dijous, 28 de febrer del 2013
COCA DE FORNER
Què tal? ains, ja estem a dijous nit. No me n'adono i se'm passen les setmanes volant. Bé, suposo que com a tothom...
La proposta d'avui? doncs un clàssic. No sé perquè hi ha clàssics que mai m'havi animat a preparar i un cop els tasto es converteixen en indispensables. En 1 setmana he fet 5 coques de forner. Son delicioses. Son d'aquelles preparacions que valen molt la pena perquè el temps i esforç de preparació és petit comparat amb el resultat que és genial.
Al bloc ja tenia una coca semblant, la de vidre (aquí teniu l'enllaç) que també és boníssima però que és molt, molt prima i per tant cruixent i no té molleta com aquesta.
El que sí us puc dir és que aquesta recepta no falla, queda perfecte!!! ... tothom que la ha tastat li ha agradat molt. Avui he portat una a la feina i a les meves companyes els hi ha encantat. (clar que elles s'ho mengen tot...je,je)
M'hagués agradat dir que la recepta es meva però no, ni molt menys. La recepta és del Xavier Barriga i fins i tot podeu veure un vídeo del programa Cuines on es veu el pas a pas o sigui que no teniu excusa per no fer-la i és que no hi ha posibilitat d'errada. Aquí teniu l'enllaç al vídeo:
I aquí us deixo la recepta:
INGREDIENTS:
* De la coca:
- 500g. de farina de força
- 10g. de llevat fresc
- 10g. de sal
- 280g. d'aigua
- 25 g. d'oli d'oliva
* De l'acabat:
- Oli d'oliva per pinzellar
- Anís per ruixar la coca
- Pinyons o ametlla en palets
- Sucre per empolsimar
PREPARACIÓ:
- Amassar o bé a una amassadora o bé a mà tots els ingredients de la coca. Posem tots els els ingredients menys l'aigua que l'anirem afegint gradualment a mida que la massa ens la vagi demanant fins a posar-la tota.
- Amassem uns 10-12 minuts a màquina o 20-25 a mà fins que veiem que la massa està suau i elàstica i es fa un tel quan la estirem.
- És el moment de posar la massa a un bol empolsimat amb farina i tapar-la amb un paper film i la deixem llevar uns 45 minuts o 1 hora.
- Després dividim la massa en 2 o en 3 parts i fem uns barrots amb ella. Per fer els barrots primer estirem cada porció, la imaginem en 3 parts i dobleguem cada una de les parts fins al centre, després la pleguem sobre ella mateixa i per últim tanquem les puntes pressionant amb els dits i ja tindrem fetes les formes de barrot. Repetim el procediment per les altres peces.
- Després deixem llevar els barrots fins que doblin el seu volum. Unes dues hores. Jo un dels barrots el vaig deixar a la nevera tota la nit i després el vaig treure una estoneta abans de fornejar (uns 30 minuts o 1 hora abans)
- Un cop llevats els barrots, els agafem i amb les mans li donem la forma de coques.
- Les pinzellem amb oli, les empolsimem generosament amb sucre i pinyons i els posem al forn preescalfat a 250º de dalt i de baix uns 12 minuts.
- Acabades de sortir del forn les ruixem amb anís (jo aquest pas el faig sucant un pinzell a l'anís i pintant-les per sobre)
A algunes d'elles, les més torradetes, les he tornat a posar al forn just immediatament de posar-li l'anís i només amb l'opció de gratinador perquè caramelitzi el sucre amb l'anís. Buff, brutals...
Desitjo que us agradin!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Maravillosa!!
ResponEliminaBs
mmmmmm...que bona que és la coca de forner!!! Les receptes del Barriga son un èxit!!! T'ha quedat molt bé Laura!!! no m'estranya que a tothom li agradin :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Que bona que és aquesta coca! En una ocasió en vaig preparar i en poca estona va volar! M'has fet venir ganes de tornar-ne a fer... hehehe A més t'ha quedat fantàstica, segur que estava boníssima ;)
ResponEliminaUna abraçada!
És una coca que passa sense gana, la de forner. M'encanta sucada amb llet o acompanyada d'una presa de xocolata.... el Xavier Barriga és una bona base per començar amb la coca de forner, oi? A veure si m'animo com tu i ho provo!! Petons
ResponEliminaLaura cómo me recuerda mi tiempo de estudiante, te la copio fijo. Bien rica. Buen fin de semana.
ResponEliminaualaaa t'ha quedat amb una pinta bonissima!! m'aniria estupenda per esmorzar avui! jolin...qui pogués arribar-hi! petons
ResponEliminaacabo d'esmorzar, però no rebutjaria un tros d'aquesta coca de forner, perquè m'encanta i aquesta fa molt bona pinta!! petonets
ResponEliminauau, quina pinta! ja fa dies que tinc al cap fer-ne, i és que m'apeteix molt! A veure si m'hi poso. Petons
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFantàstica!! Ho diu una que la tastar!!!
ResponEliminaAquest cap de setmana cau!!
Que bona i amb xocolata!!! la he fet alguna vegada, faig la recepta de la Juju, surt molt bona, es de les coques que menjaria cada setmana acabada de fer...ummmm!
ResponEliminame encantan estas tortas!!! De pequeña las vendían las monjitas de mi cole junto con una chocolatina. Las he de hacer solo por teletransportarme a mi niñez ;)
ResponEliminaSalu2. Paula
Es verdad que queda muy buena!!!
ResponEliminaBss
Doncs si, un clàssic de clàssics!
ResponEliminaAmb les fotos ja em fas agafar ganes de provar-la de fer! ha d'estar ben bona!
ptns!!
Ummmm quien pillara un trozo a estas horas.
ResponEliminasaludos
Buf, és que té una pintorra... ara mateix li passo al Xavi, el forner oficial de la Bordeta, perquè me la faci per esmorzar! xD
ResponEliminaPetonets carinyo
Sandra
Em ben crec que les teves companyes de feina es mengin tot el que els portes! Amb una coca com aquesta, jo tampoc et diria que no, hahahah
ResponEliminaM'apunto la recepta, tot el que fa en Xavier Barriga té un èxit assegurat :D
He canviat el directori del meu blog, ara em pots trobar en http://deliciesdellimona.blogspot.com :)
Molts petonets :D
Nyam! Com em rexiflen les masses tipus brioche pr fer coques! L'anís pinzellat em sembla molt bona idea, em comptes d'afergir-lo a la massa. Moltes gràcies per comparir la recepta! ;-D
ResponEliminaPetons i bon profit
Hola!!! Te he propuesto para un premio llamado Liebster awards porque me gusta mucho tu blog, ENHORABUENA!!!!! Si quieres puedes pasar por mi blog y recogerlo ,http://www.carolysuespejo.blogspot.com Espero que te guste, un abrazo
ResponEliminaMira que he tingut intenció de fer-la cops i encara no m'hi he posat. Va, d'avui no passa!!!
ResponEliminaClar que llegit i mirant les teves fotos, a qualsevol no li agafen ganes de provar-ho...
Ciaos