El plat que us proposo avui és d'aquells que va molt bé tenir a mà en el receptari per recòrrer a ell quan tenim convidats ja que es pot preparar amb antelació i escalfar en l'últim moment i això sempre és un ajuda.
També us el recomano pel seu cost, és un plat força econòmic.
Però sobretot us el recomano pel seu sabor. La salseta aquesta té un toc ,un perfum i una densitat que s'han de tastar. Son d'aquelles salses que fan que s'exhaureixin les existències de pa a casa teva.
Si em vaig animar a cuinar aquestes cuixetes el cap de setmana passat va ser perquè volia un plat que maridés bé amb un dels vins que em van enviar des de Bodegas Maset. Feia temps que tenien ganes de que col·laborés amb el seu bloc Cocina con Maset i em va semblar que estaria molt bé començar maridant un dels seus Priorats, el Mas Viló.
En la meva opinió (que és d'aficionada novata), aquest vi negre de les varietats Garnatxa i Carinyena presenta la mineralitat típica dels Priorats i és potent però afruitat. Vam trobar que tenia acidessa (i és que era collita 2011) o sigui que d'aquí un temps encara podria ser més bo.
Així doncs, crec que vaig aconseguir que vi i menjar s'entenguéssin molt bé i vam convertir el dinar de dissabte en un dinar especial.
Us deixo amb la recepta.
INGREDIENTS:
- 12 cuixetes de pollastres ( 1.2 Kg aprox)
- 3 tomàquets
- 1 cullerada de tomàquet concentrat
- 1 ceba
- 1 gra d' all
- 12 cuixetes de pollastres ( 1.2 Kg aprox)
- 3 tomàquets
- 1 cullerada de tomàquet concentrat
- 1 ceba
- 1 gra d' all
- 25 gr. de xocolata de cobertura negra de minim 60% cacau
- 1 cullerada petita de cacau amarg en pols
- 1 rajolí d'aigua
- 1 tassa (250 ml) de brou de pollastre
- Mig got de vi ranci
- 1 cullerada sopera de xarop d' atzavara.
- Oli d'oliva verge extra
- 5-6 fulles d' àlfabrega
- Sal
- Pebre
- 1 cullerada petita de cacau amarg en pols
- 1 rajolí d'aigua
- 1 tassa (250 ml) de brou de pollastre
- Mig got de vi ranci
- 1 cullerada sopera de xarop d' atzavara.
- Oli d'oliva verge extra
- 5-6 fulles d' àlfabrega
- Sal
- Pebre
PREPARACIÓ:
- Netejar una mica les cuixetes de greix i salpebrar-les.
- Posar a escalfar un bon raig d' oli d' oliva a una cassola
- Quan l'oli sigui ben calent marquem les cuixetes a foc viu per les dues bandes.
- Retirar les cuixetes del foc i reservar-les.
- Tallar ben petit l' all i la ceba i posar-los a sofregir a foc lent a la mateixa cassola on hem marcat el pollastre.
- Triturar o ratllar els tomàquets i barrejar-los amb la polpa de tomàquet concentrat. Afegir un rajolí d' aigua per ajudar-nos a triturar-ho tot.
- Un cop hagin enrossit l'all i la ceba, posar el tomàquet també a la cassola primer a foc viu i després a foc lent fins que estigui ben reduit i comfitat.
- En aquest moment, incorporarar les cuixetes a la cassola i afegir el vi ranci.
- Quan el vi hagi reduit, incorporar el brou i deixar coure fins que bulli.
- Abaixar el foc i afegir a la cassola la xocolata ratllada, el cacau en pols, 2 fulles d' alfàbrega i el xarop d' atzavara i rectificar de sal si és necessari.
- Deixar coure a foc lent fins que la salsa tingui la densitat desitjada. (jo el vaig tenir uns 20-25 minuts)
- A l' hora d' emplatar és ideal picar una mica d' alfàbrega i posar-la per sobre.
Espero que us hagi agradat la meva proposta.
Una receta muy a tener en cuenta.
ResponEliminabesos
Fa una pinta deliciosa aquest plat!
ResponEliminaJo poso el pa, per poder-hi sucar!
Petons!
Madre mía qué colorcito tiene este pollo,espectacular. Besos.
ResponEliminaLaura, quin plat mes espectacular! Es totalment de festa major!!! Ideal per menjar abans de la coca el diumenge ;-)
ResponEliminaAra a fornejar un bon pa per acompanyar i no deixar gota d'aquesta salseta...
Un petonas
mare meva quina bona pinta!! venen ganes de sucar pa!! uff i més a aquestes hores!! aixx si pogues pillar-ne una....petons!
ResponEliminaLauraaaa! i el pa!!! això demana pa a crits!!! quina pinta!Petons
ResponEliminaLaura, aquest és d'aquells plats d'anar fent xup-xup i al final, com diu la Sílvia, per sucar-hi pa. ;)
ResponEliminaPetons
Bones Laura!, un platàs, jo encara no he tret la xocolata de les postres, i veient el resultat ja tardo. Em va encantar coneixe't.
ResponEliminaUna abraçada
Jo sóc més de pit que de cuixes, però la pinta i la salsata prometen! La veritat és que em fa una mica de por això de barrejar xocolata amb carn X-D però em refio de tu!
ResponEliminaGràcies per la recepta!
Petons
Uala!
ResponEliminaOtra que te pineo, como tiene que ser de buena!
Besazos.
mmmm... quina pinta! ja em llepo els dits!! Me l'apunto i si em queda bé la posaré al meu blog de cuina i et mencionaré evidentment!!!!
ResponElimina