divendres, 21 de setembre de 2012

PA DE VI NEGRE, PINYONS I FIGUES SEQUES

 


  
 


Quan fa gairebé any i mig vaig fer el primer pa no era conscient que això es convertiria en un autèntic vici. Qui no hagi provat mai de fer pa potser no m'acaba d'entendre o es pensa que soc exagerada però de debó que és una experiència més que satisfàctoria i gratificant.

Les meves experiències en el pa m'han canviat, estic convençuda. Inclós en la manera de parlar. L'altre dia en un casament em vaig entretenir una estona a respondre a unes amigues que era això de la massa mare i el poolish i em vaig començar a sentir una mica "bitxo raro" parlant sobre aquests conceptes d'aquesta manera tant apassionada.

Reconec que fins fa poc fugia de qualsevol recepta que portés entre els seus ingredients la temuda massa mare. Però després de que caigués a les meves mans el llibre de Dan Lepard "Hecho a mano" he començat a veure les coses més senzilles del que pintaven. I és que la seva recepta de massa mare està molt ben explicada i es fa accesible.

Fullejant el llibre em va atreure molt però molt l'atenció aquest pa que avui us proposo i és que després de tornar del Priorat totes les receptes que tenen veure amb el vi em guanyen punts.

El resultat és un pa molt, però molt bo, amb un toc dolcet, molt aromàtic (pel vi) i amb un punt de fruits secs i de dolçor que donaven les figues seques. Perquè us feu una idea el gust és semblant al del pa de panses i nous però amb un toc més aromàtic-afruitat que el dona el vi. També és atractiu el to més rogenc que agafa el pa gràcies al vi que tenyeix els pinyons i les figues.

La molla era tendra, la crosta ben cruixent i no sé què més voleu que us digui per convèncer-vos de que és un pà fantàstic.

Em va encantar com maridava amb el formatge semi de vaca El Canadell però a l'esmorzar i amb la melmelada cassolana de prunes també combinava a la perfecció.

El proper repte serà provar d'introduïr la massa mare a un pa de gust més neutre per poder apreciar millor les diferències que aquesta aporta.

I ara sí us deixo amb la recepta. En ella no incloc la recepta de com fer la massa mare d'en Dan Lepard perquè vull fer un post dedicat exclusivament a això però és molt fàcil trobar la recepta per altres webs o blogs.

La recepta la he modificat lleugerament i us la escric tal qual la vaig fer jo, perquè així es correspongui amb els resultat que us he ensenyat.

INGREDIENTS:

* Per la massa:

- 350g. de farina de força
- 150g. de farina integral
- 1,5 culleradeta de sal marina
- 260 ml. del vi de macerar els fruits (combinat amb aigua fins arribar a aquesta quantitat) (*)
- 1,25 culleradeta de llevat fresc
- 150g. de massa mare (preparar la massa mare requereix un mínim de 6 dies. Es pot consultar la recepta de massa mare d'en Dan Lepard a webs com aquesta i aquesta. Jo la pujaré en breu en un post específic)
- 350g. de pinyons i figues seques escorreguts(*)


 (*) Pels pinyons i les figues seques (per aconseguir 350g. un cop remullats i escorreguts):

- 200 ml. de vi negre (a la recepta original posa 250 ml)
- 100 g. de pinyons
- 200 g. de figues seques i trossejades

PREPARACIÓ:
  
 * Dels pinyons i les figues seques:

- Possar en un cassó el vi, els pinyons i les figues seques esmicolades ben petites.
- Escalfar fins que trenqui el bull i coure'l suaument un minut.
- Retirar-lo del foc i deixar-lo tapat tota la nit, remenant la barreja abans d'anar a dormir.
- A l'endemà escòrrer i reservar el líquid. Barrejar-lo amb aigua fins aconseguir 260 grams. (NOTA: A mi apenes em van quedar 10 ml de vi un cop escorregut i per tant vaig completar amb 250 ml d'aigua que havia passat pel cassó perquè es desprengués el vi que s'havia adherit)


* De la massa:

- A un bol barrejar les farines i la sal.
- A un altre bol barrejar l'aigua i vi amb la massa mare i el llevat, amb els pinyons i les figues.
- Barrejar el contingut dels dos bols amb les mans o una rasqueta apretant bé.
- Quan estigui barrejat tapar el bol amb un drap i deixar-lo reposar durant uns 10 minuts.
- Abocar la massa sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada i amassar amb suavitat 10-15 segons fins que estigui ben lligada.
- Tornar a posar la massa al bol i deixar-lo reposar 30 minuts.
- Tornar a amassar durant 10-15 segons.
- Plegar la massa i deixar-la reposar 30 minuts
- Tornar a plegar la massa i deixar-la reposar 1 hora.
- Dividir la massa en dues parts iguals i formar una bola amb cada peça sobre la superfície de treball enfarinada.
- Deixar reposar les boles tapades durant 5 minuts perquè la massa pugui relaxar-se després de l'amassat.
- Estirar cada bola donant-li forma d'oval d'uns 2 cm de gruix.
- Colocar les peces en un drap enfarinat i tapar-les amb un altre drap.
- Deixar que llevin entre una hora i mitja i dues hores.
- Preescalfar el forn a 210º.
- Pinzellar la superfície de les masses amb oli i amb una fulla esmolada fer talls entrecreuats en forma de rombes.
- Col·locar els pans a una safata de forn enfarinada i fornejar-los al centre del forn durant uns 30-35 minuts fins que tinguin un tó dauradet i sonin a buit quan colpegem a la base.
- Deixar-los refredar sobre una reixeta.

I ja podreu tastar un dels pans més originals que haureu menjat mai. També se li podria donar format de pa rodó enlloc de fer-lo tant pla. Sigui com sigui el seu sabor és fantàstic. Sé que no és una recepta ni fàcil ni ràpida ni que potser agradi a tothom però si us agraden els ingredients mereix molt la pena el resultat. I sino, mireu quina molla!!!!




16 comentaris:

  1. A mi tambè m'agrada fer pa...es veritat que la teva vida te un abans i un despres del pa... amb el tema "alimentar" la masa mare encara no m'he posat, segons com, em fa la por, de pensar que tinc una mascota que "m'obliga" a cuidar-la cada dia. Però sé uqe tothom que ho prova, li encanta.
    Aquest pa te una pinta molt bona. Me'l aparto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mascota molt tranquila tot i que a vegades es surt del pot i tot però en qualsevol cas controlable 100% i gratificant el seu resultat. Ja em diràs si t'animes Abril. Gràcies pels teus comentaris.

      Elimina
  2. Només una paraula: FANTÀSTIC!!!

    Eli

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eli. Quan torni a fer et portaré un tall o dos. Petons!!!

      Elimina
  3. És apassionant....veure com anem "mutant" a la cuina a mida que descobrim coses noves i ens hi atrevim amb el respecte de l'aprenent però amb el "descaro" del que no hi te res a perdre!
    Et felicito per haver-hi entrat i per viure-ho així!!!
    A casa, la Glòria hi ha entrat tímidament i espero que algun dia em pugui fer aquest pa que enamora....
    Jordi

    ResponElimina
  4. Així que ets una viciada de fer pa, Laura? Ha ha, t'imagino en aquesta convers de poolish... doncs noia, que per molts anys perquè fas uns invents exquisits!!! Petonets

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada fer pa, però últimament no tinc massa temps per dedicar-li el temps que m'agradaria. Aquest pa té una pinta impresionant!!

    ResponElimina
  6. Laura,
    Quan marxes un dies on deixes la massa mare? A mi és el que em frena.
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Nani,

      Depén. Et refereixes un cop ja està finalitzada la massa mare o quan estàs en el procés de fer-la?

      El procés de fer aquesta d'en Dan Lepard son aproximadament 6 dies però t'haig de dir que en el meu cas, a mi un parell de dies se'm va oblidar fer el pas que tocava i el vaig fer més tard i el resultat igualment ha sortit bé. He llegit a foros de pa que mentres que la massa no faci mala olor i mentres vegis que té força quan la refresques (afegir farina i aigua en parts iguals) per tornar a crèixer és que està viva.
      Si en canvi et refereixes on deixar-la un cop ja està feta diuen que es pot deixar a la nevera i treure-la unes hores abans de fer el pa perquè s'atemperi o bé refrescar-la un parell de dies fora de la nevera abans de tornar-la a fer servir.
      Espero haver-te contestat.I sinò torna'm a demanar.

      Elimina
  7. Sí, fer enganxa molt! Aquest llibre te molt bona pinta, a veure si m'animo que ja he estat a punt un munt de cops! Petons!

    ResponElimina
  8. La massa mare és el meu repte pendent!!
    Aquest pa no té res a envejar als del Vergés!!!!!!!!
    petonets

    ResponElimina
  9. Jo també preparo el pà amb una mica de vi o de cava, li dona un toc molt aromàtic i combinen de meravella amb els fruits secs.
    I estic d'acord, el pà fet a casa és un vici i la massa mare tan fàcil de fer servir.
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  10. Quina pinta aquest pa!! amb lo paneres que som nosaltres!!
    Però amb vi no n'he provat mai cap!!
    Esperarem atentes a que publiquis la recepta de la massa mare! fa molt que en vull fer però no m'acabo d'animar.
    Ptns!!

    ResponElimina
  11. Laura, m'agrada tot el que porta, des de els pinyons fins el vi negre (i també les figues, tot i que no les puc prendre) Quina forma tan maca i quin color que té la molla! Me l'imagino untat amb mermelada... (sóc així de llaminera)
    És cert el que dius sobre el pa cassolà: crec que és la recepta més adictiva i que més fans enganxa ;-)

    Petons i molt bon profit!

    ResponElimina