diumenge, 13 de març del 2011

PA !!!!!!!!!!!!!!!

Estic eufòrica. A mi m'encanta el pa però mentalment no sé per quin motiu sempre havia descartat de fer-lo. Pensava que era un procés només reservat per a gent amb molta habilitat o que tingués panificadora o en el seu defecte algun forn especial o que tingués ingredients molt "raros" d'aquests que no s'aconsegueixen amb facilitat. Total que després d'haver-me trobat amb la pàgina webosfritos de la Su i haver llegit els posts dedicats al tema del pa, vaig creure'm que jo també podria ser capaç de fer pa. (yes, I can)

El cas és que estic orgullosíssima del resultat obtingut perquè a més a més de que estèticament fan patxoca, les meves baguettes són molt bones i molt cruixents i la molleta és molt tendre. I la olor que ha deixat per tota la casa és indescriptible.

En aquest post no posaré recepta perquè per molt que m'hi esforcés jo en explicar-ho no arribaria ni a la sola de la sabata a la explicació que fa la Su al post Masa bàsica que és d'on he tret la recepta d'aquestes baguettes. Però al seu web hi ha moltes més receptes de pa i a més a més abans de començar cada una t'explica una mica la dificultat i si hi ha alguna prèvia més senzilla que et recomani de fer. Si voleu fer pa no deixeu de visitar la seva pàgina. A més a més tots els dubtes et queden ressolts: temperatures, aigües, farines, llevats, forns, ...

He seguit la seva recepta fil per randa menys el tema del vaporitzat del forn perquè no vaig trobar cap vaporitzador i el que vaig fer és mantenir prèvia i durant la cocció un recipient amb aigua al fons del forn que proporcionava el vapor que ella recomana com a necessari perquè el pa faci una crosta ben cruixent.

Aquí us deixo un resum del reportatge fotogràfic que vaig fer mentre creava "el meu propi pa"


1. Li he donat forma a les baguettes després del primer llevat.
2. Enfarino les baguettes que ja han llevat per segona vegada i estan llestes per anar al forn.
3. No em puc estar de fer-li fotos a les baguettes dins el forn.
4. Aquí ja sembla pà de veritat. Ja estan rossetes
5. Acabades de treure del forn. Llàstima no poguer-vos enviar l'aroma que desprenien.
6. El primer ús del meu pà: un senzill entrepà de pernil dolç. Encara era tebi el pà. L'ànsia em podia...

Que vagi de gust!!!

6 comentaris:

  1. Fer pa a casa és molt complicat, però a tu t'ha quedat perfecte!
    Ja m'imagino l'olerta del forn mentre es cou...

    ResponElimina
  2. Hola!! que tal?? he llegado a ti desde el blog de Paula y me gusta mucho lo que veo....me quedo por aqui de seguidora tuya desde ya!!!! Con tu permiso me copio este pan, porque aunque ahora mismo estoy a dieta, tiene una pinta de muerte para hacerselo a mi costillica!!!!! Nos veremos a menudo!!!

    Y te espero cuando quieras por mi cocinita...espero que te guste tanto como a mi la tuya! besicos maños!!

    http://anicaensucocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Gemma, jo vaig quedar molt orgullosa del resultat. No m'ho creia. Estava molt contenta perquè pensava que em costaria més que sortísi algo decent.

    Anica, ya me he apuntado tu blog. Y cógete un trocito de pan que ya sabes qué dicen que el pan no engorda, engorda lo que le ponemos dentro. Je,je ya le he echado una ojeada a tu blog y hace muy buena pinta. Lo sigo. Gracias!!

    ResponElimina
  4. Laura, quin pa!!! I tant que pots estar eufòrica i ben satisfeta!! T'ha quedat de luxe!!
    Petons!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Mercé. Tinc grans mestres de les que aprendre!!!

    ResponElimina
  6. JO el primer dia que el vaig fer, mentida, el primer dia que vaig aconseguir que em sortís també vaig embogir!

    FELICITATS!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina