MOUSSE D'IOGURT GREC AMB MORES, GERDS I MELINDROS

Fa unes setmanes em va arribar una proposta de La Fageda. Volíen que tastés la seva nova gamma de iogurts grecs i que elaborés alguna recepta amb ells. Per mi el blog és quelcom molt personal. Un espai íntim tot i que compartit on recullo els meus experiments gastronòmics, les meves receptes tradicionals, les adaptacions d'altres amics bloggers, les meves fotografies. Però cada vegada més, també és un espai  obert. Obert a les convocatòries mensuals de la blogoesfera, obert a les propostes d'altres blogs, als concursos i en definitiva a tots aquells reptes que també et poden fer crèixer gastronòmicament parlant. De manera que després de reflexionar vaig pensar que perquè no acceptar la seva proposta si a més a més es tractava de productes d'una marca consumida molt freqüentment a casa.

A més a més la marca la Fageda té altres components que m'impulsaven a dir que sí. I és que aquesta empresa és una cooperativa catalana que té com a finalitat la integració de persones amb discapacitats intel·lectuals. I aquesta filosofia sempre és un valor afegit a l'hora d'escollir una marca.

Vaig aprofitar fa un parell de dissabtes que celebràvem l'aniversari de la meva germana per oferir-me a portar el seu pastís. Ella està molt liada amb la seva nena petita i ja sabeu que nosaltres, els bloggers de la gastronomia no necessitem gaires excuses per disposar-nos a cuinar. A més a més tinc que felicitar la meva germana per partida doble perquè ens va fer uns aperitius que ens van deixar a tots bocabadats.

El postre també va resultar fabulós. O això em va dir tothom. I és que la nova gamma ens ha agradat molt, tant per la textura com per la cremositat i per l'acidessa i m'han funcionat a la perfecció a aquesta mousse.

L'inspiració d'aquest postre la vaig rebre d'una  fotografia del llibre "100 plaers per compartir" de la Carme Ruscalleda. I dic fotografia perquè tot i que la forma del pastís és ben bé la mateixa els ingredients son totalment diferents.

I ara sí, per fi, us deixo amb la recepta:

INGREDIENTS:

- 5 iogurts grecs normals La Fageda
- 100 grams de sucre
- 8 fulles de gelatina
- 500ml. de nata líquida
- 50 ml. de llet sencera
- 3-4 melindros tallats a tires regulars
- Mig got de llet per humitejar els melindros
- 50-60g. de gerds
- 50-60g. de mores


PREPARACIÓ: (Motlle rectangular de silicona de 30 cm de llarg * 10 ample * 7cm alçada)


- Introduir les fulles de gelatina  en un bol amb aigua freda fins que quedin totalment cobertes i deixar que s'hidratin (mínim 5 minuts)
- Muntar la nata líquida fins que que es comencin a fer pics.
- Escalfar la llet i dissoldre en ella el sucre.
- Escòrrer les fulles de gelatina i posar-les uns segons al microones fins que es fonguin.
- Afegir la gelatina ja fosa a la barreja de llet i sucre que encara ha d'estar calenta i remenar bé fins que s'integri tot.
- A continuació afegir unes cullerades d'iogurt grec a aquesta barreja perquè vagi perdent temperatura la gelatina i remenar energicàment.
- A continuació ja es poden afegir la resta d'iogurts i remenar bé la barreja fins que quedi tot ben integrat.
- Incorporar aquesta última barreja a la nata que tenim muntada. S'ha de remenar de forma suau i amb una espàtula per evitar desmuntar la nata.
- A continuació pintem amb mantega un motlle de forma rectangular-plum cake (preferiblement de silicona o desmuntable)
- Disposem al motlle un terç de la massa de nata i iogurt grec
- A sobre anem col·locant una filera de gerds a una de les bandes i una filera de trossets de melindros prèviament humitejats amb llet a l'altra banda.
- Tornem a abocar un terç més de la massa d'iogurt grec i nata.
- I a sobre tornem a disposar unes mores en filera a un dels costats i uns trossos de melindro a l'altre costat.
- Aboquem la resta de barreja de nata i iogurt grec i el posem a la nevera fins que cualli. Millor si el deixem tota la nit a la nevera.

OBSERVACIONS:

- Un cop cuallat i per no tenir problemes a l'hora de destmollar (ja que el volia girar) vaig preferir introduïr la mousse al congelador (mínim 4 hores) i així després vaig poder desmotllar de forma neta i sense problema. En un parell d'hores ja estava llesta per menjar.

Ja m'explicareu si la feu què tal us queda.

Que vagi de gust!!!

COCA DE VIDRE AMB AMETLLES

Fa molt de temps que tenia ganes de fer coca de vidre però mai trobava el moment. El passat cap de setmana em vaig animar i Deu Meu quant de temps perdut perquè crec que serà un clàssic a fer totes les setmanes. I amb l'adaptació que vaig fer em va semblar que podia ser una molt bona proposta per presentar al concurs Cocina con uno de dos on la Pam ens demanava per participar cuinar algun plat que portés oli i farina.

El blog Uno de dos és un dels meus blogs preferits en castellà. Si no el coneixeu, cosa poc probable, us recomano que el consulteu perquè tant les fotografies com les receptes us deixaran glaçades. I és per això que tenia ganes de participar en aquest concurs per celebrar el seu tercer aniversari.

Bé, per realitzar aquest clàssic dolç català versionat he fet servir la recepta que té l'Eri al seu blog amb unes petites variacions.

Us deixo amb la recepta tal qual la he seguit i us animo si us plau a que elaboreu aquesta recepta si és que encara no l'heu feta perquè el resultat és extraordinari.

 

INGREDIENTS:

-175 grams de farina de força

- 4 grams de sucre

- 4 grams de sal

- 3,5 grams de llevat sec (o bé 8 grams de llevat fresc)

- 12 grams de mantega a temperatura ambient

- 90 ml d’aigua (aproximadament ja que dependrà de la capacitat d’absorció que tingui la farina)

- 10 ml. d'oli d'oliva verge

- Oli d’oliva per pintar les coques

- Sucre per a empolsimar

- Ametlles en granets

- Anís (el lícor) 

PREPARACIÓ:

- Desfer el llevat a l'aigua tèbia.

- Posar en un bol la farina, el sucre, la sal i la mantega i anar remenant fins que quedi tot ben integrat.

- Després afegir l'aigua, amb el llevat prèviament dissolt en ella, i l'oli i remenar fins que se'ns formi una masa una mica consistent.

- Arribats a aquest punt ja podem treballar la massa fora del bol. Amassarem durant uns 10 minuts i al final d'aquest temps, fem una bola amb la massa i la deixem repossar uns 15 minuts en un bol net i tapada amb un drap.

- Preescalfar el forn a 190º.

- Passat el temps de repós (15 minuts) dividir la massa en parts iguals (jo ho vaig dividir en 7) i formar boles amb cada una de les porcions.

- Anem treballant les boles una a una i mentrestant deixem les altres boles tapades.

- El procediment a fer és estendre la bola amb el corró donant-li la forma que es vulgui (jo les vaig fer estretes i allargades). El més important és que quedi una massa molt, molt estirada, pràcticament transparent.

- Un cop aconseguida la forma desitjada passar la coca a la safata del forn, pinzellar-la amb oli d'oliva, afegir les ametlles i el sucre en abundància.

- Repetir l'operació amb totes les altres coques. (jo vaig haver de fornejar en dues tandes)

- Coure al forn (de baix i de dalt) uns 10-15 minuts tot i que s'ha d'estar molt pendent perquè son tant primes que de seguida es fan.

- Quan veiem que estan agafant color, treure la safata del forn i mullar les coques amb l'anís (deixant caure les gotes des d'un pinzell) D'aquesta manera el sucre es cristalitza. Tot seguit tornar a introduir la safata al forn 3 minutets més

- Treure del forn i deixar refredar i ja es poden consumir. Aviso que volaran!!!!

Que vagi de gust!!!

ENTREPÀ INTEGRAL DE PIT DE POLLASTRE, CANONGES, CREMA DE FORMATGE I NOUS

Quants dies sense publicar!!! sempre em venen bé els primers dies de mes per descansar i prendre inspiració i així arrencar el mes que entra amb més energia i idees noves però aquest mes m'he passat....

Així que avui, una mica abans del que toca, us presento la meva proposta a la recepta del 15. El repte d'aquest mes era ben senzill...ENTREPANS... i no hi havia excusa per no participar. Tant senzill que m'ha costat pensar quin entrepà presentava perquè m'agraden tots. Al final em vaig decidir per aquest entrepà integral. El pa integral el vaig fer seguint aquesta recepta de la Su de webosfritos. Son receptes senzilles i explicades d'una manera magistral. El resultat del pa em va encantar.

I pel que fa al contingut, aquí teniu els ingredients que vaig posar.

INGREDIENTS (Per 1 persona):

- 1 llesca de pa integral
- 1 filet de pit de pollastre a la planxa
- Crema de formatge (tipus philadephia o alguna variació amb herbetes)
- Un grapadet de nous
- Radiccio o mezclum d'enciams
- Canonges

PREPARACIÓ: 

- Tallar la llesca de pa a la meitat
- Passar el filet de pit de pollastre a la planxa i reservar
- Untar les parts interiors del pa amb la crema de formatge
- Disposar els enciams, el pollastre i per acabar el grapadet de nous

SUGGERIMENTS:

Per presentar-lo, he fet servir una broqueta per evitar que es desmuntés. Això és recomanable per qualsevol entrepà que agafi certa alçada (per cert la idea de presentació li he copiat a un company de feina al que li vaig demanar inspiració. Je,je.)

A gaudir de l'entrepà!!!!!!!!!!

OBSERVACIONS: 

Una vegada més tinc que donar les gràcies a la meva parella per no queixar-se per menjar-se els plats freds i per deixar-se fotografiar menjant o intentant-lo. Ji,ji. Deu ser dur ser familiar d'un gastroblogger...

Nois de la recepta del 15 a veure si torneu a batre el vostre propi record de recull de receptes perquè la proposta convida a no saltar-se la convocatòria!!!!!!!!

PANNACOTTA DE LLIMA AMB COULIS DE CAIPIRINHA PER LA SANDRA

Avui dia 30 d'abril algú molt especial i molt important en el mon de la blogosfera gastronòmica fa anys. Si encara no sabeu qui és potser si torneu a llegir el nom del postre sabreu de qui es tracta i és que la Sandra d'Els Fogons de la Bordeta és una gran fan de la caipirinha i totes les seves variacions.

Aquest any no em volia perdre el seu aniversari virtual i li vaig dir al seu grup d'amigues (Paula, Mònica, i Judith) que comptéssim amb mi si estàven pensant preparar alguna cosa especial. I així va ser. Totes ho teníen claríssim. Si amb alguna cosa la podíem homenatjar en aquest dia era amb qualsevol preparació que tingués caipirinha. Jo no havia fet mai caipirinha a casa, de fet no tenia ni cachaça però ara que la he tastat i que tinc l'alcohol a casa de ben segur que alguna altra vegada ens preparem o bé el cocktail o bé alguna preparació que la contingui.

Així doncs, Sandra, Moltes Felicitats, espero que passis un dia genial. Els coure coulants t'enviem a més a més de molts petons, aquesta pannacotta de llima amb coulís de caipirinha per celebrar l'aniversari amb tu. Per Molts anys més i moltes receptes i fotografies més que ens omplen de colors i originalitat aquesta blogosfera gastronòmica amb la que gaudim tant.

Ja ens perdonaràs que no te l'haguem donat ni a tastar. I la veritat és que segur que t'hagués encantat perquè a nosaltres (els adults només) ens ha agradat molt.

 I ara sí, aquí, va la recepta:  

INGREDIENTS: (Per unes 3-4 racions com la que es veu a la foto)

 * Per la gelatina:
 - 1 llima
- 65 gr. de sucre
- Cachaça al gust (no el vaig mesurar, que no quedés massa forta de gust)
- Mitja fulla de gelatina

* Per la pannacotta:
- Ratlladura d'1 llima
- 200 ml. de nata líquida (muntar)
- 1,5 fulles de gelatina
- 40g. de sucre

PREPARACIÓ:

 * De la gelatina:
- Netegem la llima i la pelem de forma molt superfícial intentant no agafar la part blanca.
- Tallem la pell a bocinets petits.
- La part blanca de la llima la retallem i la rebutgem ja que és molt dura i amarganta.
- Tallem la polpa a trossets i la possem en un cassó que pugui anar al foc.
- Afegim el 85-90% del pes de la polpa de sucre. En el meu cas la polpa de la llima pesava 70 grams i vaig posar uns 60 grams de sucre.
- Ho deixem reposar tota la nit a la nevera.
- A l'endemà afegim a aquesta barreja de polpa i sucre el raig de cachaça, i la pell tallada a bocinets i ho posem tot a foc fort.
- Mentrestant deixem la mitja fulla de gelatina hidratant-se en un bol amb aigua freda.
- Quan bulli abaixem el foc i el tenim una estona fins que veiem que es va densificant tal qual com si féssim una melmelada. No parem de remenar perquè té molt sucre i no ens interessa que se'ns enganxi al cassó.
 - Quan veiem que te una textura més densa és el moment d'escòrrer la mitja fulla de gelatina i afegir-la a la barreja.
- Abans que es refredi aboquem la gelatina als bols o gotets i el reservem a la nevera (aquesta capa hauria d'estar un parell d'horetes cuallada abans d'afegir la pannacotta)  

* De la pannacotta:
- Ratllem la pell d'una llima sense agafar la part blanca.
- Possem en un cassó a foc suau la nata líquida durant uns 10 minuts evitant que bulli.
- Un cop transcorregut aquest temps, retirem la nata del foc, li afegim el sucre i la ratlladura de la llima i remenem durant un minut.
- Després afegim les fulles de gelatina ben escorregudes amb les mans i remenem durant un minut més perquè es reparteixi homogéniament.
- Deixem refredar 10 minuts i ja podem posar la capa als bols o gotets on tenim la gelatina de caipirinha. Abans de servir desmotllar si el motlle ho permet i a gaudir d'aquest postre tant bo i exòtic.  

FONT: Pròpia


Sandra, m'ha encantat enviar-te aquest detall. Espero que t'hagi agradat. Un petó ben grós i gaudeix del teu dia que t'ho mereixes!!!!!!!!!!!!!!!!!

CARQUINYOLIS AMB PRUNES SEQUES

Aquest cap de setmana sortint tenia molts plans. Entre ells cuinar i penjar posts però el virus que se'ns ha presentat d'imprevist ens ha impedit fer moltes de les coses que teníem planejades.

Però com al repte de Memòries d'una cuinera no s'hi pot faltar, ens hem aixecat i ens hem posat a cuinar. A més a més aquest mes ens proposaven fer carquinyolis i qui es pot resistir a preparar aquest dolç tant bo.

Si feu una ullada comprovareu que al blog no en tinc cap de carquinyolis i jo sempre comento el mateix...la primera vegada que faig una recepta tradicional intento seguir-la al peu de la lletra i deixo la innovació per les posteriors vegades. En aquesta ocasió he fet una petita excepció tot i que només he introduït una mínima variació que sabia que no alteraria massa la qualitat del producte final i a casa ha agradat molt. Jo avui ja he pogut menjar uns quants i a mi m'han conquistat.

La recepta que jo he seguit és la de la Gemma de la cuina de casa i la variació que he fet és la d'afegir trossets de prunes seques que li han donat un gust a fruiteta molt interessant.

INGREDIENTS:

- 65g. d'ametlles crues (amb pell)
- 35g. de prunes seques (sense pinyol i tallades a bocinets petits)
- 150g. de farina
- 100g. de sucre
- 1 ou gran
- 1 culleradeta de llevat en pols
- Un pòlsim de canyella en pols

PREPARACIÓ:

- Barrejar amb les mans tots els ingredient excepte les ametlles i les prunes.
- Afegir les ametlles i els bocinets de pruna i barrejar-lo fins que agafi consistència la masssa.
- Dividir la massa en dues porcions i fer dues tires llargues d'uns 3cm d'ample per 1 cm d'alçada.
- Posar-les a una plata de forn coberta amb un silpat o paper de forn i pintar-les amb ou batut.
- Coure'ls al forn a 180º uns 25 minuts
- Treure la plata del forn i tallar els carnquinyolis al biaix d' un cm de gruix aproximadament.
- Estirar-los transversalment a la plata del forn i tornar-los a posar uns 5 minuts més al forn fins que agafin color.

OBSERVACIONS:

Els temps em van quadrar al minut als que recomana la Gemma a la seva recepta i que son els que us he posat a la recepta.

FONT:

Blog "La cuina de casa" de la Gemma Clofent. Ara aquí.



Per cert, sabeu quin llibre acompanyava les fotos dels carquinyolis? doncs el número 7 de l'Yves Gerbeau. Si voleu saber més d'aquest llibre ja podeu consultar el seu blog.

Com ha anat la Diada de Sant Jordi????

A nosaltres molt bé. Sabeu quin llibre m'han regalat avui? doncs un de cuina, com no!!!. En aquesta ocasió un llibre titulat Postres de Michel Roux. Quan he arribat de la feina estàven els meus tres princeps esperant-me amb la rosa i el llibre a la mà. Com em sento d'afortunada!!!!

PRESENTACIÓ LLIBRE CUINA VALLÉS A TAULA

Aparquem durant aquest post les receptes pròpies per parlar d'un projecte molt interessant. Els nostres amics del restaurant La Terrassa del Museu ens comentàven fa unes setmanes que el col·lectiu Cuina Vallés del que ells formen part publicava un llibre de receptes que donarien a conéixer per Sant Jordi d'enguany. La setmana passada ens arribava la invitació per assistir a aquesta presentació que ha tingut lloc aquesta tarda al restaurant Can Feu de Sabadell.
I no hem volgut perdre'ns l'oportunitat de participar en un event d'aquesta categoria i cap a Sabadell que hem anat.
Primer us explico una mica qui forma el colectiu Cuina Vallés i en què consisteix el llibre ja que pot esdevenir un interessant regal per qualsevol gastroblogaire com nosaltres.

El col·lectiu Cuina Vallés està format en l'actualitat per dotze restaurants de 8 poblacions diferents del Vallés. En concret els restaurants que formen part d'ell son:

- Can Feu a Sabadell
- Can Piqué a Montcada i REixach
- Can Vinyers a Matadepera
- Capritx a Terrassa
- El 9 de la Borriana a Sabadell
- El cel de les oques a Terrassa
- El Forrellat a Sabadell
- El Garbí a Castellar del Vallés
- La Terrassa del Museu a Terrassa
- El Lossum a Sant Quirze del Vallés
- El Ristol Viladecavalls a Viladecavalls
- El Tast and Gust a Cerdanyola del Vallés

El llibre està ordrenat per restaurants. Dins cada restaurant trobem una mínima explicació de l'origen del restaurant i del tipus de plats que n'ofereixen. Tot seguit trobem tres receptes: un primer, un segon i un postre. I per acabar trobem informació del Cap de Sala acompanyat, atenció que això m'ha agradat molt, del maridatge recomanat per aquelles receptes en concret. Això em sembla molt interessant ja que a vegades l'éxit d'un àpat depén tant de la qualitat i l'execució d'aquest com de l'encert en el maridatge.

Una de les apostes d'aquest colectiu és l'ús del producte local i és que regularment mantenen campanyes de promoció de productes propis de la comarca com la mongeta del ganxet, el cigró menut, la botifarra terregada o l'oli d'Ullastrell per posar alguns exemples.

I així ho hem evidenciat a l'aperitiu que s'ha servit i és que aquest productes locals s'han convertit en els protagonistes del cocktail.





A la primera fotografia tenim uns aperitius a base de coca de munt amb ceba, tomàquet i botifarra terregada (boníssims!!!) I a la segona fotografia podem veure una mostra del formatge cendrat d'Ullastrell.

Pel que fa al llibre, m'han agradat molt com estan redactades les receptes. Us en destaco unes quantes, les que més m'han agradat a mi i que intentaré elaborar a la que tingui la ocasió.

-caneló de presa ibèrica farcit de mongetes del ganxet i micuit de foie
-rotllet cruixent de llavors farcit amb mató d'Ullastrell i coulis de taronja
- terrina de botifarra terregada i poma reineta
- bacallà comfitat amb crema de mongetes del ganxet
- amanida d'encenalls de llobarro marinat amb gingebre, vinagreta de cítrics i sèsam
- risotto de carbassa, alfàbrega i scamorza affumicata
- raviolis d'arrós amb llet i crema d'anís
- steak tartar tebi amb foie i tòfona fresca

Buff, quina gana m'ha entrat després d'escriure aquests exemples . Si us en compreu el llibre ja m'explicareu què us ha semblat. Aquest mes amb la revista Cuina hi havia una promoció de manera que si feieu un àpat a la carta en qualsevol d'aquests restaurants i entregàveu el cupó us regalàven el llibre. Jo ja el tinc però sinò estic segura que me'l demanaria per Sant Jordi.

Us deixo amb un resum fotogràfic de la presentació.

Gràcies Rafa i Sílvia per pensar en nosaltres i convidar-nos!!!

RISOTTO DE REMOLATXA

Doncs ja hi tornem a ser. Les actualitzacions de blogger no s'aturen avui mostrant-me mil i una maneres de fer arròs, i és què l'arròs és l'ingredient triat pels nois dels Fogons de la Bordeta per la recepta del 15 d'aquest mes d'abril.
Quan vaig veure la convocatòria, la meva ment de seguida se'n va anar a la fòrmula risotto i és que em tornen boja en qualsevol de les seves varietats. En aquest cas volia fer-lo d'algun ingredient una mica més original ja que al blog ja tinc el risotto d'espinacs i el d'espàrrecs i bacon i la cistella ecològica setmanal que havia demanat contenia l'ingredient perfecte: LA REMOLATXA

La Remolatxa o Beta vulgaris (gràcies wikipedia, je,je) és una planta de la qual es mengen tant les fulles com les arrels. En aquest cas, el risotto està fet amb l'arrel de la planta i les fulles no les he utilitzat. El que sí em va cridar molt l'atenció és el seu poder colorant i és que conté pigments que fins i tot a vegades es fan servir com colorants naturals(no us podeu imaginar com em van quedar les mans després de manipular-la)

La manera d'elaborar el risotto és la mateixa que he fet servir amb els altres que tinc al blog. És un manera de fer que vaig aprendre de la Sílvia, la xef, del restaurant La Terrassa del Museu en un dels seus cursos i que tot i que l'he adaptada una mica em dona uns resultats excepcionals.

Així doncs us deixo amb la recepta:

INGREDIENTS: (Per 3 persones )

- 250g. d'arròs arbori
- 2 remolatxes
- 1 ceba
- 1 ceba tendre
- Oli d'oliva
- 50ml. nata líquida
- Virutes parmesà
- Caldo de verdures o de pollastre (2,5 vegades el volum d'arros)
- 1 got petí de ví blanc
- Sal

PREPARACIÓ:

- Netejar i pelar les remolatxes i tallar-les a dauets.
- Netejar les cebes i tallar-les a bocinets petits.
- Posar quatre culerades d'oli d'oliva en una paella de fons gros i sofregir les cebes uns 10 minutets
- Quan aquesta estigui agafant un color rossadet, afegir la remolatxa i sofregir amb la ceba 5 o 10 minuts més fins que veiem que la ceba ja està ben dauradeta.
- Afegir un péssic de sal
- A continuació afegir l'arros i remenarem amb les verduretes un parell o tres minuts
- Tot seguit afegirem el vi blanc i esperarem a que s'evapori.
- Un cop evaporat el vi hem de començar a anar incorporant el caldo o l'aigua que ha d'estar ben calenta.
- La incorporació del líquid ha de ser progressiva i de poca en poca quantitat. És a dir, és millor deixar que gairebé s'evapori tot el líquid abans d'incorporar de nou. Jo el vaig afegint de dos en dos cullerots. És important anar removent contínuament.
- Uns 14-16 minuts després d'afegir el primer brou l'arrós ja estarà al punt (sempre va bé comprovar que estigui al dente) i abans de que es quedi totalment sense caldo serà el moment d'afegir la nata líquida, remoure i deixar coure 1 o 2 minuts més al foc.
- És important tastar i rectificar de sal si és necesari
- Per ultim tancar el foc i afegir el parmesà per sobre.
- Deixar reposar uns 3 minuts i remoure bé abans de servir

MUNTATGE:

Per emplatar faig servir cèrcols d'emplatar i en aquest cas he decorat amb una mica de parmesà ratllat i unes fulletes de menta.

Que vagi de gust !!!