían misteriosas.

Así habló el Señor de la oreja verde

aquel día, en el Expreso Soria Monteverde

I això lliga amb el missatge que ens volien transmetre les nenes Alba i Ingrid, que tant ràpid ens fan viatjar en l'espai, com en la imaginació com en el temps...

Espero que ningú s'hagi perdut, que tothom sàpiga de que estic parlant. No he perdut el nord, no, o potser una mica sí però és per una bona causa. El repte film and food d'aquest mes de setembre girava entorn la película Hook i ens feia treure el nen que portem a dins...

I el plat que he recuperat és senzill però com m'alegrava el dia que el menjava!!!!. Encara ara me 'l alegra i és que encara me'l preparen els meus pares i em porten una safata a casa. Aquests dies em fan tornar a sentir com una nena.

M' agrada el plat i m'agradava la preparació i no era jo la única ja que un record inesborrable que tinc és el de la meva germana i jo fent torns per llepar la cullera de fusta i escurar la paella on s'havia fet la beixamel. Ummmmm, si fins i tot ens cremàvem la llengua...

Aquí va el meu homenatge a la nena que vaig ser i que de tant en tant recupero. Els macarrons amb beixamel de la meva mare cuinats per mi.

INGREDIENTS (4 persones):

- 8 tomàquets madurs
- 1/4 de ceba
- 450g. de macarrons
- Sal
- Oli
- Formatge ratllat o en pols preferiblement tipus parmesà o de fil (d'aquells que es gratinen però que no es fonen)

INGREDIENTS PER LA BEIXAMEL:

- 3 cullerades soperes de farina
- 700 ml. de llet
- 15g. de mantega

PREPARACIÓ:

- Pelar els tomàquets i la ceba i els triturem amb el túrmix. No és necessari que quedi molt fi ja que sino trinxem les llavors i canviar el color de la salsa
- Posem oli d'oliva en una paella (uns 80 ml) i afegim el puré de tomàquet i ceba i fem un sofregit. Primer foc fort i un cop bulli abaixem i deixem coure a foc lent uns 30-35 minuts fins que s'hagi evaporat tota l'aigua.
- Rectificar la salsa de sal i pebre i reservar.
- Bullir en abundant aigua amb sal i oli els macarrons el temps indicat pel fabricant.
- Escòrrer la pasta i barrejar-la amb la salsa de tomàquet.
- Per fer la beixamel dissolem les 3 cullerades soperes de farina en un rajolí de llet fins que no quedin grumolls.
- Posem la farina dissolta en la llet, la resta de la llet i la nou de mantega a una paella a foc lent.
- Anar remenant la barreja amb paciència i fregant bé la cullera pel fons de la paella per evitar que es formin grumolls.
- Arriba un moment que la salsa s'espesseix. Quan arribi al punt òptim parar el foc i abocar la beixamel per sobre dels macarrons.
- Afegir el formatge ratllat o en pols i gratinar al forn amb opció grill

CONSELLS:

- Jo generalment deixo la llet a mà ja que a vegades necessito afegir una mica més si veig que espesseix molt ràpid o queda massa densa.

- Us recomano mentres espereu que escureu la cullera i la paella de la beixamel per anar fent boca. Ja,ja.

I el pas a pas:






Si algú s'ha llegit el post sencer mereix tots els meus respectes. Gràcies per la visita i me n'alegro poder haver compartit una mica de mi amb vosaltres gràcies a aquest repte tant interessant!!!

dilluns, 26 de setembre del 2011

DONUTS







Quan vaig començar aquest blog mai vaig pensar que acabaria penjant una recepta com aquesta. No per la dificultat sinò perquè suposo que mai m'havia imaginat que acabaria fent jo els meus propis donuts.

A mi els donuts sempre m'han agradat molt. Ara gairebé no en menjo i és que ja no els trobo tant irresistibles com abans. Però a casa era un capritx que ens concediem de tant en tant. Un dia que sempre queia un donuts era el dia que teniem visita al metge o ens feien analítica de sang. Era com una tradició que s'encarregava de mantenir el meu pare. Fora d'això també en menjàvem però no era una compra diaria i suposo que per això ho feia més desitjat.

Bé, quan vaig estar investigant receptes per fer donuts em vaig guiar per dues receptes de dos grans "monstres" de la blogosfera gastronòmica: la Sònia de l'Exquisit i la Trotamundos del Food and Cook. Com no em posava gaire d'acord que si una o que si l'altra doncs he seguit més fidelment la recepta de la Sònia però he variat un parell de cosetes més semblants a com ho fa la Trotamundos. El cas és que estic segura que si hagués seguit qualsevol de les dues receptes el resultat hagués estat un autèntic èxit. Aquesta versió híbrida també ha estat increible. Jo encara no m'ho crec que hagin quedat tant bons, tant esponjosos, amb una oloreta i un sabor que m'ha recordat els donuts de fa anys...

Si hagués de modificar alguna cosa només modificaria la forma de retallar la massa i és que alguns m'han quedat una mica deformats...je,je

INGREDIENTS (12 Unitats) :

- 450grs. farina de força
- 230 ml. llet tèbia
- 20 gr. llevat fresc
- 3 grs. de sal
- 47 grs. de sucre llustre
- 3 grs. de sucre avainillat
- 50grs. de mantega a temperatura ambient
- 1 ou

INGREDIENTS GLASSEJAT:

- 60grs. sucre llustre
- 20ml. d'aigua

PREPARACIÓ DONUTS:

- Escalfar la llet fins que sigui tèbia, no ha d'estar calenta
- Disposar un rajolí de llet templada a un got i dissoldre allà el llevat fresc
- Barrejar la farina, el llevat, el sucre llustre, la mantega, l'ou i la resta de la llet i amassar fins que tinguem una massa que no s'enganxi. (jo vaig amassar uns 8 minuts)
- Empolsimar de farina un bol, formar una bola amb la massa i deixar repossar tapada amb un drap durant una hora.
- Un cop hagi llevat la massa estirar-la amb un corró fins que tingui 1 cm d'alçada.
- Amb un cercle d'emplatar anar tallant la massa amb el diàmetre desitjat. (Jo vaig fer servir les indicacions de la Sònia i vaig fer els donuts de 10 cm de diàmetre exterior i 3 cm de diàmetre interior)
- Deixar reposar una altra mitja hora
- Fregir a 180º. Jo ho vaig fer en una cassola molt gran però la Sònia recomana de fer-ho en una fregidora perquè així els donuts suren i no queden tant greixosos. En un parell de minuts per banda estan llestos.
- Barrejar el sucre llustre i l'aigua del glassejat
- Pintar els donuts amb el glassejat quan encara siguin calents. Deixar refredar a sobre d'una safata enreixada.

A continuació he fet un pas a pas fotogràfic:


La Sònia també ens fa una recomanació que jo he seguit i que m'ha resultat molt bona per no empatxar-nos i és el de congelar els donuts sobrants (pocs perquè us haig d'enganyar) i després a l'hora de menjar-los els escalfem 30 segons al microones.

I aquí ja veieu l'esmorzar de diumenge. Que si un de sucre, que si un de xocolata.... je,je em penso que ens hem engreixat un parell de kilos aquest cap de setmana.






Que vagi de gust!!!

dijous, 22 de setembre del 2011

CANELONS SURIMI "MAR I MUNTANYA" AMB VINAGRETA DE MEL










Canelons surimi "Mar i Muntanya" o canelons de surimi farcits de pollastre a l'ast, tonyina i fruits secs. Podeu triar el nom que més us agradi d'aquests dos o rebatejar-lo amb un altre.
Al juny vam anar convidats a dinar a casa de la Sandra, el Roc, el Xavi i la petita Arlet i la Sandra ens va sorprendre amb aquest primer plat. Bé, no era ben bé igual que aquest perquè jo he variat la recepta perquè pogués ser mar i muntanya però la idea original era seva.

I perquè la he adaptat a mar i muntanya? encara no ho sabeu? doncs perquè les germanes blocaires, la Judith i Mònica i l'Yves al Memòries d'una Cuinera ens reptaven aquest mes de setembre a fer la versió del Mar i Muntanya que nosaltres volguéssim i jo he volgut participar amb aquesta adaptació.

En realitat es tracta de falsos canelons ja que enlloc de pasta, l'embolcall del caneló és el mateix palet de surimi que s'ha de desenrotllar per poder-lo farcir. Pel que fa al farcit aquest porta pollastre a l'ast (sobres del diumenge, sí, què passa? ja,ja) que perfectament és substituible per pit de pollastre o el que s'us acudeixi ja que és un plat que accepta moltes variacions. És un primer plat atractiu que servit fresquet i amb aquesta vinagreta resultarà irresistible pels vostres convidats o perquè no per vosaltres mateixos.

Va aprofiteu que encara fa calor i que la tardor no arriba per tastar-los.

INGREDIENTS CANELONS: (2 persones)

- 150g. de palets de surimi fresc (son uns 9 palets; jo vaig triar la marca Krissia)
- 25g. fruits secs (nous, pinyons, ametlles i avellanes)
- 75g. pollastre a l'ast o pit de pollastre cuit(planxa, vapor, microones)
- 1 llauna petita tonyina en oli d'oliva(sense escòrrer gaire el suc)
- 30g. d'olives
- Sal (opcional; millor tastar la barreja abans d'afegir-ne)
- Oli d'oliva
- Un rajolí molt petit d'aigua.
- Un rovell d'ou dur esmicolat per decorar

PREPARACIÓ CANELONS:

- Esmicolar el pollastre, la tonyina, els fruits secs i les olives amb la picadora. Jo ho faig per separat ja que no necessiten la mateixa estona o potència els fruits secs que les olives i així evito que es trinxin massa alguns ingredients.
- Afegir a la barreja d'ingredients esmicolats un rajolí d'oli i unes gotetes d'aigua per lligar una mica el farcit i que ens sigui més fàcil emprar-lo.
- Rectificar de sal, pebre i orenga si creieu necessari per fer més gustós el farcit. (jo no li vaig afegir res perquè ja el trobava molt gustós)
- Desenrotllar els palets de surimi delicadament evitant que es trenquin.
- Omplir-los amb la barreja i tornar-los a enrotllar.

INGREDIENTS VINAGRETA DE MEL:


- 100 gr. d'oli d'oliva
- 5 gr. de vinagre xerés
- 5 gr. de vinagre de mòdena
- 1 cullerada de mostassa de Dijon
- 15 gr. de mel

PREPARACIÓ VINAGRETA DE MEL:


- Batre tots els ingredients amb el túrmix o amb les barnilles elèctriques fins que quedi la salseta ben lligada.

I ja ho tenim això. Un cop fets els canelons els amanim amb la vinagreta, els hi posem l'ou filetejat per sobre i afegim una mica de cibulet ben picat per guarnir. I ja només ens queda menjar-nos-els.

dilluns, 19 de setembre del 2011

CAKE DE PLÀTAN I COCO








Com us va la tornada a les feines? a mi aquest setembre m'està costant. Setembre sempre és sinònim de un curs nou, noves ilusions, nous projectes però jo aquest any més que mai m'enyoro de les vacances. Snif, snif haurem de tenir paciència...

La setmana passada vaig fer aquest cake i és que tenia curiositat per saber quin sabor tindria i si ens agradaria. I la veritat és que estic contenta del resultat. A la meva parella li ha agradat moltíssim,als nens força i a mi em va fallar que vaig posar els plàtans massa madurs i llavors per mi sobrava aquell punt d'extradolçor que tenen els plàtans maduríssims. Però vaja que ho repetirem segur perquè la combinació era molt, molt bona i era cruixentet de fora i molt, molt esponjós de dins. Per cert, el coco apenes es perceb. Jo crec que li dona textura però davant del sabor potent dels plàtans queda en un discret segon pla.


INGREDIENTS:

- 100ml d'oli d'oliva suau d'oli de girasol
- 2 ous
- 250g. de farina
- 1,5 cullerades de llevat en pols (jo vaig posar uns 10 grams)
- 200g de sucre
- 50g. de coco sec ratllat
- 2 plàtans madurs aixafats (però no extramadurs)
- 125 ml. nata líquida
- 1 cullerada d'extracte de vainilla o vainilla en pols o substituir uns 10g. de sucre normal per sucre avainillat.
- Coco tallat a talls allargats i torrat (per decorar. Opcional)

PREPARACIÓ:
- Folrar o pintar un motlle de forn de 1l de capacitat
- En un bol gran, tamissar juntes la farina i el llevat
- Afegir el coco i el sucre i continuar remenant la barreja (si la v
- Batre en un altre recipient els ous juntament amb l'oli, el plàtan, la nata i la vainilla (si és líquida)
- Incorporar la barreja d'ou als ingredients secs i remoure la pasta fins que quedi homogènia.
- Incorporar la massa al motlle del forn i allissar la superfície amb una espàtula
- Coure el cake al forn ja calent (preescalfat a 180º) durant uns 50 minuts fins que hagi pujat la coca i es vegi ferm i daurat.
- Deixar que es refredi al motlle duran 15 minuts i després dipositar-lo sobre una reixeta metàlica perquè es refredi totalment.
- Per últim decorar-lo i servir-lo

OBSERVACIONS:

- Si la vainilla que poseu és o bé extracte en pols o bé sucre avainillada convindria afegir-la als ingredients secs i no als líquids tot i que després acabint tots plegats barrejats.

I com sempre vaig comptar amb col·laboració (tot i que després no acabi mai de rentar caxarros, parets, terra, sostre?, etc..)

dijous, 15 de setembre del 2011

ESCABETX DE POLLASTRE I VERDURETES






Quan vaig llegir la convocatòria d'aquest mes dels nois dels fogons de la bordeta i de xocolata desfeta sobre la recepta del 15 em vaig quedar en blanc. Escabetx? què és l'escabetx? com es prepara l'escabetx? m'agradarà l'escabetx? Segur que d'escabetx he tastat moltes vegades però no tenia clar si es tractava d'un mètode de cocció, de conservació o una mica d'ambdos. Ara que he ressolt els dubtes i m'he instruït una mica en el tema estic en disposició de presentar-vos la meva recepta i reconéixer que la proposta d'aquest mes sí que ha estat un repte per mi. Crec que sino mai m'hagués posat a fer res en escabetx.

Al que anàvem... avui hem dinat aquesta delícia. Un a casa (ell) i l'altra a la feina (jo) i hem coincidit tots dos en qualificar-la com mooolt bona. El fet de fer el pit de pollastre sencer fa que un cop el talles la carn interior està feta però molt tendre, gens seca i tot amb un gustet... Jo per això l'he escorregut per menjar-me'l perquè el vinagre no ha estat mai un dels meus ingredients favorits però tot i així el plat no m'ha resultat gens àcid.

INGREDIENTS: (2 persones)

- 2 pits pollastre (si son molt grans podrien arribar a sortir racions per 3-4 persones)
- 2 pastenagues
- 1 ceba
- 2 fulles de llorer
- Grans de pebre negre o pebre molta
- Sal
- Oli
- 150 ml. vinagre de vi blanc
- 150 ml. oli d'oliva verge
- 300 ml. d'aigua
- all (opcional. Jo no hi he posat)

PREPARACIÓ:

- Tallar la ceba en mitges llunes, la pastanaga en bastonets i l'all a làmines.
- Afegir una cullerada d'oli a la cassola i sofregir la ceba, l'all i les pastanagues fins que s'enrosseixin una mica.
- Salpebrar els pits pollastre i marcar-los a la mateixa cassola un parell de minuts per cada banda que s'enrosseixin també.
- A continuació afegir el grans de pebre, el llorer, el vinagre, l'oli i per ultim l'aigua procurant que quedi tot ben cobert per la barreja de líquids. Si no quedés cobert posariem una mica més d'oli i vinagre a parts iguals i una mica d'aigua per rebaixar el vinagre.
- Tapar la cassola i deixar a foc lent durant uns 10-12 minuts. Deixar refredar ben tapat.
- Un cop fred conservar a la nevera ben tapat durant unes hores. És millor d'un dia per l'altre. Jo m'he sorprés molt quan en tallar el pit de pollastre l'he trobat ben cuit per dintre però molt, molt tendre.

Que vagi de gust!!!

dimarts, 6 de setembre del 2011

GELAT DE GALETES MARIA I COLACAO









Què tal la tornada de les vacances?

Jo bé, encara adaptant-me. El primer dia va ser més dur però avui ja sembla que faci anys que he tornat (i fa només un dia) El que més greu em sap és haver de despertar els nens d'hora cada matí. Ells que son tant de dormir (... i jo també)

Bé que l'estiu se'ns acaba i després de veure la recepta que havia penjat la Lydia al seu blog del gelat de Chips Ahoy vaig pensar que poc estiu em quedava i que m'havia d'espavilar en fer una recepta de gelat que em voltava al cap feia un temps.

Els consells que em va donar la Lydia sobre l'elaboració (jo tenia por que als motlles individuals al no poder remoure el contingut no quedés cremós el gelat) van ser l'empenteta final per atrevir-me amb aquesta recepta que és diferent a la seva però que em va servir molt per inspirar-me i sobretot per calcular les quantitats que necessitava. Per cert la Lydia té un blog genial. Les fotos son fantàstiques i tot està explicat molt bé. I ella és tant amable...

Pel que fa al gelat, el sabor és brutal. Si us agraden les galetes sucades amb llet amb colacao no us esteu de tastar el gelat perquè és la versió gelada d'aquest berenar clàssic.

És un gelat molt cremós amb un sabor molt bo i a més a més no sé si es pot apreciar a la foto conté trossos de galeta que fan que la textura encara sigui més bona.

Amb les quantitats que us poso s'omplen 4 motlles de gelats individuals i sobra una petita quantitat (com a molt 50 ml) que jo vaig fer servir per fer unes versions minis pels nens en glaçonera amb forma de peix made in IKEA com aquesta. A ells els va encantar. Es nota?

INGREDIENTS PER 4 GELATS INDIVIDUALS:

- 180ml. llet
- 25g. colacao
- 25g. sucre
- 12 galetes Maria
- 150 ml nata per muntar

PREPARACIÓ DEL GELAT:

- Escalfem en un got o bol els 180 ml de llet i reservem un rajolí de llet calenta a banda.
- Afegim a la llet principal el colacao, el sucre i 8 de les galetes.
- Ho deixem infusionar 5 minuts tot i després ho passem pel túrmix que quedi ben fi.
- Muntem la nata líquida fins que es formin pics.
- Afegim a la nata muntada la barreja anterior fent moviments suaus de dalt a baix fins que estigui tot ben integrat.

Per fer la textura de galeta que anirà barrejada amb la massa:

- Agafem el bol on teniem el rajolí de llet templada i suquem les 4 galetes restants intentant que no s'esmicolin massa.

- Posem la barreja als motlles i intercalem trossets de galeta sucada entremig.
- Congelem

Jo els vaig deixar congelar-se d'un dia per l'altra i eren molt bons. I a més a més patia per si es desmotllarien bé i van sortir genial. La propera vegada provaré de fer-los amb el mascarpone que també li deu donar una textura boníssima.





Aquests peixos sí que se'ls van menjar ben ràpid...

OBSERVACIONS: Jo era més de Nesquik que de Colacao fins que van decidir treure la pilota boti boti Bob Esponja amb la compra d'un paquet de 3 kg de ColaCao. Prevec deixar de ser de Nesquik durant una bona temporada. Je,je

dijous, 1 de setembre del 2011

CANTABRIA II: EXCURSIÓ A LA GRANJA "LA PONDEROSA" I LACTICS "BIEN APARECIDA"

A nosaltres la vida ens ha canviat des de que tenim nens i les vacances també.

Una de les meves preocupacions aquest any era buscar un destí de vacances que sense tenir platja pogués satisfer a grans i a petits.

Després de tornar m'he adonat que no és tan difícil com semblava i que només es tracta de fer petites adaptacions a les vacances o petites sortidetes que pugin contentar totes les parts.

A Cantabria hem fet vàries excursions molt adaptades per ells i una de les excursions que em vaig pensar que els podria agradar però que jo estava desitjant fer és a la Granja on produeixen els iogurts que menjàvem a la casa rural .

Els lactis en qüestió es diuen Bien Aparecida i la Granja que es diu La Ponderosa està situada a Carasa, a poc més de 5km de la Casona on nosaltres estàvem. Vam comentar-li a la propietària de la casa si seria posible una visita i ella es va encarregar d'organitzar-nos la sortida.

Vam agafar el cotxe i després de perdre'ns una mica per un parell de camins rurals i de travessar un pas a nivell dels àntics de via estreta vam arribar a la finca.



Allà ens va rebre la Lídia que va ser molt amable amb nosaltres i que en visita privada perquè només estàvem nosaltres ens va explicar pas a pas tot el procés de fabricació dels lactis, sobretot dels iogurts.

El meu nen petit no va resistir la visita però el gran s'ho va passar genial sobretot quan ens va ensenyar com funcionàven les màquines de tapar els pots i de posar les etiquetes. I és que ens va engegar la màquina en exclusiva per nosaltres!!! ja que el procés de producció del iogurt ja havia acabat i és que cada dia es fa només a primeres hores del matí.



També ens va acompanyar a visitar les vaques i les vedelles petites. Allà les diuen JATUCAS O JATUCOS depén del sexe. I no us negaré que és on els nens més van gaudir.

I per últim jo no volia marxar d'allà sense una mostra dels seus productes tot i el risc de que no se'm conservessin bé ja que quedaven dies encara per tornar a casa. El cas és que només em van cobrar un dels productes i ens va regalar uns quants més dels que havia demanat. Així doncs podré tastar a més a més del iogurt normal, el iogurt de nabius, el de maduixa, els batuts de maduixa, el formatge fresc i el formatge nata que és una altra de les seves especialitats.

El que més em va sobtar de tot el que ens va explicar la Lídia és que vénen a Carrefour. Sí, sí al carrefour. Una granja que jo trobava tant invisible ubicada en plena Reserva Nacional de las Marismas de Santoña i que ens va costar tant trobar... havia sigut seleccionada per Carrefour per representar la gama de productes Etiqueta Negra ja que consideraven que els iogurts que feien eren dels més selectes de la seva gamma.

Jo només us puc dir que els iogurts eren i son boníssims (han resistit el viatge), que fa goig veure que tot el procés ho fan ells mateixos i que estem molt agraits perquè ens ho hagin explicat tot tant bé. Que anar allà a comprar-los no ens serà gaire pràctic però que intentarem anar al Carrefour i si els trobem seguríssim que els comprarem....i si feu turisme per la zona aneu a fer una ullada a la granja que de ben segur que us agradarà.



I amb aquesta segona entrega tanco el capítol de les vacances. Espero que us hagi agradat. M'han semblat que podian ser coses interessants d'aconsellar i recomenar. Ara respecte a les vacances només tinc pendent de publicar una recepta que em va prestar Rosa, la propietària de la Casona on ens hem allotjat i que en breu veurà la llum.