GELAT DE MADUIXES I NATA I RESTAURANT FREU

 
 

Què tal?

Jo no tenia intencions de fer vacances del bloc i sort d'això perquè he trigat gairebé un mes en reaparèixer. El dia a dia de l'estiu és dolçament esgotador i la família, els amics i les vacances s'han encarregat de robar-me el temps que li dedico al bloc i destinar-me'l a oci pur. No està malament el canvi però com tot ha de tornar al seu lloc més tard o més d'hora volia passar per aquí i explicar-vos noves receptes.

No he cuinat massa aquest mes d'agost però sí que he fet molts pastissos. Hem anat convidats a un munt de cases d'amics i familiars i allà on hi anàvem portàvem les postres. Als propers dies us aniré passant les receptes. Molts de vosaltres ja les haureu vist perquè em seguiu pel facebook però pels que no ho saben tenim per tots els gustos. Pastissos de xocolata, mousses de formatge, pastissos de formatge amb diferents melmelades cassolanes.

Però avui el que toca per fer front a aquest clima de calor insuportable és un gelat. El meu primer gelat fet amb geladora. La geladora la vaig adquirir a través dels punts estrella de La Caixa i la veritat és que funciona molt bé. És senzilla de fer servir i no fa un bulto excessiu. De gelats també es poden fer a mà però d'aquesta manera evites haver d'anar remenant la barreja constantment.

En concret l'he estrenat amb una recepta molt senzilla de gelat de maduixes i nata. Una part de les maduixes son de l'hort dels meus cunyats al Maresme i és que ells recullen maduixes fins ben entrat setembre. 

INGREDIENTS:

- 375 gr. de maduixes netes i tallades

- 200 gr. nata líquida

- 200 gr. llet

- 100 gr. sucre

PREPARACIÓ:

- Posem tots els ingredients dins un bol i ho triturem amb la túrmix

- A mà: congelem la barreja i l'anem remenant cada hora per trencar la formació del gel i evitar la cristalització.

- Amb geladora: aboquem el batut en el moment que ho indiquin les instruccions.

- En el meu cas en 35 minuts ja ho teníem !!!!

I com ja sabeu de tant en tant m'agrada fer-vos recomanacions o parlar-vos de les meves experiències gastronòmiques. No sempre ho faig però sí que de tant en tant m'agrada compartir-les.

La gent que té facebook no sé si se'n recorda que fa uns mesos, pel mes de febrer vaig participar a un concurs de cuina que organitzava el Restaurant Freu de Lloret de Mar. No vaig guanyar el concurs però els organitzadors van tenir un detall molt maco amb tots els participants i ens van regalar un menú executiu per una persona al seu restaurant.

Com soc una mica desastre no vaig veure que la validessa del menú era fins el maig i quan em vaig posar en contacte amb ells per gastar el menú a l'agost em van comentar que no feien menús de migdia però que ens adaptarien un menú de nit.

Nosaltres ja havíem anat al Restaurant Freu i ens havia agradat però des de la darrera experiència ja havien pasat uns quants anys... tants que ara son uns altres xeffs els que porten la cuina. Ara son en Pep Arbós i en Nacho Arregui qui cuinen pels clients del Freu. I com cuinen...

Vam estar una estona parlant amb en Pep i ens va explicar una mica la seva trajectòria professional. Sense dubte el seu pas per Florència durant gairebé dos anys l'ha influït moltíssim i també va estar molt temps a Donosti fent cuina en miniatura. Suposo que tota aquesta barreja i fussió traslladada després a les primeres matèries mediterrànies amb les que treballen fa que aconsegueixen combinacions tant atractives i bones.

Pel que fa a les nostres percepcions del sopar: el nostre menú no era el menú degustació tot i que alguns plats estaven adaptats d'aquest. El seitó marinat amb la crema d'alvocat i tomàquet raf amb pols de kikos va obrir el sopar. Era un entrant senzill molt ben combinat. El segon encara em va agradar més: el gaspatxo de cireres és una de les meves versions preferides de gaspatxo i aquí el combinaven a la perfecció amb la poma verda i el pernil.
El peix, una tonyina feta al punt exacte venia acompanyada d'una salsa ponzu i d'unes mongetes . I de carn vam menjar una mena de filet de porc amb puré de patates violeta i espàrrecs. Jo no soc gaire amant de la carn però em va semblar bona i tendre i el puré de patates violeta em va encantar.
Però si hagués de destacar algun plat d'entre tots (a banda del gaspatxo) aquest seria el postre. Què bona aquesta combinació inspirada en la pinya colada: una mena de plàtan al rom amb escuma de coco, gelat de pinya i sorbet de pinya colada.

Tot això maridat amb unes copes de vi blanc Albariño Pazo de Señorans que vam trobar que acompanyava molt bé el sopar.

Les fotos presses amb el mòbil potser no li fan justícia als plats però es poden apreciar algunes textures o combinacions.

A nosaltres ens agradaria tornar i fer el menú degustació complet perquè hi havia altres plats que també m'atreien molt. El nostre menú era una versió reduïda del degustació. Això sí, quan tornem demanarem sopar a la terrasa perquè crec que s'estava més bé i tens vistes als jardins de l'hotel on s'ubica que son molt macos.

I tot això a Lloret. Sembla mentida, oi? doncs també s'amaguen alguns tresors a aquesta ciutat tot i que de moment no els desvetllaré tots.

Espero que us agradi la crònica i si sou dels que heu tornat o esteu a punt de tornar de les vacances ÀNIMS!!!!