Crec que no dec ser la única que quan acaba de dinar, sigui el que sigui el que hi ha de dinar, queda amb una imperiosa necessitat d'emportar-se quelcom dolcet a la boca. Necessito lo dolç!!! i gairebé sempre el que em ve de gust és la xocolata.
Tenia el pensament de passar pel forn de pa i comprar quelcom quan vaig anar a una botiga de estris de cuina per comprar un colador nou i un parell de cosetes que em feien falta a la cuina. Res més entrar vaig veure un motllo de muffins. Feia temps que volia un motllo de silicona d'aquests. Per darrera venia una recepta de muffins de xocolata i la foto del muffin era tan impressionant que no em vaig poder resistir de comprar el motlle i el mateix dia fer la recepta.
Com el meu fill gran, el Marc també és un gran xocoadicte doncs ja tenia doble excusa per no deixar de fer aquesta recepta.
La veritat és que van quedar exquisits. Al portar força mantega el muffin queda com humit, gens resec, amb la molleta molt tendra. Potser per la quantitat de mantega que té és massa calòric però amb aquesta recepta em van sortir 11 i si te'n menges un o dos cada dia dic jo que tampoc deu ser per tant, oi? o això vull pensar...
Al Marc també li van encantar!!!!!!!!!!!! ah, i a la meva mare...
mmmmmmmm quina bona pinta aquests muffins!!!
ResponEliminano me n'has guardat cap? ja sé què ens portaràs a la propera visita, t'ho recordaré!
Ben retornada al blog! tu sempre posant el llistó culinari alt alt alt....
Gràcies Sandreta. Els teus comentaris m'animaran a continuar. A veure si apareixo per aquí abans de març 2011.
ResponEliminaTens tota la raó, després de dinar sempre ve de gust algun detlalet dolç com aquest ;)
ResponElimina