dimecres, 5 de setembre del 2012

ARRÓS NEGRE D'EMPERADOR, CLOÏSSES I ESCAMARLANS




Bé, negre, negre no és, ho sé. Però sabia que el títol d'arrós "gris" també seria molt discutit.

Fa un temps un seguidor del bloc em comentava que va entrar a la pàgina en busca d'inspiració per fer-se àpats a casa i només va trobar-se postres. I li vaig haver de donar la raó!! En canvi em vaig aturar a pensar i realment a casa mengem més salat que dolç. Però potser no fotografio tot el que faig. I és que amb els plats salats innovo menys i soc més tradicional que amb les postres i per tant no gaudeixo tant fotografiant-los i sense fotos...no hi ha res a compartir.

Aquest arrós negre (o gris) acabat de fer és una deliciosa proposta ideal per compartir a un àpat de dia festiu. I no és gens complicat de fer. I si preferiu un to negre més intens es soluciona fàcilment afegint més tinta. En aquest cas com havíen de menjar els nens vaig optar per fer un to més discret que no els espantés quan els posés el plat al davant.


 INGREDIENTS: (4 persones):

- 300g. arrós bomba
- 150g. de pèsols
- 250g. de cloïsses
- 1 filet d'emperador
- 4 escamarlans
- 2 tomàquets
- 1 ceba petita
- 1 gra d'all
- Brou o fumet de peix (gairebé 1 litre)
- Tinta de calamar ( jo vaig posar 1 sobre i el to és molt claret. Recomano 3 per potenciar el color negre que li dona nom a l'arrós)  
- Oli d'oliva
- Sal



PREPARACIÓ:

- Primer de tot posem el brou o fumet a una olla i el posem a escalfar
- Al mateix temps, afegim un bon raig d'oli d'oliva verge en una cassola i quan l'oli sigui ben calent saltegem els escamarlans volta i volta.
- Retirem els escamarlans del foc i els reservem
- Ratllem o triturem els tomàquets i la ceba i els posem a sofregir juntament amb l'all ben picadet a la cassola on hem saltejat els escamarlans (amb el mateix oli) durant deu minuts; a foc fort primer i després quan veiem que es va evaporant l'aigua del tomàquet a foc mitjà o baix.
-  Quan el sofregit ha reduït una mica (10-15 minuts des de que es posen els ingredients), rectifiquem de sal i afegim els sobrets de tinta de calamar o les bosses de tinta de la sípia o calamar i ho remenem tot plegat. Ens quedarà un sofregit de color negre/gris
- En aquest moment afegim l'arrós. Remenem bé perquè s'integri amb el sofregit un parell de minuts
- Ara, el caldo o fumet ja hauria d'estar bullint. És el moment de abocar-ho sobre la cassola perquè es cogui l'arrós (sempre va bé reservar-ne un terç o un quart del total per ajustar la quantitat d'aigua que necessita l'arrós)
- Tot seguit afegim els pèsols.
- Quan l'arrós ja porti 5 minuts de cocció afegir l'emperador tallat a dauets, les cloïsses ben rentades i els escamarlans.
- Generalment el temps de cocció de l'arrós està entorn als 15 minuts. Hem d'estar vigilant perquè si abans d'aquest temps s'ha quedat sense aigua hauríem d'afegir-ne més. També és important que tastem l'arrós perquè el temps és orientatiu i depén com estigui el gra necessitarà o no més temps i per tant una mica més d'aigua. També és el moment de rectificar de sal si és necessari
- Retirem del foc i deixem reposar uns cinc minutets abans de servir

Acompanyat d'un vi blanc afruitadet per mi és l'àpat ideal per qualsevol dissabte o diumenge.


Per cert aprofito per comentar-vos que al facebook del coure coulants mantenim alguns fils de converses i consells gastronòmics interessants. Us animo a participar-hi.

I també comentar-vos que a partir d'avui hem començat a col·laborar amb un bloc de criança de mares 2.0 En concret es tracta del bloc Mamas 2.0 darrere el qual hi ha la Núria. Amb ella hem estés un llaç de col·laboració de manera que el Coure Coulants cedirà una recepta infantil cada mes per publicar al seu bloc.

Espero que no us hagi costat la tornada. Des d'aquí intentarem animar-la i és que al setembre tenim moltes propostes què presentar-vos.

12 comentaris:

  1. Un molt bon arròs, només cal veure la fotografia...
    Bona tornada i feliç setembre!
    Nani

    ResponElimina
  2. Caram, quin arròs, Laura! Això sí que ve de gust. El nom és el que menys importa, si és gris, negre o groc. Ara em miraré aquest nou bloc amb el que col·labores. De moment, t'animo a continuar fent receptes salades que veig que et surten molt bé! ;-) petons

    ResponElimina
  3. Enhorabona per la col·laboració! A mi també em passa que no fotografio tant les coses salades... Petons!

    ResponElimina
  4. Bon dia!! Gris o negre, segur que és boníssim, que realment és el que compte!!!!! A mi la primera vegada que en vaig fer em va passar el mateix... i una cuinera em va dir que s'ha de posar tinta al brou quan l'encalenteixes i també a l'arròs o al sofrit, i sense passar pena de la quantitat de sobres, si cal, dos o tres sobres a cada lloc!!!!

    Besades!

    ResponElimina
  5. Un arròs ben bò i gris també vé de gust.
    Una proposta perfecta per aquest mes de septembre.
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  6. Laura, quin arrós més deliciòs i aquests escamarlants tenen una pinta... A mi també em passa que no fotografio moltes coses de les que faig! Aquesta iniciativa per mares és molt interessant!

    molts petonets

    ResponElimina
  7. A mi em passa el mateix, cuino més salat que postres, però només penjo postres je je je...
    El color em sembla perfecte, i amb aquests ingredients ha de quedar un arròs molt gustós, de diuemge de festa major!

    ResponElimina
  8. Tiene que estar buenísimo, entiendo lo del color, pero cuando hay niños no queda otra. Te ha quedado con una pinta deliciosa.
    Felicidades por lo de la colaboración.

    Un besito,

    ResponElimina
  9. hola solettttttttt! avui només passo a gaudir de la foto, que l'arròs negre i jo no som massa amics! jajajajajajajaj. petonetsssssssssssss

    ResponElimina
  10. Un arroz estupendo y una fotografía que habla por sí misma ! el gusto que le da las cigalas y las almejas....que rico, y que buena idea el ponerle emperador, lo probaré! un beso

    ResponElimina