divendres, 11 de març del 2011

COCA DE XOCOLATA, AMETLLES I TARONJA

Ahir tenia un mono de xocolata considerable...i com aquesta setmana passada m'havia comprat un motlle nou de la Lekué ja m'estava impacientant per estrenar-lo. Al obrir el paquet del motlle vaig veure dins unes receptes i la d'aquesta coca em va atreure molt.
Total que li vaig proposar al Marc que estava molt ociós inmers en plena setmana blanca a veure si volia col·laborar. Em va dir que sí evidentment i ens hi vam posar de seguida. Però ahir vam tenir una petita crisi que fins ara no ens havia passat mai. A l'hora de batre els rovells amb les barilles elèctriques li vaig recordar d'agafar bé el pot però ell que és una mica trapella va posar-li el turbo a la batidora i sense agafar el pot li va donar al botó. El resultat m'he estimat més no fotografiar-lo perquè era digne d'una peli gore. Si us plau com em va deixar la cuina... No em vaig poguer estar de deixar anar dos o tres crits i li vaig dir que marxés cap al lavabo que li estava esperant el seu pare per banyar-lo i així treure-li les capes de rovell d'ou i sucre que se li havien quedat enganxades a la roba, a la cara, al cabell, als ulls i a tot arreu. Quan vaig recuperar-me de l'ensurt vaig reflexionar i fillet meu té 4 anys. És normal que li passin aquestes coses. Total que el pobre després del bany va venir tot preocupat preguntant-me si em podia ajudar a netejar i que si jo volia mai tornaria a batre ous.
Buff, em va saber tant greu haver-lo ferit que vam fer les paus molt ràpid, li vaig dir que havia sigut un accident i que per suposat que volia comptar amb el seu ajut sempre, sempre més que fés un pastís. (....espero no empenedir-me, je,je)
Després vaig recuperar el pot dels rovells que havia sortit disparat a l'altre taulell de la cuina i vaig calcular que havia perdut uns dos rovells i uns 30 grams de sucre (sí una aproximació així a ull). Vaig incorporar els ingredients i vaig seguir amb els següents pasos que marcava la recepta.

El resultat és una coca tipo brownie. Sequeta pels costats però molt humida i cremosa per dins, amb un potent sabor a xocolata i perfumada de taronja. Tot i que la coca va pujar força mentre estava al forn de seguida que la vaig treure va baixar i va quedar primeta. Però la veritat és que tot i ser una coca molt accidentada ha quedat molt bona. Gràcies Marc!!!!

Ingredients:
100 g de ametlla molta + 70g. farina (la recepta original diu 170g d'ametlla molta pero jo vaig preferir afegir també farina normal)
150 g de sucre
6 ous
185 g de mantega
185 g de xocolata fondant
1 culleradeta de sucre vainillat
1 cullerada de pell de taronja ratllada
Podeu fer servir sucre llustre o cacau en pols per decorar (opcional)
Preparació:
Desfer la xocolata i la mantega al microones i remenar molt bé fins que es barregin i s'integrin bé els dos ingredients.
Separar les clares dels rovells (reservar les clares) i batre els rovells amb el sucre (150g), el sucre vainillat i la pell de taronja. Quan la barreja es torni molt espumosa, afegir la xocolata i la mantega, seguir batent i per últim incorporar l'ametlla molta i la farina. Remenar un altre cop i reservar. Muntar les clares a punt de neu amb les barilles elèctriques. Incorporar les clares a la barreja anterior tot movent delicadament de dalt a baix per evitar que es desmunti. Posar la preparació en un motlle i coure la coca al forn preescalfat a 180º durant uns 25 minuts (la recepta original en deia 50´ però si jo l'hagués deixat aquest temps m'hagués sortit un socarrimat)


Si voleu veure la recepta original escrita en castellà i sense la petita variació que jo he incorporat està aquí Que vagi de gust!!!

4 comentaris:

  1. Ja m'imagino tota la cuina empastifada de rovell... segur que no li tornarà a passar :)
    Té una pinta humida molt bona, tipus brownie. Ha de ser boníssima!

    ResponElimina
  2. Gemma, en aquell moment em vaig enfadar molt perquè a més vaig perdre ingredients del pastís però després en fred reia molt. Segur que és una anècdota que no oblidem cap dels dos. I sí la textura és molt tipus brownie. Moltes gràcies pels teus comentaris. Animen molt!!!

    ResponElimina
  3. Aquestes coses passen quan un cuina amb nens, però aprofita-ho, jo sempre tenia una bona ajudant de cuina i ara que ha crescut he de fer un pregó perquè es posi el davantal, jejej, què hi farem.

    Aquest pastís que ens has presentat em recorda una mica a un que faig, humit i amb molt de gust d xocolata. M'apunto aquesta recepta teva.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Quanta raó tens Dolça!!! tothom ho diu això. O sigui que aprofitaré el seu ajut perquè sé que d'aquí uns anys trobaré a faltar aquestes anècdotes. Gràcies per explicar-me la teva experiència. Avui t'he anat a visitar i m'agraden molt les receptes que cuines. Et segueixo.

    ResponElimina