CAKE A LAS PERLITAS DE CHOCOLATE

Aquesta recepta la vaig treure d'un paquet de "pepitas" de xocolata que havia comprat feia unes setmanes al supermercat. Són de la marca Vahiné i per la part de darrera venia la recepta.

I és que la setmana passada aprofitant que va fer un temps horrorós vam decidir amb el Marc elaborar una coca senzilla i que portés el seu ingredient preferit: la xocolata. És una manera de passar la tarda quan no pots baixar al parc a jugar amb els amiguets.
La veritat és que li agrada molt col·laborar en aquestes receptes, tocar farina, obrir els ous, agafar el sucre, tirar els ingredients, tastar la xocolata, tastar la xocolata. A mi m'agrada veure la cara de sorpresa que fa quan veu que de la barreja d'ingredients que fem surt una coca que pot menjar i que a més a més acostuma a agradar-li molt. Era curiós veure els viatges que va fer fins el forn per veure segons ell com "creixia i creixia fins que ja no podia més i s'havia de menjar". Aquesta és la seva definició del procés de cocció de la coca. Ja,ja. Això sí quan em deixo ajudar per ell tinc el doble o triple de feina en recollir després la cuina. Què li farem!!!

Pel que fa a la coca en sí doncs la vam trobar molt bona tot i que tinc una pega i és que em fa ràbia que les perletes de xocolata sempre se'm queden a la part fonda del pastís. No sé si dec fer algo malament. Per cert, a l'endemà encara era més bona.

RISOTTO D'ESPÀRRECS I BACON

Diumenge passat em vaig llevar amb mal peu. Havíem fet plans per anar a la platja amb els nens però el Marc tenia febre i vam haver de canviar radicalment de plans. Feia un dia maquíssim però vam decidir no sortir perquè a ell no li convenia. Així que resignats tots plegats a passar el dia a casa se'm va ocòrrer d'arreglar una mica la cosa fent un dinar que ens alegrés una miqueta. Així doncs em venia de gust un risotto i com havia comprat el dia anterior un manat d'espàrrecs i tenia de tots els altres ingredients em vaig posar a idear el que seria un bon risotto d'espàrrecs. Prèviament m'havia trucat ma mare per dir-me que segurament passarien a la tarda ja que havien passat el matí a Lloret. Jo li vaig proposar de que s'afegíssim al dinar i ella que està boja per pasar estones amb els nens no s'hi va negar. Així doncs Risotto per tots... "Oído cocina"

Abans d'entrar en matèria del que és la recepta haig de dir que les pautes que faig servir són extretes del fulletó del curs de risottos que va fer el Xus al restaurant La Terrassa del Museu. Els risottos que fan allà m'encanten.......i ja n'he tastat de molts tipus.

Risotto d'espàrrecs i bacon (4 persones)

INGREDIENTS

-350 grams d'arròs arborio (jo vaig posar 300 conscient de que feia curt però no tenia més arrós d'aquest a casa)
- 1 cullerada sopera de mantega
- 1 manat d'espàrrecs trigueros (dels verds. Jo diria que pesava entorn els 400 grams)
- 1 ceba de figueres mitjana
- 120 grams de bacon tallat a dauets
- 1 got petit de vi blanc
- Brou de gallina
- 50 ml nata líquida cuina
- Virutes formatge parmesà

PREPARACIÓ PRÈVIA:

BACON

1. Fregim els dauets de bacon amb una goteta d'oli en una paella a banda i reservem

ESPÀRRECS

1. Retirem la part més dura de les tiges dels espàrrecs. Posem una olla amb aigua i sal i bullim els espàrrecs uns 15 minuts intentant que no es trenquin i després els saltegem amb una mica d'oli a la paella (A vegades si són tendres no cal bullir-los prèviament i en tindriem prou saltejant-los)
2. Un cop els espàrrecs siguin tendres els tallem a trossets i reservem

PREPARACIÓ RISOTTO

1. Comencem posant una cassola de fons gruixut (tipus Castey) amb la quantitat de mantega desitjada i sofregim la ceba fins que quedi dauradeta
2. Mentrestant posem un cassó a part amb el brou o caldo que es vagi escalfant
3. Un cop estigui rosseta la ceba hi posem l'arrós i remenem amb la ceba perquè aquest agafi una miqueta de color
4. Afegim el got de vi blanc i esperem fins que l'arrós l'absorveixi
5. Un cop l'arrós ha absorvit el vi ,anem afegint el caldo que ha d'estar ben calent. Recomanen anar afegint el caldo de mica en mica i fins que no estigui absorvit del tot no afegir-hi de nou.
6. Quan portem uns 10 minuts de cocció del risotto ja podem afegir els espàrrecs i el bacon tot remenant perquè es barregin bé tots els ingredients.
7. Uns 16 minuts després d'afegir el primer brou l'arrós ja estarà al punt (sempre va bé comprovar que estigui al dente)i abans de que es quedi totalment sense caldo serà el moment d'afegir la nata líquida, remoure i per ultim afegir el parmesà.
8. Deixem reposar 3 minutets i remenem abans de servir.
9. Queda maco si fas servir motlles d'emplatar a l'hora de presentar-lo

MUFFINS DE XOCOLATA

Crec que no dec ser la única que quan acaba de dinar, sigui el que sigui el que hi ha de dinar, queda amb una imperiosa necessitat d'emportar-se quelcom dolcet a la boca. Necessito lo dolç!!! i gairebé sempre el que em ve de gust és la xocolata.

Tenia el pensament de passar pel forn de pa i comprar quelcom quan vaig anar a una botiga de estris de cuina per comprar un colador nou i un parell de cosetes que em feien falta a la cuina. Res més entrar vaig veure un motllo de muffins. Feia temps que volia un motllo de silicona d'aquests. Per darrera venia una recepta de muffins de xocolata i la foto del muffin era tan impressionant que no em vaig poder resistir de comprar el motlle i el mateix dia fer la recepta.

Com el meu fill gran, el Marc també és un gran xocoadicte doncs ja tenia doble excusa per no deixar de fer aquesta recepta.

La veritat és que van quedar exquisits. Al portar força mantega el muffin queda com humit, gens resec, amb la molleta molt tendra. Potser per la quantitat de mantega que té és massa calòric però amb aquesta recepta em van sortir 11 i si te'n menges un o dos cada dia dic jo que tampoc deu ser per tant, oi? o això vull pensar...

Al Marc també li van encantar!!!!!!!!!!!! ah, i a la meva mare...

EL BLOG CONTINUA VIU

Gairebé un any després de la última entrada reapareixo.

No és aquest exactament el concepte que tenia de mantenir un blog amb una freqüència d'una entrada anual però les circumstàncies de la vida m'han mantingut allunyada.

Enlloc de coure coulants he dedicat aquest darrer any a cuinar un nou fill, l'Arnau al que vam donar la benvinguda al novembre. Evidentment no puc culpar només els meus nens del fet de no poder escriure gaire sovint. Primer les nàusees, després la poca habilitat per cuinar, després la mandra i evidentment després la manca de temps han fet que cuinés poc i el poc que cuinava no el fotografiava. I si en algun cas aconseguia cuinar i fotografiar em considerava tant exhausta i satisfeta que no me'n recordava pas de penjar la entrada.

Bé, espero tenir més empenta aquest 2010 i aconseguir com a mínim editar una entrada al mes.

Que vagi de gust!!!!!!!!!!!

PASTÍS DE PLÀTAN I IOGURT

Ahir va ser l´aniversari de la meva sogra i em vaig oferir a portar jo el pastís. Cal dir que no hi vaig trobar objeccions de cap part de la família (je,je) o sigui que vaig anar rumiant a veure quina recepta faria. El lloc on anar a buscar la recepta també era evident, el blog de la cuina de casa de la Gemma. Un cop allà ja fa temps que em va atreure el pastís de plàtan i iogurt. No semblava tant consistent com els de xocolata i semblava fàcil tot i que lent de preparar. El cas és que li havia comentat la recepta a la Sandra, la meva companya de feina i un cop vaig tastar el que ella va fer pel seu aniversari em vaig decidir jo també a fer-lo. A més d´estar boníssim és un pastís que queda preciós. No m´ha quedat tant maco com el de la Gemma, ni com el de la Sandra però també feia goig de mirar-lo i de menjar-lo. No afegeixo la recepta perquè la vaig fer seguint fil per randa la que podreu trobar al blog de la Gemma. Pels que encara no ho hagueu descobert us recomano que feu una ullada aquí.

PASTA KATAIFI AMB PINYA

Bé, per fí arriba la primera recepta del blog. La veritat és que no és gaire suggerent un blog que parli de cuina i restaurants i de moment no ensenyi més que fotos i res més. I m´he posat mans a la feina per penjar ràpid alguna recepta. Seguint les peticions de la Gemma doncs començo penjant la recepta de la pasta kataifi amb pinya. Bé, l´idea de la recepta no és meva, ni molt menys. Cap allà novembre-desembre ens vam apuntar amb la meva germana a fer un Taller de tapes al restaurant La Terrassa del Museu. Aquest restaurant ens agrada molt per moltes coses. El tipus de cuina que fan, el tipus de gent que hi treballa i com a valor afegit les activitats tant engrescadores que organitzen. Abans de tenir el Marc havíem anat molt a fer cates de vins i provar menús degustació. Ara que la nostra vida és molt més tranquila només ens dona per fer cursets de cuina i tallers monogràfics d´un o dos dies màxim.
El cas és que en aquest taller de Tapes vam aprendre a fer aperitius molt originals que vam preparar tant per l´esmorzar de l´oficina com per celebrar el Nadal a casa dels meus pares. Un d´aquests aperitius és la Pasta kataifi.
La pasta kataifi és d´origen grec. És una pasta philo però té la particularitat de estar tallada en format de fideus llargs, tipus spaghettis. La textura és exactament igual que la philo. Això exigeix que es treballi de forma ràpida sino es resseca ràpidament. La que nosaltres vam utilitzar era congelada i de la marca Kanaki. Com no tenia gaire temps en buscar un lloc on comprar-la els hi vaig demanar als del restaurant i me la van vendre sense problemes. En aquest cas la pasta va farcida de pinya i porta d´acompanyament una vinagreta de soja i taronja boníssima. Ja em perdonareu companyes d´oficina però la vinagreta només la vaig fer per Nadal.

I ara sí la recepta:

- 1 tall de pinya (natural o conserva. Jo vaig fer servir la natural)
- 100 grs. pasta Kataifi
- Una mica de mantega

Per la vinagreta:
- Oli d´oliva
- Vinagre de xerès
- Una cullerada de salsa soja
- Tres cullerades suc taronja

La preparació és molt simple. Anem separant la pasta kataifi en grups de 6-7 fils. Els pintem amb un pinzell impregnat de mantega per treballar millor la pasta. Emboliquem els trossos de pinya amb la pasta kataifi i ho anem posant en una safata. Si teniu un silpat o safata de silicona millor per evitar que s´enganxin. Posar la safata al forn a 175 graus durant 25 minuts. El temps és orientatiu. Quan es vegi la pasta que es comença a daurar és que ja estan llestos.

Per fer la vinagreta barregem tots els ingredients. També he menjat la pasta amb una altra vinagreta reduida al foc amb mel que també li quedava molt bé.

Vinagreta alternativa
- 1 branca de canyella
- 1 got de suc de taronja
- 2 culleradetes de mel
- Oli, sal i vinagre (jo en vaig fer servir el de xerès)

Preparar la vinagreta posant al foc el suc de taronja amb la mel i la branca de canyella fins que redueixi i ens quedi com un caramel. Afegir el vinagre, oli i sal.

Ja em direu què tal us queda si la proveu a fer!!!

Celebració a l'oficina

Divendres 12 de desembre a l'oficina vam estar de celebració. Tant la meva companya, la Sandra com jo havíem guanyat unes places i això exigia fer una festassa important.
La Sandra també és molt cuinetes i entre totes dues vam decidir fer quelcom casolà enlloc de comprar l'esmorzar fet. Així doncs vam fer el següent: coques d'escalivada, dauets de formatge El Canadell amb codony, esferificacions de pa amb tomàquet amb fuet, pasta kataifi farcida amb pinya, meló farcit amb crema de foie caramelitzat, pa de truita amb pernil i de dolços la Sandreta va portar unes mousses de pinya individuals molt bones i uns carquinyolis de Sta Maria d'Oló. De postres jo en vaig portar uns bombons i unes roques de cereals i de fruits secs. Ummm, no va quedar res. Benvinguda a l'oficina Sandra!!!