MAGDALENES TRADICIONALS

Aquest cap de setmana he tornat a fer magdalenes. En aquesta ocasió he probat una recepta de la Su de webos fritos que fins i tot ens proporciona un video tutorial de com fer-les. La recepta és molt, molt senzilla i està impecablement explicada. El resultat són unes magdalenes esponjoses i molt bones. Aquesta vegada he fet minimagdalenes que pels nens em va millor en aquest format. I he innovat pel que fa a les càpsules de les magdalenes ja que les he fet jo amb paper de regal seguint les genials instruccions que Clemenvilla té al seu blog Bocados de cielo.

Ingredients: (Surten unes 18 magdalenes de mida normal. Jo vaig fer minimagdalenes amb aquest motlle i em van sortir 24 i em va sobrar massa per 6 magdalenes de mida normal)

- 50g. Suc taronja natural
- 200 g. Sucre
- 220g. Farina normal
- 4 ous petits
- 200g oli d' oliva suau
- 1 sobre llevat Royal
- 1 pessic de sal

Preparació:

- Batre en un bol amb la batidora de barilles els ous amb el suc de taronja i el sucre fins que la barreja hagi augmentat el volum i es torni molt escumosa. (uns 6 minuts)
- Afegir l' oli i barrejar 15 segons amb les barilles.
- Anar incorporant la farina, el llevat i la sal tamissats amb un colador i remenar amb les varilles suaument per evitar que la barreja es desmunti.
- Omplir els motlles fins un dit de la vora ( a mi, al igual que recomana Su em funciona millor fer servir les càpsules o motlles de paper dins els motlles de muffins ( de silicona o d' alumini) ja que així la massa creix més controlada i la forma de la magdalena també queda més maca i no se t'escampa a lo ample.
- Just abans d' entrar-les al forn empolsimar-les amb sucre.
- Coure al forn prèviament escalfat a 180 graus uns 12 minuts ( jo li poso només calor de baix)

I ja tenim unes exquisides magdalenes!!! Ah i si teniu temps animeu-vos a fer vosaltres mateixos els motlles de paper perquè tindreu unes magalenes molt personalitzades.

Per cert prometo noves i bones receptes (o això espero) ja que divendres em vaig comprar dos llibres de postres carregats d'unes receptes irresistibles que intentaré transmetre-us de la millor manera posible. Us mantindré informades!!!

REMENAT D'OUS, ALLS TENDRES, GAMBES I XAMPINYONS

M'encanten els remenats. És el típic plat que et dona moltes possibilitats, que és molt bo, que ve de gust menjar-se'l a qualsevol moment i a més a més a vegades també presenta l'avantatge de que t'ajuda a cohesionar ingredients abandonats i donar-los sentit. Aquest que us presento és molt, molt típic però és que la combinació d'alls tendres, xampinyons i gambes amb ous és molt, molt bona.

Uns dels ous trencats que recordo més bons són uns que vam menjar a un paradís de Mallorca, a S'hort gran d'es palmer. El record d'aquells esmorzars no els oblidarem fàcilment. Aquests potser no són tan especials però també us agradaran molt.

Vaig a la recepta que és més que senzilla.

INGREDIENTS (2 persones):

- 3 ous grans
- 1 manat d'alls tendres
- 6-8 xampinyons
- 120 grams de gambes pelades
- Oli d'oliva verge
- Sal maldon
- Pebre negre
- Cibulet picat

PREPARACIÓ: (em sembla que serà de les receptes més breus que explico a aquest blog)

Netejar els alls tendres i els xampinyons. Tallar els alls tendres a trossets petits i els xampinyons a làmines i incorporar-los a una paella o cassola a foc baix amb un rajolí d'oli d'oliva fins que deixin anar l'aigua. Quan hagin perdut l'aigua afegim les gambetes i les saltegem un parell de minuts. Després trenquem els tres ous i sense batre'ls els afegim directament a la paella i remenem amb una espàtula o cullera de fusta. Els ous aniran cuallant al mateix temps que es van emulsionant amb la resta d'ingredients. Ho retirem del foc en el moment en que veiem que l'ou ja ha cuallat i la clara emblanqueix.

Per últim servim en un ramequí o emplatat amb un motlle tipus cèrcol. Empolsimem per sobre amb granets de sal maldon, pebre acabada de moldre i cibulet picat.

Que vagi de gust!!!

TARTA DE CÍTRICS

Ahir vam anar de calçotada amb les companyes de la feina a Castellbisbal. La trobada va ser un èxit tot i que aquest any ens van fallar la Núria, la Mari i la Roser que tenien altres plans i és que quadrar l'agenda de tanta gent costa molt. Els protagonistes principals, a banda dels calçots, van ser els nens, que s'ho van passar genial i és que a més a més vam tenir molta sort i ens va acompanyar un temps totalment primaveral.

El lloc era fabulós i tot i que a casa no tenim gaire experiència en calçots vam aprendre molt del Rafa, del Jordi i del Xavi que sí que en sabien (o ho van fer veure..., je,je) i ens van fer un calçots deliciosos.

Per compensar la nostra manca d'habilitat en fer calçots vam aportar un parell de postres que també van agradar molt: un bàsic que agrada a tothom i entusiasma als nens és la mousse de xocolata de la que parlo aquí. L'altra postre vaig pensar que estaria bé que fos digestiu per païr tant de menjar i consultant un dels meus blogs de capcelera vaig fer un mix entre un parell de receptes de la Mercé per preparar aquesta tarta de cítrics. La tarta té un toc àcid molt bo que queda compensat per la masa sablée que és ben cruixent i dolceta. La preparació la he fet seguint bàsicament la recepta i les instruccions de la seva tarta de taronja i xocolata però amb algunes variacions. Tinc que confesar però que del seu blog a més a més de les receptes en trec idees molt bones de com fer fotos. I és que les seves tartaletes de cítrics són una font d'inspiració tremenda. A més a més tinc molt clar que el meu blog de gran vol ser com el d'ella (encara em queda molt per avançar, en soc conscient) Bromes a banda us deixo la recepta tal i com la vaig fer jo. (Mercé amb el teu permís alguns fragments te'ls he copiat tal qual tu ho expliques)

INGREDIENTS PER LA BASE SABLÉE: (per un motlle desmuntable ondulat de 28 cm diametre)

* 120 g de mantega
* 60 g de sucre llustre
* un pols de sal
* 1 cullerada petita de sucre vainillat
* 1 pòlsim de vainilla
* 2 ous petits
* 225 g de farina

INGREDIENTS PER LA CREMA DE CÍTRICS:

* 500 mL de suc de cítrics (2 taronges normals, 2 taronges sanguines, 1 llima i 1/2 llimona)
* 120 g de sucre (podem augmentar la quantitat si el suc ens queda molt àcid)
* 2 ous
* 40 g de farina de blat de moro (tipus Maizena)

PREPARACIÓ DE LA BASE SABLÉE:

Es barreja la mantega, el sucre llustre, la sal i la vainilla fins obtenir una massa homogènia. S'afegeix l'ou i la farina tamisada. Es treballa amb les mans fins obtenir una massa ben llisa i es deixa reposar a la nevera durant un mínim de 30 minuts.
Es preescalfa el forn a 180ºC.
Passat el temps de repòs, sobre una superfície enfarinada (1), s'extén la massa amb el corró i es folra un motlle de tarta, prèviament untat, amb la massa sablée. Es punxa amb una forquilla per tal d'evitar que es formin bombolles d'aires. Abans d'enfornar jo li vaig posar un paper de forn per sobre a la masa i uns pesos dintre perquè no s'infés gaire la base. Es porta al forn durant 20 minuts.

(1) Haig de dir que a mi em va costar molt desenganxar la base del marbre on l'havia estirat tot i que havia posat molta farina i per tant per la propera vegada el que faré és posar paper film per sota i per sobre de la masa.


PREPARACIÓ DE LA CREMA DE CÍTRICS:

S'escalfa el suc de cítrics en un cassó juntament amb el sucre.
Per altra banda, es baten els ous amb la farina de blat de moro amb el túrmix i s'incorpora a la barreja del suc de taronja.
Es torna al foc i es remena com si féssim una crema catalana i quan arrenqui el bull, es retira del foc i s'aboca al damunt de pasta sablée.
Es deixa refredar i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Per últim per decorar vaig fer uns talls dels diferents cítrics que havia fet servir per preparar el suc així com també petites serradures de les seves pells. Les vaig barnissar una mica amb aigua i sucre i una mica de gelatina per conservar la lluentor. La combinació de colors va quedar molt maca, no trobeu?

Per cert comentar que amb aquestes quantitats em va sobrar una mica de massa però és que pel tipus de motlle que feia servir em semblaven molt justes les quantitats de la recepta original.



Que vagi de gust!!!

PA !!!!!!!!!!!!!!!

Estic eufòrica. A mi m'encanta el pa però mentalment no sé per quin motiu sempre havia descartat de fer-lo. Pensava que era un procés només reservat per a gent amb molta habilitat o que tingués panificadora o en el seu defecte algun forn especial o que tingués ingredients molt "raros" d'aquests que no s'aconsegueixen amb facilitat. Total que després d'haver-me trobat amb la pàgina webosfritos de la Su i haver llegit els posts dedicats al tema del pa, vaig creure'm que jo també podria ser capaç de fer pa. (yes, I can)

El cas és que estic orgullosíssima del resultat obtingut perquè a més a més de que estèticament fan patxoca, les meves baguettes són molt bones i molt cruixents i la molleta és molt tendre. I la olor que ha deixat per tota la casa és indescriptible.

En aquest post no posaré recepta perquè per molt que m'hi esforcés jo en explicar-ho no arribaria ni a la sola de la sabata a la explicació que fa la Su al post Masa bàsica que és d'on he tret la recepta d'aquestes baguettes. Però al seu web hi ha moltes més receptes de pa i a més a més abans de començar cada una t'explica una mica la dificultat i si hi ha alguna prèvia més senzilla que et recomani de fer. Si voleu fer pa no deixeu de visitar la seva pàgina. A més a més tots els dubtes et queden ressolts: temperatures, aigües, farines, llevats, forns, ...

He seguit la seva recepta fil per randa menys el tema del vaporitzat del forn perquè no vaig trobar cap vaporitzador i el que vaig fer és mantenir prèvia i durant la cocció un recipient amb aigua al fons del forn que proporcionava el vapor que ella recomana com a necessari perquè el pa faci una crosta ben cruixent.

Aquí us deixo un resum del reportatge fotogràfic que vaig fer mentre creava "el meu propi pa"


1. Li he donat forma a les baguettes després del primer llevat.
2. Enfarino les baguettes que ja han llevat per segona vegada i estan llestes per anar al forn.
3. No em puc estar de fer-li fotos a les baguettes dins el forn.
4. Aquí ja sembla pà de veritat. Ja estan rossetes
5. Acabades de treure del forn. Llàstima no poguer-vos enviar l'aroma que desprenien.
6. El primer ús del meu pà: un senzill entrepà de pernil dolç. Encara era tebi el pà. L'ànsia em podia...

Que vagi de gust!!!

COCA DE XOCOLATA, AMETLLES I TARONJA

Ahir tenia un mono de xocolata considerable...i com aquesta setmana passada m'havia comprat un motlle nou de la Lekué ja m'estava impacientant per estrenar-lo. Al obrir el paquet del motlle vaig veure dins unes receptes i la d'aquesta coca em va atreure molt.

Total que li vaig proposar al Marc que estava molt ociós inmers en plena setmana blanca a veure si volia col·laborar. Em va dir que sí evidentment i ens hi vam posar de seguida. Però ahir vam tenir una petita crisi que fins ara no ens havia passat mai. A l'hora de batre els rovells amb les barilles elèctriques li vaig recordar d'agafar bé el pot però ell que és una mica trapella va posar-li el turbo a la batidora i sense agafar el pot li va donar al botó. El resultat m'he estimat més no fotografiar-lo perquè era digne d'una peli gore. Si us plau com em va deixar la cuina... No em vaig poguer estar de deixar anar dos o tres crits i li vaig dir que marxés cap al lavabo que li estava esperant el seu pare per banyar-lo i així treure-li les capes de rovell d'ou i sucre que se li havien quedat enganxades a la roba, a la cara, al cabell, als ulls i a tot arreu. Quan vaig recuperar-me de l'ensurt vaig reflexionar i fillet meu té 4 anys. És normal que li passin aquestes coses. Total que el pobre després del bany va venir tot preocupat preguntant-me si em podia ajudar a netejar i que si jo volia mai tornaria a batre ous.

Buff, em va saber tant greu haver-lo ferit que vam fer les paus molt ràpid, li vaig dir que havia sigut un accident i que per suposat que volia comptar amb el seu ajut sempre, sempre més que fés un pastís. (....espero no empenedir-me, je,je)

Després vaig recuperar el pot dels rovells que havia sortit disparat a l'altre taulell de la cuina i vaig calcular que havia perdut uns dos rovells i uns 30 grams de sucre (sí una aproximació així a ull). Vaig incorporar els ingredients i vaig seguir amb els següents pasos que marcava la recepta.

El resultat és una coca tipo brownie. Sequeta pels costats però molt humida i cremosa per dins, amb un potent sabor a xocolata i perfumada de taronja. Tot i que la coca va pujar força mentre estava al forn de seguida que la vaig treure va baixar i va quedar primeta. Però la veritat és que tot i ser una coca molt accidentada ha quedat molt bona. Gràcies Marc!!!!

Ingredients:

100 g de ametlla molta + 70g. farina (la recepta original diu 170g d'ametlla molta pero jo vaig preferir afegir també farina normal)
150 g de sucre
6 ous
185 g de mantega
185 g de xocolata fondant
1 culleradeta de sucre vainillat
1 cullerada de pell de taronja ratllada
Podeu fer servir sucre llustre o cacau en pols per decorar (opcional)

Preparació:

Desfer la xocolata i la mantega al microones i remenar molt bé fins que es barregin i s'integrin bé els dos ingredients.

Separar les clares dels rovells (reservar les clares) i batre els rovells amb el sucre (150g), el sucre vainillat i la pell de taronja. Quan la barreja es torni molt espumosa, afegir la xocolata i la mantega, seguir batent i per últim incorporar l'ametlla molta i la farina. Remenar un altre cop i reservar. Muntar les clares a punt de neu amb les barilles elèctriques. Incorporar les clares a la barreja anterior tot movent delicadament de dalt a baix per evitar que es desmunti. Posar la preparació en un motlle i coure la coca al forn preescalfat a 180º durant uns 25 minuts (la recepta original en deia 50´ però si jo l'hagués deixat aquest temps m'hagués sortit un socarrimat)


Si voleu veure la recepta original escrita en castellà i sense la petita variació que jo he incorporat està aquí Que vagi de gust!!!

SOPA JULIANA

Avui he decidit arreglar una mica el sopar i enlloc de prendre'ns el caldo de pollastre solet (que era boníssim però que confesso que no vaig fer jo...ens el va portar la meva sogra, schh) he decidit fer una versió de sopa juliana.
Ja ho vaig fer la setmana passada i el resultat em va encantar. És una manera molt atractiva de menjar verdures i en un sol plat te'n portes vitamines i hidrats de carboni. A més a més acabada de fer calenteta vé molt de gust per dies freds com el d'avui.

INGREDIENTS (Per 4 persones)

- 1l de caldo de pollastre
- 100 gr. porro
- 100 gr. carbassa
- 1 carbassó petit
- 100-120 gr de fideus o una altra pasta, preferiblement de mida petita

PREPARACIÓ:

- Tallem totes les verdures en juliana que consisteix en tallar les verdures en tires llargues i molt primetes.
- Posem a escalfar el brou fins que gairebé bulli
- Mentre s'escalfa el brou, saltegem en un cassó les verdures amb dues cullerades soperes d'oli d'oliva uns 7-10 minuts.
- Un cop tenim les verdures saltejades afegim el brou que ha d'estar molt calent o a punt de bullir.
-En aquest punt afegim la pasta, baixem el gas i la deixem coure el temps que recomani el seu envás.
-En el meu cas vaig posar fideus i als 3 minuts ja vaig retirar del foc i la vaig servir.

Aquesta vegada no hi vaig afegir res més però també és molt bona afegint formatge ratllat, ou a trossets, o bocinets de pa. Ummmm, em menjaria una altra ració.

Ah i una altra cosa. Evidentment si no teniu aquestes verdures les podeu substituir per qualsevol altra. El truc radica en un tall ben prim de les verdures. La setmana anterior l'havia feta amb bledes, pastenaga i porros i també va quedar molt bona.

La veritat és que és una recepta molt senzilla però vaig pensar que no estava de més compartir-la amb vosaltres. Que vagi de gust!!!

COCA D'AMETLLA I CARBASSA

Divendres passat celebràvem el Carnestoltes a l'escola de l'Arnau i haviem de portar cada família alguna coseta per berenar. Després de buscar idees entre els meus blogs de referència vaig decidir versionar uns Pastissets d'avellana i carbassa del blog Cuina per llaminers. El motiu de la versió és que no tenia motllo adient per fer pastissets ni tampoc farina d'avellanes i per això vaig substituir-la per la farina d'ametlla que sí que en tenia a casa.

El resultat va ser una coca molt bona, dolceta, molt esponjosa, tendre i molt suau al gust. La gent de l'escola no la va tastar perquè l'Arnau se'ns va posar malalt i no vam poder anar a la festa però nosaltres vam gaudir-ne i ens va agradar molt. Això sí el motllo que vaig fer servir no em va acabar de fer el pes perquè té la base molt petita i llavors li costa de pujar. Lo ideal fora un motlle rectangular, quadrat o rodonet però amb una bona base. He arribat a la conclusió que tinc que renovar l'estock de motlles!!!

Us poso la recepta tal qual la vaig fer jo tot i que és idèntica a la de la Mercé amb la diferència de substituir la farina d'avellanes per la farina d'ametlles. L'altra diferència és el temps de cocció que va venir condicionat per les característiques del meu motlle!!

INGREDIENTS:

• 160 g de farina
• 40 g de farina d'ametlla
• 50 g d'oli
• 75 g de sucre morè
• 15 g de mel
• 80 g de mantega
• 2 ous
• 125 g de puré de carbassa
• 5 g de llevat Royal
• un pols de canyella
• un pols de vainilla
• un pols de sal

PREPARACIÓ:

Primer, es desfà la mantega i es deixa refredar (jo la vaig desfer en una tassa al microones)

Per altra banda, en un bol s'hi barregen les farines, la canyella, la vainilla i la sal.

En el vas de la batedora, es baten els ous amb el sucre morè i la mel amb l'ajuda de la batedora elèctrica de barilles fins que augmenten molt de volum. A continuació, s'hi barreja la mantega líquida a temperatura ambient i l'oli.

Tot seguit, es barregen els sòlids amb els líquids amb cura per tal de no desmuntar els ous.

Finalment, s'hi afegeix el puré de carbassa.

Es passa la massa al motlle i s'enforna a 180ºC (350ºF) durant 20 minuts fins que sigui cuita (l'escuradents ha de sortir net). Jo la vaig tenir 10 minutets més però em va condicionar molt el tipus de motlle!!!

Que vagi de gust!!!