Aquesta recepta la vaig treure d'un paquet de "pepitas" de xocolata que havia comprat feia unes setmanes al supermercat. Són de la marca Vahiné i per la part de darrera venia la recepta.
I és que la setmana passada aprofitant que va fer un temps horrorós vam decidir amb el Marc elaborar una coca senzilla i que portés el seu ingredient preferit: la xocolata. És una manera de passar la tarda quan no pots baixar al parc a jugar amb els amiguets.
La veritat és que li agrada molt col·laborar en aquestes receptes, tocar farina, obrir els ous, agafar el sucre, tirar els ingredients, tastar la xocolata, tastar la xocolata. A mi m'agrada veure la cara de sorpresa que fa quan veu que de la barreja d'ingredients que fem surt una coca que pot menjar i que a més a més acostuma a agradar-li molt. Era curiós veure els viatges que va fer fins el forn per veure segons ell com "creixia i creixia fins que ja no podia més i s'havia de menjar". Aquesta és la seva definició del procés de cocció de la coca. Ja,ja. Això sí quan em deixo ajudar per ell tinc el doble o triple de feina en recollir després la cuina. Què li farem!!!
Pel que fa a la coca en sí doncs la vam trobar molt bona tot i que tinc una pega i és que em fa ràbia que les perletes de xocolata sempre se'm queden a la part fonda del pastís. No sé si dec fer algo malament. Per cert, a l'endemà encara era més bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada