Ohhhh, els dies d'hivern em fan sentir nostàlgia. Dies en que tinc ganes de mirar fotos i recordar coses que tant poden ser de fa uns mesos com de fa anys. A vegades em venen a la ment aromes que m'evoquen moments però també em passa que recordo moments que oloren...bé, el cas és que m'enyoro d'aquells dies de la baixa de maternitat on era propiètaria del meu temps (bé, hauria de dir copropietària amb l'Arnau)i on cuinava més, on donava el pit a l'Arnau i on tenia alguna estona de migdia al sofà amb un bon postre entre les meves mans. I voilà que recordant aquelles estonetes em va venir a la ment la olor que feia aquest pastisset la recepta del qual vaig treure del llibre 100 PLAERS PER COMPARTIR de la Carme Ruscalleda i que vaig preparar a l'abril i que no havia compartit al blog!!
A mi la presentació no em va quedar ni de bon tros semblant a la d'ella i per això hauria de dir allò de que era més bo del que sembla. També cal dir en defensa meva que la foto la vaig fer uns quants minuts després de treure'ls del forn, potser massa i al ser una mena de souflé aquest postre doncs va baixar el seu volum ben ràpid.
Aquí us poso la recepta. Les úniques modificacions que faig fer és no afegir ni el licor d'avellanes ni vaig decorar amb la sal de flor d'hibiscus. Però evidentment que el licor li deu donar un toc molt interessant i lo de la sal doncs depén de les disponibilitats i abastos del vostre rebost.
Si la recepta és de la Ruscalleda, té l'èxit assegurat.
ResponEliminaLes postres servides calentes a l'hivern es posen divinament...
Això és espectacular! pel teu cumple ens la prepares?
ResponEliminaLa paraula aquesta "voilà" t'ha quedat molt professional.
i aquesta nostàlgia?
Pel meu cumple tinc una altra pensada. Total en menys d'una setmana ho descobrireu...i també serà de la Ruscalleda o sigui que ja t'explicaré Gemma què tal. Les seves receptes estan molt ben explicades i són molt precises. No he fet gaires però les que he fet han sortit molt bé.
ResponEliminaLa nostàlgia?? no sé, fruit de l'hivern suposo...